GRUP D'ESTUDI DEL PATRIMONI DE COSTUR

L'ALCALATÉN, ELS ARBRES I L'INCENDI DEL 2007

Rosa García

OLIVERA EN LA FONT DEL COLLAO

Els arbres de la comarca de l'Alcalatén són el resultat d’un equilibri i d'una voluntat de subsistir. Són arbres que han necessitat molt de treball dels nostres avantpassats amb agricultura artesanal.

El nostre clima mediterrani ens porta a situacions de sequera i també de pluja torrencial com aquests dies passats. La nostra orografia, amb muntanyes i barrancs, fa que la poca terra que tenim estiga guardada per un abancalament digne, un treball monumental, com un museu a l’aire lliure de pedra en sec que ha permès cultivar i que ha perviscut al llarg del temps i ha configurat els pobles que tenim avui en dia.

Tots i totes sabem de les jornades de sol a sol amb un tros de pa i un grapat de figues seques: no som un país de terratinents, som xicotets propietaris.

SABINA MAROIG

Els arbres, van arrelar i es van fer grans, amb molta suor i estima (oliveres, figueres, garroferes i ametlers) eren, junt amb el blat que se sembrava i les hortes, l'aliment de la comarca.

Ara, després de l’incendi del 2007, aquest arbres ja no estan. Alguns eren centenaris, alguns mil·lenaris; eren arbres adaptats al medi, adaptats a subsistir, i a produir.

Ara no es poden retornar aquest arbres. El seu creixement per les circumstàncies esmentades del clima i l'orografia, és molt lent, amb un índex de creixement baix. Amb voluntat de replantar-los, són molts els treballs, i difícils de costejar per la gent. Passarà molt de temps per posar-los en producció.

CARRASCA PALAFANGA

Les oliveres? Les garroferes? Les carrasques? Les savines? Quan les tornarem a veure com eren? Ara, sense arbres, les solsides augmenten. Quant de temps aguantaran la terra els bancals?

Aquests arbres perduts en l'incendi eren joies que vam heretar, eren un patrimoni de tots i totes, era un plaer passejar, i més, si estaven en producció. Tots hem perdut un patrimoni ancestral, un paisatge viu.

El deteriorament de la comarca ha donat amb l'incendi un pas de gegant, mentre els arbres, si es recuperen, és a pas de formiga. Siguem conscients del valor que hem perdut.

GARROFERA ROJA. MAS D'AVALL

Tornem a plantar, tornem a recuperar, a cultivar. L'Alcalatén no es mereix ser un desert sense arbres (quan dic arbres no em referisc al "pimpolls" de pi blanc que ixen de forma desmesurada i són com a gasolina per a propers incendis, que a més a més, ara estan sense pinyes, i no es podria recuperar espontàniament. Aquest es un altre problema per a debatre i actuar).

El medi ambient és de tots/es. Un paisatge amable, cuidat i productiu és benestar per tothom. Garantir la qualitat de vida en les nostres comarques és un compromís per als que ara vivim, un respecte per als avantpassats que el van cuidar abans de nosaltres i un regal per les properes generacions que hi viuran.

MATISSA CEMENTERI COSTUR

Com a membre de l'associació de damnificats per l'incendi a L'Alcalatén AIDIA, vull agrair a tota la gent que està en actiu i defensa la terra.

Rosa Garcia
Mas d'Avall-Costur