viernes, 28 de octubre de 2016

DIA DE PATRIMONI A L'ESCOLA

TEXTURES DEL MEU POBLE-COSTUR

GAUDIM DEL PATRIMONI AMB TOTS ELS SENTITS




El Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur hem organitzat una activitat a l'escola del poble. Es tracta d’una jornada per a donar a conèixer als alumnes el medi que els envolta. Inclou un itinerari didàctic i un taller posterior, on hem comptat amb la col·laboració del Museu de Ceràmica de l’Alcora, unint el patrimoni i la ceràmica a través d’una activitat amb caràcter participatiu i divulgatiu.

Entre els objectius del Grup de Patrimoni està el donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni. I quina millor manera que començar amb el xiquets. Per això, amb aquesta activitat destaquem la importància de conèixer l'entorn de Costur i el paisatge, per a empoderar el territori i a les seves gents i conèixer els usos tradiconals i actuals del territori, incidint en els valors naturals i socials del paisatge natural i agrícola. Aquesta activitat també pretén aproximar els participants al material ceràmic i descobrir les textures com a element estètic i funcional.

També hem comptat amb l'ajuda per a l'organització d'Ángel Portolés, del programa PEU de la UJI.


Un itinerari didàctic

Recorregut: CEIP de Costur- Mas de Reró o del Ginebral- Mas de la Cega- Cocó de la Llastra- CEIP Costur

Reconeixent textures

El paisatge de Costur està caracteritzat per la seva orografia abrupta i un sòl poc fèrtil (molt rocós), aquest fet ha condicionat en gran manera la seva explotació agrícola i ramadera i les formes de poblament.

Camí del Mas de Rero al Mas de la Cega

Durant l’itinerari hem pogut analitzar, descobrir, tocar i conèixer diferents elements del paisatge i els seus aprofitaments:
  • Els pous: elements artificials construïts a prop dels masos que constituïen espais de recollida d’aigües d’escorrentia i d’emmagatzematge de les mateixes. Són la font d’aigua potable per als habitants d’aquests masos.
Ensenyant un pou de pedra en sec

  • Elements hidrogràfics naturals com ara: Les basses, depressions naturals del terreny amb sòl impermeable d’argila que retenen temporalment l’aigua, aquests llocs abasteixen des d’antic al ramat i a la fauna salvatge.
Tere, del Museu de Ceràmica de l'Alcora
ens monstra l'argila de les basses

  • Els cocons: cavitats naturals formades per dissolució de les roques calcàries. L’aigua que es conservava al seu interior després de la pluja s’utilitzava per a consum humà, principalment per part dels pastors.
Visitant el cocó

  • Els habitatges: L’explotació dels terrenys agrícoles a tot l’Alcalatén va fer nàixer un tipus de població dispersa que es concentrava als “masos” on en moltes ocasions només hi vivia una o dues famílies; és el cas del mas de la Cega i el Mas del Rero.
Vicent, el propietari del Mas de  la Cega ens parla del mas


Metodologia

L’interacció directa amb el patrimoni natural i etnològic de l’alumnat és la clau per a la consecució dels objectius d’aquesta activitat.
Per tal d’afavorir-la, utilitzar diversos jocs i accions al voltant dels elements de la ruta, on els nens han descobert els elements patrimonials (bassa, cocó, mas, pou, etc) i els seus usos, a través del seu aspecte i de les característiques tàctils i visuals de la seva superfície.

Aprenent a "caçar" textures


L’acció principal va consistir en tocar: les pedres de la paret, el pou, les roques erosionades, els reglons, el llit de la bassa, les plantes; i recollir objectes com ara: fulles seques, pedretes i altres.
Els “caçadors de textures” és una acció consistent en aconseguir emportar-se aquesta textura mitjançant uns fragments de fang que se’ls facilitaren.

le textures al fang





Finalment, a les instal·lacions del centre, vam treballar amb les textures recollides i les vam traslladar a un obra artística individual que vam realitzar en ceràmica.

Preparant per fer els encunys







els encunys

aplicant les textures a la ceràmica



les obres 





Les obres finals seran exposades públicament al Museu de Ceràmica de l’Alcora. Del 19 de desembre al 8 de gener.


viernes, 7 de octubre de 2016

LLEGIR EL PAISATGE

Exposició de CLARA PALOMAR 
al Mas d'Aball


El paisatge es converteix en un espill de la societat, de la història; un testimoni de la memòria. És un ser canviant resultant del procés; de la vida. El paisatge és, d'alguna manera, la imatge del temps. Mirar el seu reflex ens permet ubicar-nos, retrobar-nos; saber qui som i on ens trobem.
Aquest projecte proposa una lectura de dos paisatges que parlen de presents simultanis, dispars entre ells, però que comparteixen d'alguna manera d'on venen. Son paisatges de llocs que han sigut habitats, cases que han refugiat persones y que representen, per tant, les seves formes de vida. Javier Maderuelo parlaria de "paisatges comuns", llocs o edificis no catalogats o documentats, és a dir, que no tenen una estètica o aspecte destacable per el que hagen sigut etiquetats com a monuments (entenent-ho des d'un punt de vista clàssic), però que tot i això segueixen tenint valors intrínsecs. Són llocs anònims que es poden interpretar com autòctons ja que van nàixer com a resposta a les necessitats de la gent que vivia allí, el clima, les costums i el territori. Per tot això, cal entendre aquests paisatges com un document on llegir fets que ens ajuden a conèixer millor la història col·lectiva a través de les memòries individuals.



"Llegir el paisatge" pretén mostrar diàleg entre espais rurals i urbans, bé siga per una relació d'excés o d'absència: en uns llocs la ciutat ha ocupat el territori fins impedir la vida rural, mentre que en altres casos, els llocs rurals han sigut abandonats justament per la manca de ciutat, l'aïllament.



Tal i com feren Bern&Hilla Becher, aquestes construccions funcionarien com "escultures anònimes" que no deuen ser oblidades perse símbols d'una manera de viure que ja no s'enten com a present, però a la que cal reconèixer-li el seu valor. Son elements autònoms, fecunds tant estètica com conceptualment, que representen aspectes individuals, íntims o quotidians que per propers, moltes vegades ignorem.



"Ens ha calgut aprendre a llegir les paraules escrites per l'escrivà i a donar sentit als textos cal.ligràfiats. De la mateixa manera, es necessari aprendre a distingir els signes implicits en el territori i desemvolupar una hermeneutica que ens permeta dotar-los de sentit dins del context on es troben"
J.Maderuelo