martes, 20 de diciembre de 2016

EL BETLEM A COSTUR. UN BETLEM PER A L'ALCALATÉN
20a REPRESENTACIÓ

UN RECULL DE PATRIMONI CULTURAL DE COSTUR I DE TOTA LA COMARCA DE L'ALCALTEN

Textos d'Alicia Pastor




Representació avui, 18 de desembre, la 20a edició del romanç nadalenc EL betlem a Costur, un Betlem per a l'Alcalatén, organitzat per l'Associció Cultural La Fontanella.
El 20é aniversari és una data important i simbólica per a fer balanç assaborir les anécdotes i les vivècies que hem compartit i recordad les persones que ho han fet possible. Permeteu-me, per tant, amb aquest escrit fer una miqueta de memòria.




En primer lloc he de dir que els meus fills són el motor que em mou i que hi ha quatre persones a que no podem oblidar: Juan Manuel Vilar, Juan Juan Forés, Teresa  Pallarés i, com no, el meu estimat Joan que va ser el vertader planificador de tot EL Betlem de Costur.
La idea inicial del betlem era ben senzilla,embolicar xiquets i majors en un projecte participatu al voltant del patrimoni cultural i social de Costur, sense oblidar la riquesa i la personalitat de la comarca, per tal de posar en valor i donar a conèixer els nostres  costums i la nostra història. I així els ho vaig proposar a Arturo Palomar i a Fina García, i enguany, quan fa ja vint anys, és el moment d'agrair-los el recolzament i la confiança que sempre ens ha mostrat, agraïment que faig extensiu a tots els participants que han aparegut i apareixen als crèdits dels programes de mà.



Al llarg de vint anys hem recollit cançons i romanços que es cantaven al carrer, a l'escola, mentre es feia costura o mentre tota la familia feia llata a la vora de la llar. Adiós Costur de mi vida, El dia de carnaval, La Mare de Déu quan era xiqueta, La Virgen está sentada debajo de una alameda i moltes altres cançons, són trossets de música i literatura popular que ens ha cantat gent del poble de la qual je ens n'hem fet ressò en altres ocasions. Avui volem recordar especialment la sinyó Amparo, la molinera, i la seua filla Luisa que ens han obert les portes de sa casa en moltes ocasions i que, amb una memòria prodigiosa,ens han deixat un magnific llegat. I tampoc podem oblidar el marit de Luisa, Juan José Redón.



Els personatges típics del betlem són aquells que ens recorden els betlemets de taula que tots hem parat en un raconet de casa, amb un pontet sobre un riu de paper platejat, un molinet de suro, pastors i ovelles, rentadores...i els Reis d'Orient arribant per un costat. Màgia pura en una infantessa plena d'innocència i d'il.lusions. I així ens vam proposar, des del principi, que fóra el nostre Betlem de Costur: un grandíssim betlem que comptara amb la presència d'un rei, Herodes i el tradicional castell, el de l'Alcalatén i tampoc podien faltar les rentadores del riu, que nosaltres situem en els llavadors del poble. Però, per damunt de tot, voliem un betlem ple de valors com ara la fraternitat i la generositat que hem viscut i experimentat al llarg d'aquests vint anys i que han fet possible que aquesta obreta arrelara a Costur i es fera indispensable a Nadal.




El temps pasa i les persones i els pobles evolucionen però el fred i la neu vesteixen el Cabeço de blanc, encara que siga simbolicament, Nadal arriba cada any i roda la bola de la vida i tot torna a començar eternament. Per això,situem aquest betlem en el temps de l'hivern i la devoció viscuda per personatges com Jaume I i el governador moro de Valencia tornem per a recordar-nos els nostres orígens, una pinzellada sobre la partició i la conquesta dels nostres pobles, perquè tot el que va fer Jaume I ho va fer en nom de Santa Maria i del seu fill, Crist, el Salvador,que donen nom de les esglésies que ell va manar construir.



