JORNADES SOBRE LA PEDRA EN SEC
Amb aquestes jornades vam reflexionar sobre la importància i valor de la pedra en sec per al nostre paisatge, a partir de l’experiència del projecte local de Torrebesses (Tarragona), que el seu alcalde, Mario Urea, ens va explicar.
Vam donar veu als paredadors que queden en el poble, reconeixent el seu treball i animant a la gent jove a continuar amb aquesta tradició, i vam poder gaudir del patrimoni natural amb la visita guiada pel terme de Costur.
El dia 21 d’octubre va començar la jornada amb la intervenció de Pamela Andrés, presidenta de l'Associació Cultural La Fontanella de Costur, que va donar la benvinguda a tots els assistents i participants i ens va fer un repàs de l'inici de l'Associació i del seu treball per la cultura i el patrimoni de la població. Seguidament, Albert López, director del Servei d'Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I, va destacar la importància del procés iniciat a Costur perquè el patrimoni local siga valorat i sentit per la ciutadania, assenyalant la relació entre la universitat i el territori. Finalment, Ángel Portolés, coordinador del projecte Patrimoni – PEU, va presentar l'horari i programa de les jornades i va donar pas a la conferència de Mario Urrea, alcalde del municipi de Torrebesses (Lleida)
XERRADA DE MARIO URREA
Mario Urrea Marsal és professor jubilat d’electrònica de l’Institut Caparrella de Lleida, on ha desenvolupat tasques directives, coordinador provincial de diversos projectes del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, alcalde de Torrebesses, Conseller comarcal del Segrià en diverses legislatures, membre de la comissió executiva del Museu de Lleida, president de diverses institucions de caràcter social de Lleida i, sobretot, un apassionat de la història i de la manera de viure dels nostres avantpassats.
Presentem un resum de la seua xerrada:
Torrebesses és un municipi de 300 habitants de la comarca del Segrià, situat a 25 quilòmetres de Lleida. Des d’un temps cap aquí, des de l’Ajuntament s’intenta portar a terme una sèrie d’accions per tal de protegir i donar valor al patrimoni existent amb la finalitat que siguen un recurs per revitalitzar l’economia. El principal repte de Torrebesses és detenir el despoblament i, amb aquest objectiu, una de les iniciatives que s'han dut a terme és la consideració de la pedra en sec com a element central des del qual desenvolupar accions que incentiven l'arribada de visitants. En aquest projecte, la primera tasca realitzada va ser la documentació i l'inventariat dels elements de pedra en sec de la població. Per a aquest treball, es va comptar amb la participació d'especialistes, l’IPEC - Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, un equip multidisciplinari de la Universitat de Lleida i amb la col·laboració dels veïns i veïnes de la població. Fruit d'aquest treball es van documentar un total de 617 elements entre els quals es van referenciar aljubs, basses, pous, sèquies, marges i parets, cabanyes de volta, cabanyes de falsa cúpula i molins fariners i d'oli.
El projecte desenvolupat a Torrebesses per a convertir el patrimoni de la pedra en sec en element principal comença en la seua posada en valor i la seua conservació. En aquest camí conflueixen les figures jurídiques per a la protecció i conservació del patrimoni en conjunció amb tot un seguit d’iniciatives públiques i privades destinades a dotar d'un ús al patrimoni. Torrebesses compta amb un Centre d'Interpretació entés com a element dinamitzador del poble i espai per a la cultura. Es tracta del punt de partida des del qual vertebrar les diferents accions culturals i socials de la població. El Centre compta amb un xicotet Museu, sales d'exposicions i aules per al desenvolupament de tallers i la seua gestió és externa.
El projecte de Torrebesses parteix de la necessitat d'elevar l'autoestima dels veïns pel seu patrimoni perquè ho senten com a propi i que els ajuden a aconseguir més recursos econòmics, fomentar el desenvolupament de convenis amb els veïns, la implicació dels treballadors locals en les reparacions dels elements i la inserció en el POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) dels elements més emblemàtics.
PRESENTACIÓ PER JOAQUIM ESCRIG DE L'EXPOSICIÓ COMARCAL DE L'ALCALATÉN ”L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA”
Una vegada finalitzada la conferència sobre l'exemple del municipi de Torrebesses, va tenir lloc la presentació per part de Joaquim Escrig de l'exposició de la comarca de L'Alcalatén: “L'ecologia tradicional de l'aigua”. Aquesta exposició va ser creada l'any 2015 per a la Mostra Cultural de l'Alcalatén, que va tindre lloc a Costur. Va ser coordinada per l'A.C. la Fontanella i cada poble va fer un panell amb elements patrimonials relacionats amb l'aigua .
En la presentació, Joaquim Escrig ens va contextualitzar la importància de l'aigua per a l'ésser humà i per al desenvolupament de la vida, i es va posar especial èmfasi en el concepte de l'ecologia i sostenibilitat de l'aigua. Es va parlar de l'escassetat d'aigua dolça al planeta, de la pluviometria a la Comunitat Valenciana, on o no plou o plou massa, i com els nostres avantpassats van buscar la manera d'aprofitar aquestes circumstàncies. Aquests inicis de la domesticació de l'aigua van ser romans i musulmans.
Després va comentar que l’exposició, formada per 12 panells, pretén posar en valor tots els sistemes de recollida i aprofitament de l'aigua que vam heretar dels andalusins.
TAULA RODONA
A continuació, Ángel Portolés va coordinar una taula redona en la qual es va reflexionar sobre el patrimoni de la pedra en sec a partir de tot un seguit de preguntes que van generar un interessant debat entre els assistents: Què va ser i què queda de la pedra en sec? Com ha canviat en els últims anys? Com ho veu i ho entén la ciutadania? Quins són els principals reptes als quals ens enfrontem davant aquest patrimoni? Què podem fer perquè siga un recurs per al desenvolupament social, cultural i econòmic del nostre territori? Amb les aportacions realitzades durant la taula redona va sorgir l’escrit que a continuació presentem:
Què va ser i què queda de la pedra en sec? Primeres reflexions per a un futur Manifest sobre la pedra en sec
El patrimoni de la pedra en sec no és un testimoni. Existeix. És real i constitueix una part molt important de la nostra cultura i del nostre territori. Ens queden casetes, pous, parets i altres elements, tant de pedra com de records. Reuneix una part sentimental que ens apropa i ens connecta amb les nostres arrels més profundes i amb nosaltres mateixos.
El patrimoni de la pedra en sec és un patrimoni tan invisible com fràgil. A les sulsides i a l’abandonament progressiu se suma la pèrdua dels coneixements tècnics que van fer possible aquest tipus de construcció tan característic del nostre mediterrani. El nostre treball implica recuperar aquest patrimoni per a tota la ciutadania. Treballant braç a braç amb les administracions, escoles, institucions, associacions i interessats perquè coneguen el valor del nostre patrimoni. Sensibilitzant a la ciutadania per a evitar la destrucció dels nostres camins empedrats. Documentant els usos tradicionals com a punt de partida per a trobar nous espais per a la creació de llocs de treball i oportunitats de futur. Socialitzant el nostre patrimoni de la pedra en sec com a punt de partida per al seu coneixement i estima. Per a la seua apropiació d’un patrimoni que és de tots.
En aquest procés per a reconèixer la importància del nostre patrimoni pensem que és fonamental la suma de mirades de dins i fora. Tant de la gent del poble com de visitants i interessats que s’acosten a Costur a descobrir, junts, el valor del nostre patrimoni. Entendre, en definitiva, el patrimoni com a un tot que va més enllà del nostre poble. Un punt de trobada per a encetar accions comunitàries i integradores amb el patrimoni com a element distribuïdor que connecta a les persones en xarxes d’iguals.
TALLER DE PEDRA EN SEC
Ja per la vesprada, l'arquitecta Ivana Ponsoda va realitzar un taller sobre la pedra en sec juntament amb els assistents a les jornades i una bona representació dels paredadors de Costur. Braç a braç, els que van voler, van retornar una sulsida i van conèixer i compartir la tècnica i les claus d'aquest treball en el qual la pedra es va col·locant sense la utilització de cap tipus d'argamassa o ciment. El dia va acabar amb la visita als pous del poble i amb una actuació musical a càrrec de la rondalla “Ronda Vila de Llucena”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario