viernes, 27 de mayo de 2016


OLIVERES MIL.LENÀRIES



El passat 30 d'abril es va estrenar a Sant Mateu (Castelló) la nova pel.lícula d'Iciar Bollaín "El Olivo" on la directora aborda el tema de l'èxode rural i del dramàtic espoli que s'està realitzant sobre les velles oliveres, moltes d'elles mil.lenàries, i altres arbres centenaris.



"Centenars d'olivers centenàries del sud d'Europa, algunes de més de mil anys, són cada any arrancades d'arrel i venudes com a adorns per a jardins, urbanitzacions, rotondes o camps de golf en països tan llunyans com els Estats Units o els Emirats Àrabs. Un alt percentatge no suporta el trasplantament i mor pel camí, però l'elevat marge comercial aconseguit assumeix amb alegria les pèrdues." Cesar Javier Palacios,Fundación Felix Rodirguez de la Fuente. Arrancar un arbre centenari és com traure un avi del seu entorn de tota la vida, de sa casa i del seu poble, per a portat-lo a la ciutat.




Afortunadament a la Comunitat Valenciana, des de l'any 2006, la Llei de Patrimoni Arbori i Monumental prohibeix l'arrancada d'oliveres i altres arbres singulars que tinguen més de 350 anys o 6 metres de perímetre. Però llavors molts d'ells ja havien desaparegut i hui embelleixen jardins privats o són pols d'atracció turística en altres països que comercialitzen el sur oli apreu d'or. En altres comunitats com Andalusia, Múrcia o Catalunya encara està permés el desarrelament i venda d'aquests venerables ancians.



Amb "El olivo" Iciar Bollaín aborda un tema ambiental a l'hora que aprofundeix en la pèrdua de valors i senyals d'identitat de la nostra societat. Perquè les velles oliveres són molt més que arbres, són la nostra història, el nostre paisatge, la nostra cultura i riquesa, el nostre patrimoni, i cada una d'elles és única i irrepetible.
Si encara no has vist la pel.licula ves al cine. Una peli de paisatges familiars i quixots moderns.



http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2016/03/22/famosos-actores-piden-poner-fin-al-expolio-de-olivos-milenarios/

http://www.elmundo.es/papel/todologia/2016/03/14/56e2c73b268e3e344d8b45e7.html






jueves, 19 de mayo de 2016

 
UNA PRIMAVERA AMB PLUGES


El mes de maig ens ha portat unes pluges que esperavem feia dies. No han estat suficients per a les fonts, però el camp si que l'ha agraït. Podem veure la muntanya verd i ple de flors. Els ametllers tenen un verd brillant i comencen a créixer flors de tots els colors, l'albada, la camamilla, la sempreviva ...

La  vegetació envaeix l'entrada d'aigua a la Bassa la Fortuna
 
 
Les nostres basses també s'han recollit aigua, i com sempre, algunes ja ho han perdut, La bassa blanca és la que més manté l'aigua.

Bassa El Cabeço

Bassa El Cabeço
Bassa La Fortuna

Bassa Blanca



jueves, 5 de mayo de 2016




ELS FORNS DE CALÇ


“La calç és un producte que ha pervingut i que manté plena vigència. En el passat, ha estat una destacada i secular activitat de Costur i dels pobles de les comarques de l'interior castellonenc. Hui, existeix un total desconeixement del seu paper social i econòmic per part de les noves generacions i una desaparició total de la tècnica popular. Es perd, no sols un ofici tradicional de la societat rural, també una sapiència, amb una praxi de segles, fonamentada amb els més estrictes i elementals processos físics i químics que la ciència popular havia atresorat al llarg de centúries i mil·lennis.
Hui sols queden disperses pel terme moltes restes dels antics forns de calç, testimonis callats, però perdurables, de l'antiga activitat i de la cultura dels avantpassats. Els forns són ara elements indissolubles del paisatge de Costur, discrets d'aparença i humils, fins l'extrem que alguns passen desapercebuts. Els utilitzem de magatzem de deixalles, els enderroquem sense cap llàstima, sense adonar-nos que han estat i són part consubstancial de la societat i de la història. Com que la seua arquitectura de pedra seca no la valorem, com que la seua visualització quotidiana li resta valor artístic i com que estan tots camí de l'enrunament, he volgut ajuntar la veu a aquells que demanen un respecte patrimonial, he recordat aquells homenots que es guanyaven el pa asclant i arrancant riquesa de la pedra viva i, com no, vull afegir el meu reconeixement a la valuosa cultura agrària del nostre poble.”

Ens identifiquen totalment amb Daniel Gozalbo, autor d'este article que podeu llegir complet a la revista La Fontanella nº7 de maig de 2001, titulat: “Els forns de calç. Testimonis d'una economia de subsistència”.

Fotos de: http://patrimonidecostur.blogspot.com.es/