Ester Palomar i Rosa Bayo 2019
Havia de ser un dia de primavera, un dia de prendre el sol, de tocar la terra, de sentir la natura i de vestir-la, però la pluja, tan inoportuna com necessària, ens va fer canviar els plans inesperadament. Per això, vam agarrar les llanes, les branques i les tisores i vam continuar amb l’activitat en el pavelló. Així, els xiquets i xiquetes del poble van acudir, tot i la mala hora, a passar una bona vesprada jugant i passant-ho bé.
Primer, vam començar parlant un poquet de nosaltres, presentant-nos i parlant sobre quina era la nostra estació preferida i perquè ens agradava tant: posant-nos en rogle, ens anàvem passant un cabdell de llana, qui tenia el cabdell li tocava parlar i, en acabar, l’havia de passar a un altre però agafant una punta del fel. Sense adonar-nos-en, vam començar amb el Land Art, creant una teranyina de llana blava que vam pegar a terra. Vam continuar parlant de la primavera, de tot el que ens recordava a aquesta estació, de les coses que veiem en el poble quan és primavera, els xiquets van començar a anotar idees en uns paperets de colors que després vam deixar també en el terra formant un mural ple de colors i idees primaverals. En acabar, tocava buscar la llana i per a fer-ho ens vam posar en grups segons l’estació en què havíem nascut. La llana estava al final del pavelló, però per a aconseguir-la cada grup s’havia d’enrotllar a ell mateix amb una llana i, una vegada tots embolicats, havien de fer una carrera per a arribar fins a ella. Després d’un xicotet assaig, va començar la carrera, i cada estació va poder arribar fins a la matèria primera que haurien d’utilitzar per a muntar els seus paisatges primaverals. A partir d’aquest moment, només calia donar ales a la imaginació: recordant totes les idees que havíem donat abans sobre la primavera, cada grup havia de crear amb llana, palets, branquetes i el que se’ls ocorreguera tot el que volgueren per tal de transformar aquell dia un poc gris en un dia brillant i calorós. Els pompons de colors i els arcs de sant Martí van acabar omplint tot el pavelló i, com que no els podíem penjar fora perquè plovia, vam decidir que cada u penjaria els seus en un lloc del poble que li agradara. I quina millor manera d’acabar que amb un gotet de xocolate calent per a entrar en calor i acabar d’endolcir la vesprada.
En definitiva, va ser una gran vetllada que no haguera sigut possible sense tots els xiquets i xiquetes, i tots aquells no tan xiquets, que es van animar a vindre a participar, compartir i disfrutar d’aquesta activitat que amb tanta il·lusió havia preparat la Fontanella Jove. Però açò només acaba de començar, la primavera ens crida a ajuntar-nos, ens crida als carrers i ens crida a la natura, així que estigueu ben atents i atentes a les noves activitats que prepararem, perquè el bon temps ha arribat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario