Els ullals són sortidors d'aigua; de vegades, rius, que brollen en determinats llocs quan plou abundantement i el nivell d'aigua subterrània està elevat. A Costur tenim varios, però els mes coneguts són: "L'Ullal dels Villomos" que sembla un riu i està prop de la Rambla
"L'Ullal de M. Cristina" al poble, en el carrer Sol, al costat de la Plaça Major.
jueves, 26 de noviembre de 2015
"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.
L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCAS."
BENAFIGOS
CISTERNES I POUS
CISTERNES
La cisterna és un dipòsit
subterrani on es recull l'aigua de
pluja. Hi podem observar dues parts ben diferenciades; una exterior, el coll,
que serveix per facilitar l'extracció de l'aigua; l'altra, subterrània, l'olla,
que sol excavar-se en forma de pera.
1- CISTERNA DEL MAS DE COLLADOS
Localització: Partida Sòl del Terme. Construïda en 1940
Aprofitament: Aquesta cisterna també es externa a la casa, arreplega l’aigua de pluja per mig d’una aigüera. Al forat d’entrada de l’aigua es posava una argelaga que servia de filtre, per evitar l’entrada de brosses. A l’ interior podem trobar dos piques des d’on eixia l’aigua a un safareig per un costat i a unes piques per un altre, on es podia abeurar al matxo i omplir els cànters .
2- CISTERNA DE LA
CASETA DE HIGINIA
Localització: Masos
de la partida de Tarragó, construïda en 1930.
Aprofitament: Aquesta cisterna es externa a la
casa, i és recull l’aigua de la pluja
per mig d’una fila de teules superposades que serveixen de canal que
condueix l’aigua de la teulada a la cisterna. Aquesta aigua la utilitzaven la
gent que vivia en els masos per a beure, cuinar, llavar i per als animals.
POUS
És un tipus de pou del qual l'aigua emergeix espontàniament: l'aigua subterrània arriba directament a la superficie sense cap auxili mecànic perquè tendeix a sorgir per efusió
3- POU PEPET
Localització:
Lloma de Benafigos, en un “sargallat” de difícil accés
Aprofitament: Pou
d’aigua naixent utilitzat per els pastor
per beure.
4- POU DEL PLA
D’ESTEVE
Localització: Pla
d’Esteve, en la partida del Sòl del
Terme
Aprofitament: Pou
d’aigua naixent i també arreplega l’aigua de pluja. S’utilitzava en els masos
propers per beure quan encara no hi havia aigua potable. Al costat es pot veure
un forat amb escales que arriba a una galeria subterrània per on baixava la
gent per omplir els cànters
MAPA:
jueves, 19 de noviembre de 2015
TEMPS D'OLIVES
Arriba el temps
de les olives.
El poble està en marxa.
A les set del matí ja hi ha cua al forn per comprar l’ esmorzar.
Les maquinetes en
marxa desperten als mandrosos.
El terme està ple
de gent, estenent les teles, s'escolten converses barrejades amb els sons
típics de batollar les oliveres.
Amb la mà, amb
rastells o pintes elèctriques les olives van caient.
Ara es porten de seguida a
les cooperatives, abans es posaven a assecar en canyissos fins que tenies
suficients per fer una parada.
Tot això forma
part del nostre patrimoni cultural. Com també és part del nostre patrimoni
mobiliari l’almàssera, amb el molí tradicional de regló i amb espartims, ja
està passant a ser història perquè al no resultar rendible ja no es posa en
marxa.
Les modernes cooperatives ens han guanyat la
batalla per efectivitat, rapidesa, higiene ... Però no l’oblidem, és el nostre
patrimoni.
jueves, 12 de noviembre de 2015
LA FESTA
DEL VI DE VIVER
El Grup de
Patrimoni de Viver porta uns anys rescatant de l’oblit el patrimoni cultural
del vi. Avui dia, poc queda ja d’aquella vida centrada en el vi. Alguns
records, paraules i històries importants i instal·lades quasi sense voler, en l’imaginari
col·lectiu de Viver.
I, entre mitjà,
el cubs de vi. Encara presents en moltes de les cases de la població.
Reconvertits alguns d’ells a cellers, a punt de caure o definitivament
desapareguts. Construccions potents amb parets de bitlles de riu, argamassa i
folrats de rajoles de tova. Alguns circulars. Altres rectangulars. Alguns per a
allotjar el vi d’una família i uns altres amb capacitat de 30 o 40 mil litres
de vi.
Però tots ells
presents i molts d’ells, gràcies al Grup de Viver, localitzats: més de 70 fins
al moment i, al costat d’ells, destil·leries, teixiries, cellers, cantines,
rutes de distribució... En definitiva, tot un Patrimoni Cultural per a
redescobrir per una població, que fins al treball del grup no havia pensat, com
ho fa ara, en el valor i la importància simbòlica i identitària d’aquest patrimoni
que ens parla d’esforç, sacrifici i vi.
Els dies 22 i 23
d’octubre van viure un d’aquests moments patrimonials màgics a Viver, quan, més
de 150 xiquets i xiquetes del Col·legi d’Educació Infantil i Primària “Historiador
Diago” de la població, van acudir a la vinya a veremar acompanyats pels seus
professors i pels membres del Grup de Recuperació de la Cultura de Viver. I ho
van a tornar a veure també l’endemà, quan tots ells van arribar als voltants
del cub de vi de la “Rocha Palmera”, proveïts amb botes d’aigua i moltíssima il·lusió
per a trepitjar aquest raïm – el seu raïm- i fer mots. I celebrar, tots junts,
la Festa del vi.
Interior cub de la Rocha Palmera
Per al Grup de
recuperació de la Cultura de Viver, la Festa del vi suposa el compliment d’un
dels objectius principals: la connexió amb la població per a donar a conèixer
el seu patrimoni cultural. I en aquesta ocasió, amb la complicitat i implicació
del Col.legi de Viver per a, entre els dos, articular tot el coneixement
arreplegat en aquests anys pel Grup en una activitat d’Educació Patrimonial
integrada en l’horari escolar i destinada a socialitzar u patrimoni que volen
siga conegut per tots com a punt de partida per a la sua valoració i estima.
Volem compartir amb vosaltres La Festa
del vi de Viver (22 y 23 d’octubre). Aquest document arreplega dos intensos dies de verema i
elaboració tradicional de most i defineix lacol•laboració en matèria d'Educació Patrimonial entre el Grup de
recuperació de la cultura de Viver, el Col•legi “Historiador Diago” i
l'Ajuntament de Viver. Aquest video ha segut realitzar pel Programa d'Extensió Universitària de la
Universitat Jaume I de Castelló per al projectePatrimoni en el marc de l'Acompanyamentdel Grup
de recuperació de la cultura de Viver
Després de la
pluja que hem tingut, hem passejat per les basses naturals i hem vist que han
recollit força aigua.
En aquesta visita
hem aprofitat per veure la vegetació que tenen i intentar identificar-la. Hem
fotografiat les plantes que es mantenen quan estan seques les basses.
Però hem
descobert una nova, sembla una alga i estem intentant saber que planta és.
I sense
buscar-ho, també ens ha sorprès la fauna, un aventurer gripau corredor.
viernes, 30 de octubre de 2015
UNA LLÀGRIMA
D’AIGUA VORA LA RAMBLA
LA FONT DE LA
PENELLA
El passat
dissabte en l’excursió Costur a la Mar Mediterrània vam passar per la Font de la Penella , al
costat de la rambla de la Viuda, ja terme de Vilafamès.
Ens va cridar
l’atenció el cartell que l’acompanyava, un cartell explicatiu de l’aprofitament
tradicional de l’aigua d’aquesta font. El
cartell tenia un croquis que dibuixava
els diferents punts d’aprofitament de l’aigua. Però, el que més ens va agradar, va ser la frase que
sota el nom de la font, la custodiava,
podíem llegir: ”Una llàgrima d’aigua vora la rambla”. Res més bonic que haver
imaginat que la gota d’ aigua que brollava de la font peguera ser una llàgrima.
La sempre valuosa aigua, es torna més important si pot
ser i és transforma en llàgrima. Aquesta
paraula li ha donat un do a la font, l’ ha
humanitzat i així li ha transmès la capacitat de plorar i riure. La sort de, a
pesar de ser escassa, donar la vida a aquest indret vora el gran riu que ara espera silenciós i
calmat les pluges de la tardor.
jueves, 22 de octubre de 2015
CONTINUEM AMB
PATRIMONI
Bassa del Cabeço
Un cop acabada la
Mostra Cultural de l'Alcalatén i passat l'estiu, el Grup d'Estudi del Patrimoni
de Costur tornem a la feina.
Aquesta setmana,
com les pluges, encara que poques, sembla que tenen ganes de visitar-nos, vam
decidir arreglar i netejar l'entrada d'aigua a la bassa del Cabeço, que és la
que menys aigua recull.
Continuarem
visitant periòdicament les basses per veure quanta aigua recullen i anar
reconeixent la flora i la fauna.
D'altra banda,
continuarem amb la tasca de catalogar el nostre patrimoni relacionat amb
l'aigua i el nostre projecte "L'Aprofitament de l'aigua". Les properes
visites seran a les fonts que ens falten: la del poble, la del collao i la
Basseta del Sord.
Us mantindrem
informats per si voleu acompanyar-nos.
jueves, 15 de octubre de 2015
LA
FONTANELLA
És una font
natural, naix a la paret de pedra a través de tres canelles i comunica amb una
bassa per a reg de les hortes.
Canelles
Eixida a les hortes
S'ha utilitzat per beure i per a reg de les
hortes que l'envolten. En l'actualitat es desaconsella beure.
La Fontanella es troba a la pista que uneix el poble amb el Mas d'Avall
A setembre
2014 el Grup d'Estudi del Patrimoni va sortir a realitzar la fixa de catalogació de la Font.
