LLEGIR
EL PAISATGE
Exposició de CLARA PALOMAR
al Mas d'Aball
El
paisatge es converteix en un espill de la societat, de la història;
un testimoni de la memòria. És un ser canviant resultant del
procés; de la vida. El paisatge és, d'alguna manera, la imatge del
temps. Mirar el seu reflex ens permet ubicar-nos, retrobar-nos; saber
qui som i on ens trobem.
Aquest
projecte proposa una lectura de dos paisatges que parlen de presents
simultanis, dispars entre ells, però que comparteixen d'alguna
manera d'on venen. Son paisatges de llocs que han sigut habitats,
cases que han refugiat persones y que representen, per tant, les
seves formes de vida. Javier Maderuelo parlaria de "paisatges
comuns", llocs o edificis no catalogats o documentats, és a
dir, que no tenen una estètica o aspecte destacable per el que hagen
sigut etiquetats com a monuments (entenent-ho des d'un punt de vista
clàssic), però que tot i això segueixen tenint valors intrínsecs.
Són llocs anònims que es poden interpretar com autòctons ja que
van nàixer com a resposta a les necessitats de la gent que vivia
allí, el clima, les costums i el territori. Per tot això, cal
entendre aquests paisatges com un document on llegir fets que ens
ajuden a conèixer millor la història col·lectiva
a través de les memòries individuals.
"Llegir el paisatge" pretén mostrar diàleg entre espais rurals i urbans, bé siga per una relació d'excés o d'absència: en uns llocs la ciutat ha ocupat el territori fins impedir la vida rural, mentre que en altres casos, els llocs rurals han sigut abandonats justament per la manca de ciutat, l'aïllament.
Tal i com feren Bern&Hilla Becher, aquestes construccions funcionarien com "escultures anònimes" que no deuen ser oblidades perse símbols d'una manera de viure que ja no s'enten com a present, però a la que cal reconèixer-li el seu valor. Son elements autònoms, fecunds tant estètica com conceptualment, que representen aspectes individuals, íntims o quotidians que per propers, moltes vegades ignorem.
"Ens ha calgut aprendre a llegir les paraules escrites per l'escrivà i a donar sentit als textos cal.ligràfiats. De la mateixa manera, es necessari aprendre a distingir els signes implicits en el territori i desemvolupar una hermeneutica que ens permeta dotar-los de sentit dins del context on es troben"
J.Maderuelo
No hay comentarios:
Publicar un comentario