Comencem avui amb una sèrie d'entrades al bloc en les quals presentarem l'exposició de la comarca de l'Alcalatén preparada per a la XVII mostra cultural que va tenir lloc a Costur aquest any 2015. El títol de l'exposició és "L'ecologia tradicional de l 'aigua. L'Aprofitament d'un recurs escàs "i està composta per 12 panells. Aquest primer panell serveix de presentació de l'exposició.
Esperem que us agradi.

L’ÚS DE L’AIGUA A L’ALCALATÉN

Les àrees muntanyoses mediterrànies -sovint deserts humans- assoleixen altres dimensions si hi ha aigua. L’aigua de les fonts i dels ullals, l’aigua del riu, l’aigua gestionada de les sèquies i basses, l’aigua domesticada de les hortes i dels molins incrementen la productivitat dels ecosistemes naturals i culturals. Les surgències dels aqüífers alimenten el cabal ocasional dels barrancs i el de base dels rius i han possibilitat el desplegament d’una densa cultura de l’aigua als voltants de les viles i  les vores fluvials.

En efecte, l’hidraulisme islàmic dissenyà, a la nostra comarca, com a la resta de les comarques valencianes, el nucli de les hortes i de les sèquies de distribució. Els conquistadors cristians conservaren les infraestructures de reg i les adaptaren a les necessitats del consum domèstic. Entre costeres, les hortes de vora riu, barrancs i fonts palesen el valor de l’aigua al món mediterrani i, singularment, a les seues muntanyes.

El poblament tradicional d’aquestes s’ha dut a terme en funció de la disponibilitat o no de l’aigua i, arreu de la nostra comarca, pobles i masos s’han establert on un riu, un ullal o una font han assegurat el seu subministrament en el context d’una climatologia molt irregular en quant a les precipitacions.

Una característica que, agreujada per l'innegable canvi climàtic i el desaforat consum que de l’aigua es fa a les societats industrial i de consum, incrementa la fragilitat d’aquestes, cosa que obligarà a plantejar-se tard o d’hora, de forma oberta, aquesta problemàtica, per a conscienciar de la qual i acostar-se a ella, s’ha plantejat aquesta exposició.

 En el millor dels casos, l'exposició mostrarà un seguit de solucions que els veïns de l'Alcalatén han donat, amb la tecnologia que disposaven en cada moment, a una pluviometria llunàtica o erràtica, amb un sol calcari i una orografia barrancosa i aspra. Però eixos problemes, els mateixos a més d'alguns de nous que s'han afegit amb la modernitat, continuem tenint-los a hores d'ara, mentrestant, les tecnologies canvien i en surten de noves. Si volem un futur de benestar per a la comarca hauríem d'estar cercant la manera de retindre l'aigua en superfície quan decideix ploure, però hauríem de fer-ho amb les noves tecnologies actualment disponibles i amb tanta energia i obstinació com van posar els nostres avantpassats amb les seues.

Minipantanets, basses modernes, nous reciclatges i depuracions d’aigües.¿qui sap? però no podem donar per perduda la batalla del segle XXI.

LA XVII MOSTRA CULTURAL DE L'ALCALATÉN A COSTUR

Costur va acollir el dia 6 de Juny la XVII Mostra Cultural de l'Alcalatén que va tindre com a eix central l'Aprofitament de l'aigua. Junt amb la localitat amfitriona van participar Figueroles, l'Alcora, La Foia, Les Useres, Xodos i Benafigos.

Cantant l'albada

Un paraigua cap per avall va ser el símbol utilizat per l'AC La Fontanella per identificar el recorregut "L'Aprofitament de l'aigua" que començava al llavador públic i arribava als Pous del poble. Al llarg de l'itinerari es podia gaudir de diferents formes de recollir i aprofitar l'aigua, tot barrejant de forma natural les antigues tradicions amb les noves. El llavador, l'abeurador i les basses, botes d'aigua, bosses d'aigua, aquarel.les, canterelles, saferos, cànters, marraixes, tines i poals; caragols, la rambla i molts paraigües.

Reciclatge de ampolles d'aigua

També es va poder visitar exposicions en locals, com la del Museu de Ceràmica de l'Alcora, les pintures de Vidal Serrulla o una cuina tradicional amb tota la família. I al carrer, les pintures de Laurentino Martí i Jean VIlar, tots dos nascuts a Costur, juntament amb un grup d'artistes locals i amics; l'exposició comarcal al voltant de l'aigua; i a les eres, la burra i els canyissos de figues seques, un preciós mirador encarat al  pla de les Useres, Cabanes u Vilafamés; una pluja de ceràmica en un racó idíl.llic i, si hom arribava al Pou del Poble, podia tastar un refrescant granissat de poliol com premi.

Família a la cuina tradicional

La rambla

El mirador

La burra i el canyissos

L'exposició comarcal

A banda de l'itinerari, les exposicions i el mercat tradicional, el  poble es va omplir també d'acuacions al carrer i a l'església. L'acte més matiner va ser la inauguració de la jornada amb el lliurament de la Clau de la Mostra i el cant de l'albada dedicada a l'aigua, amb la qual es va recuperar una tradició perduda l'any 1940. Les rentadores del Betlem de Costur van representar una escena costumista al llavador junt a Cavanilles i a continuació es va fer una visita guiada a la font del Poble, que va acabar amb la demostració magistral de l'aquarel.lista costurenc Laurentino Martí. 

El descens del campanari

El Grup de Dolçainers i tabaleters de l'Alcalatén va recórrer diverses vegades els carrers i també va actuar el Grup de Cambra de l'Escola de Música Vicent Serrano Gil de l'Alcora, la Rondalla Jove de l'AC de LLucena i la "Ronda Villa de Llucena". El folklore comarcal va anar a càrrec del grup de Danses la Font d¡Aixart i la Rondalla l'Alcalatén de l'Alcora; la Rondalla Els Kimbol's de Figueroles; el grup de Danses l'Ullal, acompanyat per l'Unió Musical Santa Cecñilia de les Useres; el grup Folkloric la Perla de la Muntanya de Llucena i el grup de danses y rondalla la Fontanella de Costur. La jornada es va rematar amb un bureo final a la Plaça Major.

Dolçainers i tabaleters de l'Alcalatén

Grup de danses La Fontanella

Bureo

Rondalles al bureo

VICENT PITARCH A COSTUR

El passat 29 de maig, com una activitat prèvia a la XVII Mostra Cultural de l'Alcalatén, Vicent Pitarch va estar a Costur parlant-nos de la presentació que va escriure en la reedició del llibre "Valencians de secà" de Gaetà Huguet.

Vicent és doctor en filologia catalana i membre de l’institut d’Estudis Catalans, ha concentrat la seua dedicació intel·lectual en l’anàlisi i divulgació de la llengua i cultura catalanes.

En la seva xerrada ens va parlar de Gaetà Huguet, pare i fill, i del llibre "Valencians de secà". Llibre format per diferents estampes de la vida en els masos.

L'últim capítol està dedicat a "L'aigua i les escoles", transcrivim un paràgraf:

“Doncs, bé. Aquell xicot de Barcelona, amic del metge, em va preguntar… què és el que feia un llaurador que hi vam trobar, que llaurava un garroferal. Li vaig contestar que llaurar el garroferal. I em demanà que per què ho feia. Li vaig dir que allò era bo per a la terra i per als arbres, i ell retrucà amb un munt de preguntes, a les quals jo no parava de donar-li explicacions. Vaig comprendre, a la fi, que aquell senyor no entenia ni un brot de res del camp. Pensava aleshores, i pense també ara, que en aqueixes capitals tan grans que hi ha pel món, que compten per milions les persones i per milers les cases, hi haurà molta gent que, voltats de cases, hores i més hores, hi naixeran, es casaran i viuran tota la vida sense saber per què es llaura un garroferal, sense adonar-se de quina és la vida i el paper de la terra en el món. Aquesta gent, clar està que tots saben, per bé que no se n’adonen, que en aquest viure tots xuclen de la mateixa mamella que és la terra; que si ella es perdés, tots ens perdríem, tant es valdria ser músic com notari, comerciant com cabiscol…, tots ens quedaríem a la lluna de València, morts de fam. La terra és la mare de tot; de la terra surt el quemenjar dels hòmens i dels animals;… fins l’aigua per a regar la mateixa terra, que, per a nosaltres els llauradors, és la cosa principal de totes”

Valencians de secà. Gaetà Huguet.