LES CAPÇANES
Quan a Costur no hi havia aigua corrent a les cases, les
dones anaven a les fonts cada dia:
A la font del poble amb càntirs i poals per a portar
aigua per escurar i altres menesters, era costum matinar per a agafar torn.
A la font de la Fontanella amb càntirs, canterelles i
basos per beure.
I com a la font del poble sempre no sobrava aigua per a
omplir el safareig, era precís anar a llavar al Mas d’Avall. Les dones,
carregades amb la tina de roba al cap i un poal a la mà o un càntir d’aigua al
maluc, se n’anaven a llavar al Mas d’Avall i de vegades aprofitaven, mentre se
secava la roba estesa en una paret, per entrecavar les pataques o collir alguna
col.
En aquesta tasca diària s’utilitzaven les capçanes,
que són com rotllos de tela que es posaven sobre el cap i sota el càntir o la
tina per protegir el cap i millorar l'equilibri.
L'altre dia vam fer un taller per aprendre com es feien
antigament les capçanes.
Rosario Ribés Tomàs va ser qui ens va ensenyar.
Primer, vam tallar un quadrat de tela que doblàrem per la
meitat quedant la forma d’un triangle i posàrem sobre ell teles velles.
Desprès, agafàrem totes les teles juntes, enrotllant-les a poc a poc, començant
per la punta del triangle.
Quan ja vam tenir tota la tela enrotllada, unírem les dos
puntes i les cosírem, intentant que quedara tot el rotllo igualat.
Tot seguit,
amb tires de tela vella d’uns quatre cm. d’ample i el llarg necessari, vam
cobrir tot el rotllo que havíem confeccionat donant voltes, sobreposant una
tela sobre l’altra i estirant bé perquè quedara preto.
I per últim, vam tallar tires, com hem dit abans, però
ara amb teles més vistoses i deixant un cm. més per a doblar per un lateral.
Vam rematar amb unes puntadetes el final de la tira de tela. I per acabar, amb
un fil grosset i cridaner, vam adornar tot el lateral amb punt de mosca, que
també serveix per a subjectar les diferents capes de tela. I capçana acabada.
Ara només queda aprendre a utilitzar-la.
.JPG)
.JPG)
