PATRIMONI VEGETAL CULTURAL

EL MARGALLÓ

El margalló és un vegetal dioic – és a dir, hi ha individus que són masculins i altres són femenins- de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes), amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, flors grogues en raïms densos i fruits semblants als dàtils.

Com l’olivera (Olea europaea), la garrofera (Ceratonia siliqua) o l’alzina (Quercus ilex) i la carrasca (Quercus coccifera), el margalló pot considerar-se com un dels elements més representatius de la vegetació mediterrània.

Entre els insectes que pol·linitzen el margalló, hi ha el coleòpter Derelomus chamaeropsis, l’epítet específic del qual, chamaeropsis, fa referència al seu lligam amb el margalló (Chamaerops). Aquest coleòpter pon el ous a les flors dels peus masculins del margalló, ja que s’alimenta del pol·len, però els peus femenins imiten l’olor del pol·len i així atrauen els coleòpters que, carregats de pol·len de les plantes mascles, faciliten la pol·linització.

Una qualitat particular del margalló és la sua resistència al foc: és una planta que rebrota amb molta facilitat després d’haver-hi hagut un incendi.

Les fulles del margalló les coneixem amb el nom de palmes. Antigament cada estiu es tallaven les fulles tendres, a ser possible en lluna nova, per ser assecades posteriorment, bé penjant-les o bé posant-les en canyissos. Quan s’havien d’utilitzar, les mullaven en aigua perquè foren més flexibles i es treien les làmines més curtes per fer cordes trenades, sogalls, que servirien per a rematar el cistell i fer les nanses. Amb la resta es feia la llata,que era la base per a la confecció de cabassos, graneres i altres estris domèstics.

La medul·la o tronxo del margalló és comestible, però de gust un poc amarg, de manera que en alguns llocs se sol prendre barrejada amb mel. També són bons per menjar els dàtils que produeix aquesta palmera nana, els quals ací a Costur s’anomenen palmisons.

Ens conta la gent major que, fa alguns anys, era tradició anar el segon dia de Nadal a la Bassa Roja a fer margallons. Els joves anaven a peu i, una vegada allí, cada grup es buscava un lloc per dinar, per fer margallons, per divertir-se, per festejar...Anava la rondalla i es cantava i ballava. Era una festa esperada i a la qual acudia gent dels pobles veïns.

ELS PAISATGES CULTURALS COM A MOTOR DE DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DE LES NOSTRES COMARQUES (estracte)

ITINERANTUR.

Memòria viva 7.Publicació del projecte de Patrimoni del Programa d’Extensió Universitaria. Universitat Jaume I

El paisatge és el resultat de segles d’interacció entre els elements vius i no vius del nostre entorn. És el resultat també de la coevolució d’aquests elements i de l’evolució d’aquelles interaccions. Els humans, per tant, també hem sigut agents del modelatge dels nostres paisatges, sobre tot en el Mediterrani -regió del planeta habitada i transformada durant milers d’anys.

Hem de ser conscients que formen part del paisatge que ens envolta, del qual obtenim, en cada instant, milers de dades, la majoria de les quals, imperceptibles. El paisatge és el nostre habitat (és a dir, el conjunt d’elements que ens permet viure) i el nostre comportament altera la seua forma, el seu aspecte, la seua estructura interna i la seua imatge externa.

El paisatge és, segons la nostra opinió i segons la nostra experiència professional, un importantíssim actiu patrimonial i, per tant, susceptible de ser aprofitat responsablement per una comunitat local per a generar un potencial atractiu turístic que ajude a dinamitzar l’economia del municipi o la comarca.

A més, en el medi mediterrani, naturalesa i cultura sempre ven agafats de la mà: no es pot entendre el nostre paisatge sense la intervenció ancestral de l’esser humà per al seu aprofitament, de la mateixa manera que els nostres costums s’han adaptar a les característiques naturals del nostre territori. Murs, bancals, séquies, basses, masies, hortes, camins, empedrats, barraques, molins, abeuradors...omplin els nostres paisatges culturals fins on arriba la vista i atorguen als nostres municipis un immens valor sumat a la importància ambiental dels nostres ecosistemes súper biodiversos.