Al llarg d'aquests vint anys,ens han sorprés una crisi econòmica i una crisi de valors, estafes bancàries i polìtiques i querres terribles que no esperàvem, com a conseqüència de les quals hem tornat a patir el fenomen de l'emigració, un fenimen que no és nou per a nosaltres. Desprès de la nostra guerra molta gent, massa, també se'n va haber d'anar,obligada, a l'estranger. En aquells anys quaranta, va haver una cançó que es va convertir en l'himne de tots els emigrants que anaven pel món. A la censura se li va passar el vertader significat de protesta que tenien aquelles coples que tot el món cantava i que enguany recordem lligades a la figura del tio Trabuc, que, des de l'Havana, es mostra esperançat per la proximitat del retorn al seu poble per a poder cantar les albades davall del balcó de la seua núvia, il.lusionat per ballar amb ella les danses enmig de la plaça, i orgullós de tornar a obrir, de bat a bat, les portes de sa casa.






Tan orgullosos com el tio Trabuc ens sentim nosaltres d'obrir les portes del nostre betlem, les portes de la casa nostra, les portes del nostre poble, Costur, per a tots aquells que ens acompanyeu.
Fins l'any que ve! Passeu molt bones festes i que durant els próxims vint anys puguem prendre, amb tots vosaltres, un gotet de moscatell amb ametlla torradeta.

Alicia Pastor, Nadal 2016

TALLER COM TRANSFORMAR UN RECURS NATURAL EN UN PRODUCTE DE TURISME DE NATURALESA




Comencem aquest mes de juliol amb una proposta d'un taller que ens arriba a traves del programa Patrimoni de l'UJI. El taller es titula "Com transformar un recurs natural en un producte de turisme de natura" Impartit per Nando de l'empresa Viunatura, empresa que treballa en això, en aprofitar el nostre paisatge més proper i ensenyar-nos una altra forma de veure-ho, convertint-lo en turisme actiu.



El taller ha estat un primer pas per mirar al nostre voltant amb altres ulls, per saber què i com podem donar al nostre patrimoni natural un valor turístic perquè puguin gaudir-ho i conèixer-ho altres persones, de fora i d'aquí. 



Un recorregut pel nostre terme municipal, sense moure'ns de la sala, pensant en el paisatge des d'una altra pespectiva. I un passeig, aquest cop real, al Cabeço, recopilant idees que mostrar als nostres futurs visitants.







Un bon taller, que ens deixa deures per fer, avançar per aquest camí i buscar propostes que, des de Patrimoni de l'UJI, ens ajudaran a avançar.



viernes, 28 de octubre de 2016

DIA DE PATRIMONI A L'ESCOLA

TEXTURES DEL MEU POBLE-COSTUR

GAUDIM DEL PATRIMONI AMB TOTS ELS SENTITS




El Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur hem organitzat una activitat a l'escola del poble. Es tracta d’una jornada per a donar a conèixer als alumnes el medi que els envolta. Inclou un itinerari didàctic i un taller posterior, on hem comptat amb la col·laboració del Museu de Ceràmica de l’Alcora, unint el patrimoni i la ceràmica a través d’una activitat amb caràcter participatiu i divulgatiu.

Entre els objectius del Grup de Patrimoni està el donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni. I quina millor manera que començar amb el xiquets. Per això, amb aquesta activitat destaquem la importància de conèixer l'entorn de Costur i el paisatge, per a empoderar el territori i a les seves gents i conèixer els usos tradiconals i actuals del territori, incidint en els valors naturals i socials del paisatge natural i agrícola. Aquesta activitat també pretén aproximar els participants al material ceràmic i descobrir les textures com a element estètic i funcional.

També hem comptat amb l'ajuda per a l'organització d'Ángel Portolés, del programa PEU de la UJI.


Un itinerari didàctic

Recorregut: CEIP de Costur- Mas de Reró o del Ginebral- Mas de la Cega- Cocó de la Llastra- CEIP Costur

Reconeixent textures

El paisatge de Costur està caracteritzat per la seva orografia abrupta i un sòl poc fèrtil (molt rocós), aquest fet ha condicionat en gran manera la seva explotació agrícola i ramadera i les formes de poblament.

