X Jornada de Patrimoni.

Portada Revista Memòria Viva nº7
http://patrimoni.peu-uji.es/es/noticias/776-x-jornada-de-patrimoni-portada-e-indice-de-memoria-viva-7

El passat 18 de juliol va tindre lloc, a la Llotja del Cànem, seu de la Universitat Jaume I de Castelló a la ciutat, la X Jornada d'Investigació del Patrimoni Cultural del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària (PEU-UJI).

Us presentem les ponències que es van presentar, totes molt interesants.

La restauració i reutilització del patrimoni tradicional construït. Una oportunitat per als nostres pobles.

Javier Hidalgo. Arquitecte

El patrimoni tradicional construït forma part de la nostra història, del paisatge i de la memòria col·lectiva, és exponent de la cultura i senyal d'identitat dels nostres pobles. Avui pot convertir a més en un recurs de desenvolupament sostenible per al medi rural, de manera que evitar la seva pèrdua és una responsabilitat de tots. Ciutadans, polítics i tècnics ens hem de comprometre i treballar junts en la recuperació d'aquest importantíssim llegat cultural.

A través d'exemples concrets de restauració i reutilització d'aquest patrimoni duts a terme a Andilla, un petit municipi de la Serrania del Túria, veurem com és possible que aquestes construccions siguin conservades en el seu entorn i puguin continuar usant-se, contribuint al mateix temps a la generació d'ocupació i al desenvolupament de l'economia local.

Javier Hidalgo Mora és arquitecte i màster en conservació del patrimoni arquitectònic per la Universitat Politècnica de València.

Treballa per a l'ajuntament d'Andilla, on a més d'exercir com a tècnic municipal, és el responsable de nombrosos projectes de recuperació de l'arquitectura tradicional i autor del Pla Director de l'arquitectura i el paisatge d'Andilla.

Mes informació: http://www.hidalgomora.com/

Si no vénen, aniré jo. Projectes d'educació patrimonial entre la il·lusió i la necessitat

Pablo de Castro. Col·legi Safa-Grial. Valladolid

L'educació formal o no formal és un dels camps més eficaços per aconseguir implicar els joves en la conservació i respecte del patrimoni cultural. El problema rau en com aconseguir que els adolescents s'acosten a aquest, especialment quan gairebé qualsevol cosa que sona a escola la rebutgen despreocupadament.

Aquesta intervenció dibuixó dues línies d'acció per intentar resoldre aquesta situació presentant, d'una banda, com l'aprenentatge basat en projectes d'educació patrimonial pot servir perquè els joves aprenguin per si mateixos i acabin per estimar allò que estudien, convertint-se en agents actius de la seva posada en valor a través de processos de identificació que ja mai podran trencar i, de l'altra, desenvolupant algunes claus sobre com plantejar projectes per a ser implementats pels assistents, a partir dels exemples concrets que he posat en marxa durant aquests últims anys de pràctica docent.

Pablo de Castro des de 1999 exerceix docència d'Història de l'Art, Història d'Espanya i Història Contemporània Universal, actualment al Col·legi Safa-Grial de Valladolid.

Ha dissenyat nombrosos projectes d'innovació educativa en l'àmbit de les arts o el patrimoni cultural, alguns dels quals han resultat premiats en diverses convocatòries o es constaten en col·laboracions amb institucions com Museu Nacional d'Escultura, Museu Patio Herreriano d'Art Contemporani Espanyol, Galeria Espai Líquid (Gijón), Centre d'Estudis Vacceos Federico Wattenberg o Institut Cervantes de Nova Delhi.

Mes informació:   http://elpuntorojo.es/

https://www.youtube.com/watch?v=Am4SC6MXyjY

https://www.youtube.com/watch?v=9oS6YKiIz_g

La Moreria de Borriol: posar en valor un jaciment arqueològic amb tallers d'ocupació.

Anna Viciach i Safont i Neus Arquer i Gasch

Des de l'any 2010 es vénen realitzant en la Moreria de Borriol Tallers d'Ocupació del SERVEF, amb l'objectiu de formar els alumnes com a operaris en arqueologia i restauració. La finalitat d'aquests tallers és posar en valor aquest jaciment arqueològic d'origen medieval, ja que la Moreria presenta un elevat potencial des del punt de vista turístic i està aportant noves dades sobre la història de la localitat. A més, aquest jaciment presenta unes característiques òptimes que la converteixen en un lloc adequat per a la realització d'un Taller. Entre les que cal destacar: l'accessibilitat, la fàcil identificació dels diversos estrats, la bona conservació de les estructures, i l'elevada quantitat de materials de diversa cronologia.

Els camins de Vall de Crist

José Ángel Planillo Portolés

Des de l'Associació Cultural Cartoixa de Vall de Crist, s'està tractant de recuperar i difondre aquells camins que van sorgir a causa del poder religiós, polític, econòmic i social d'aquesta cartoixa, que en l'època era considerada com "el més insigne dels monestirs que l'Ordre va tenir a Espanya ".

La Mostra Cultural de l'Alcalatén a Costur. Una oportunitat per descobrir el patrimoni d'aprofitament de l'aigua

Fina García y M Cruz García. AC La Fontanella. Grup d'Estudi del patrimoni de Costur.

ROSETA, SEMPRE AMB TU

Ahir va ser un dia trist per a nosaltres, Roseta, membre del Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur i de l'AC la Fontanella, i sobretot, amiga, ens ha deixat. Ha estat tan ràpid que no hem tingut temps de fer-nos a la idea, ni d'acomiadar-nos. Pel que des d'aquí volem dir adéu, o millor "Fins sempre", perquè sempre estarà en els nostres cors.

El nostre record d'ella és amb el seu barret i el seu somriure, gaudint d'un passeig per la muntanya, per les seves terres, el seu Mas d'Avall. Gaudint xerrant amb la gent, gaudint de tot el que l'envoltava, gaudint ...

Hi ha un poema que per a mi s'acobla molt bé a la nostra estimada amiga:

“El día que yo me muera, 

no me vengáis a llorar. 

Yo no estaré bajo tierra, 

soy viento de libertad”

Roseta, et volem, et trobem a faltar.

"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.

L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCÀS."

LA FOIA. 
L'EMBASSAMENT DE L'ALCORA

LOCALITZACIÓ: 

L’embassament de l'Alcora està situat a quatre quilòmetres del municipi del mateix nom i a un quilòmetre de la pedania de La Foia de l'Alcalatén. Està construït en el curs del riu Llucena, i tot i no ser tant gran com el pantà de Maria Cristina, la seua capacitat màxima de 2 hm3 és suficient per a proveir el regadiu dels seus voltants. El sobreeixidor de comportes, poseu una capacitat de 330 m3/s.

HISTÒRIA: 

A uns deu metres del pantà existeix una antiga construcció d'un altre pantà més conegut com el Pantà Vell (hui soterrat baix les seue aigües). Encara que no existeix documentació escrita fiable, es pensa que data de l'època del Califat de Còrdova (segle XI), perquè la construcció es pot comparar amb el pantà de Chovar, i aquest data de l'època dels àrabs (segle S.XII). 

A la Carta Pobla de l'Alcora apareixen referències als drets sobre l'aigua cedits als pobladors.

Durant segles ha patit diversos canvis. Per exemple, el 28 de setembre de 1.755 una forta avinguda d'aigua va enderrocar part del pantà vell destruint l'arc per on sortia l'aigua. El pantà va seguir actiu fins a l'octubre de 1.787 quan a causa d'unes fortes precipitacions es va fer un forat de grans dimensions en la paret. Aquest fet provocà que fora la fi de la utilització del Pantà Vell com es coneix actualment, visible només en temps de sequera.

El 20 de gener de 1.947 la Direcció General d'Obres Hidràuliques donà l'autorització per a la redacció del projecte de reconstrucció del pantà, però no és fins a l'1 de gener de 1.950 quan s'autoritza la seua construcció. La Comunitat de Regants devia comprometre's a contribuir amb l’execució del 20% del total de l'obra i un 40% en 20 anys a partir de l'acabament del pantà.

En setembre de 1.954 es paralitzen les obres per falta de pressupost, però en octubre, després d’un acord es tornen a reprendre. Entre 1.956 i 1.961 conclouen les obres d'instal·lació de les comportes del sobreeixidor, que van començar a embassar aigua en la tardor de 1.961.

APROFITAMENT DE L'AIGUA: 

En l'època en què es va realitzar la construcció del pantà, la gent es dedicava principalment a l'agricultura i és aquest uns dels motius pels quals es va construir. Gràcies al pantà es va poder embassar l'aigua per poder regar les hortes dels voltants. El manteniment del pantà era possible gràcies a l'aportació de l'estat i a que cada persona que posseïa terres i utilitzaven l'aigua del pantà havia de pagar una quantia que havia sigut acordada en el seu temps. Una vegada embassada l'aigua, per tal què aquesta arribara a les hortes es va fer una construcció coneguda com “sèquia”.

El desenvolupament d'aquest tipus de construcció hidràulica va tindre lloc en l'època àrab, al llarg de la costa mediterrània, principalment en la Comunitat Valenciana.

Les sèquies són uns canals per on es condueix l´aigua per a regar. Les primeres es construïen de pedra, actualment són de formigó. Feien aquestes sèquies per aprofitar els plans i desnivells del terreny per a la distribució de l'aigua fins a les hortes. Des d'un canal principal que estava connectat al pantà, passava l'aigua a un secundari i així successivament fins que l'aigua aplegava al canal de l'horta.

Aquestes sèquies estan equipades amb comportes per a poder

controlar la quantitat d'aigua que es vol deixar passar. Tot i que a 

simple vista pareix una construcció senzilla, no ho és. És necessari

 un estudi de la pendent descendent per a la bona fluïdesa de 

l'aigua. És molt important el manteniment d’aquest tipus de 

construccions perquè un xicotet inconvenient en qualsevol part de

 la sèquia podria trencar la cadena del pas de l'aigua.

Avui en dia existeix la "sección de aforo" destinada a Medir la quantitat d'aigua que entra en un determinat canal, en base al qual cada usuari de l'aigua pagarà per aquest servei. L'alimentació del caudal de les sèquies es realitza principalment mitjançant azuds que és una paraula àrab i significa "barrera". Com el seu nom indica, s'utilitza per a crear una barrera de contenció i elevar el nivell de l'aigua perquè tinga una bona fluïdesa i no provoque estancaments. Hi ha un passeig molt agradable des de l´Alcora a La Foia conegut amb aquest nom, “el camí de l’azud”.

Com a conseqüència dels declivis de la població i el naixement de la indústria el panàta va deixar d'utilitzar-se per al que es va crear. Entre 1.950 i 1.970 la població d’Alcora va créixer molt i la gent del poble va tindre que recórrer a l'aigua d’aquestes sèquies per a cobrir necessitats bàsiques com llavar la roba. Avui en dia, l'aigua s'utilitza en les poques hortes que queden als voltants, però principalment a la indústria.

"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.

L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCÀS."

COSTUR. LA FONT DEL POBLE

HISTÒRIA: 
Els primers testimonis documentals sobre la font del Poble de Costur daten del segle XV. La Concòrdia de partició del terme de l'Alcalatén a l'any 1418 ja esmenta les alqueries de Costur i els sistemes de reg. El 25 de juliol de 1429, en presència de Doménech Sanou, notari de l'Alcora, els regants de la bassa de Costur van pactar les primeres ordenances de reg conegudes d'aquesta font que constaten el seu aprofitament i el regulen. Caldrà esperar fins l'any 1904 per a trobar unes altres ordenançes referides a aquesta font.
La font del poble ha tingut, per tant, un ús continuat almenys durant els darrers 600 anys i continua sent un exemple d'aprofitament sostenible de l'aigua.

LOCALITZACIÓ: 
El naixement de l'aigua està situat a uns 400metres del brollador, dins d'una galeria situada sota el carrer el Sol. 

Des d'aquesta galeria, l'aigua transcorre per una conducció subterrània fins el brollador que cau directament a l'abeurador.

L'APROFITAMENT DE L'AIGUA: 
És en aquest punt on comença a utilizar-se l'aigua: 
En primer lloc com a aigua de boca per al consum humà. 

En segon, per a consum animal.

En tercer lloc, el sobrant d'aigua passa al safareig on es renta la roba

i posteriorment a la bassa de reg, des d'on, distribuïda en 13 tandes o dies de reg arriba a les hortes.

El sobrant d'aigua, quean n'hi ha, circula canalizat fins el barranc de la Roca Peneta