Camí del Mas de Rero al Mas de la Cega

Durant l’itinerari hem pogut analitzar, descobrir, tocar i conèixer diferents elements del paisatge i els seus aprofitaments:
  • Els pous: elements artificials construïts a prop dels masos que constituïen espais de recollida d’aigües d’escorrentia i d’emmagatzematge de les mateixes. Són la font d’aigua potable per als habitants d’aquests masos.
Ensenyant un pou de pedra en sec

  • Elements hidrogràfics naturals com ara: Les basses, depressions naturals del terreny amb sòl impermeable d’argila que retenen temporalment l’aigua, aquests llocs abasteixen des d’antic al ramat i a la fauna salvatge.
Tere, del Museu de Ceràmica de l'Alcora
ens monstra l'argila de les basses

  • Els cocons: cavitats naturals formades per dissolució de les roques calcàries. L’aigua que es conservava al seu interior després de la pluja s’utilitzava per a consum humà, principalment per part dels pastors.
Visitant el cocó

  • Els habitatges: L’explotació dels terrenys agrícoles a tot l’Alcalatén va fer nàixer un tipus de població dispersa que es concentrava als “masos” on en moltes ocasions només hi vivia una o dues famílies; és el cas del mas de la Cega i el Mas del Rero.
Vicent, el propietari del Mas de  la Cega ens parla del mas


Metodologia

L’interacció directa amb el patrimoni natural i etnològic de l’alumnat és la clau per a la consecució dels objectius d’aquesta activitat.
Per tal d’afavorir-la, utilitzar diversos jocs i accions al voltant dels elements de la ruta, on els nens han descobert els elements patrimonials (bassa, cocó, mas, pou, etc) i els seus usos, a través del seu aspecte i de les característiques tàctils i visuals de la seva superfície.

Aprenent a "caçar" textures


L’acció principal va consistir en tocar: les pedres de la paret, el pou, les roques erosionades, els reglons, el llit de la bassa, les plantes; i recollir objectes com ara: fulles seques, pedretes i altres.
Els “caçadors de textures” és una acció consistent en aconseguir emportar-se aquesta textura mitjançant uns fragments de fang que se’ls facilitaren.

le textures al fang





Finalment, a les instal·lacions del centre, vam treballar amb les textures recollides i les vam traslladar a un obra artística individual que vam realitzar en ceràmica.

Preparant per fer els encunys







els encunys

aplicant les textures a la ceràmica



les obres 





Les obres finals seran exposades públicament al Museu de Ceràmica de l’Alcora. Del 19 de desembre al 8 de gener.


viernes, 7 de octubre de 2016

LLEGIR EL PAISATGE

Exposició de CLARA PALOMAR 
al Mas d'Aball


El paisatge es converteix en un espill de la societat, de la història; un testimoni de la memòria. És un ser canviant resultant del procés; de la vida. El paisatge és, d'alguna manera, la imatge del temps. Mirar el seu reflex ens permet ubicar-nos, retrobar-nos; saber qui som i on ens trobem.
Aquest projecte proposa una lectura de dos paisatges que parlen de presents simultanis, dispars entre ells, però que comparteixen d'alguna manera d'on venen. Son paisatges de llocs que han sigut habitats, cases que han refugiat persones y que representen, per tant, les seves formes de vida. Javier Maderuelo parlaria de "paisatges comuns", llocs o edificis no catalogats o documentats, és a dir, que no tenen una estètica o aspecte destacable per el que hagen sigut etiquetats com a monuments (entenent-ho des d'un punt de vista clàssic), però que tot i això segueixen tenint valors intrínsecs. Són llocs anònims que es poden interpretar com autòctons ja que van nàixer com a resposta a les necessitats de la gent que vivia allí, el clima, les costums i el territori. Per tot això, cal entendre aquests paisatges com un document on llegir fets que ens ajuden a conèixer millor la història col·lectiva a través de les memòries individuals.



"Llegir el paisatge" pretén mostrar diàleg entre espais rurals i urbans, bé siga per una relació d'excés o d'absència: en uns llocs la ciutat ha ocupat el territori fins impedir la vida rural, mentre que en altres casos, els llocs rurals han sigut abandonats justament per la manca de ciutat, l'aïllament.



Tal i com feren Bern&Hilla Becher, aquestes construccions funcionarien com "escultures anònimes" que no deuen ser oblidades perse símbols d'una manera de viure que ja no s'enten com a present, però a la que cal reconèixer-li el seu valor. Son elements autònoms, fecunds tant estètica com conceptualment, que representen aspectes individuals, íntims o quotidians que per propers, moltes vegades ignorem.



"Ens ha calgut aprendre a llegir les paraules escrites per l'escrivà i a donar sentit als textos cal.ligràfiats. De la mateixa manera, es necessari aprendre a distingir els signes implicits en el territori i desemvolupar una hermeneutica que ens permeta dotar-los de sentit dins del context on es troben"
J.Maderuelo