... I per fi la pluja

Semblava que no arribaria mai. Miràvem els programes del temps en totes les cadenes de TV i ens deien que venia la pluja. Però primer era dimecres ... i no va arribar, que per al dissabte ... ja no ens ho crèiem ...

BASSA BLANCA

RAMBLA (26/03/2015)

FONTANELLA

Però ens hem  entusiasmat de  veure  ploure tant  "Doncs ja fa temps que no plovia tant, seria el que abans deien un temporal  ". Ha plogut i molt. Els carrers baixaven plens, les fonts han ressorgit ... i la rambla de gom a gom!!! Dóna gust veure així el terme.

BASSA DE LA FONT DEL COLLAO

FONT DEL MAS D'AVALL

BASSA ROJA

POUS DE PEDRA

A la fi, vam  passar a dir, “Què no pararà ja? Que guarda una mica per més endavant”. Van començar a caure parets, els bancals s’han quedat negats...

BARRANC DEL PLA

I quant ha plogut ?? Doncs veïns que ho mesuren ens han comentat que 370 l/m2. Podem dir, que segons ens va dir Facsa, l'any 2014 en tot l'any van caure un total de 350 l/m2.

Esperem que la primavera sigua plujosa

ULLAL DE M CRISTINA

XVII MOSTRA CULTURAL DE L’ALCALATÉN 2015

Aquest any 2015 ha arribat el moment a Costur de organitzar la XVII Mostra Cultural de l’Alcalatén, el 6 de Juny. És temps de retrobar-se amb els pobles de la comarca, de fer realitat tot el que durant mesos s’ha gestat. De mostrar les nostres tradicions i gastronomia.

En aquesta edició de la Mostra a Costur, aprofitant el treball començat per el Grup d’Estudi del Patrimoni de la AC La Fontanella, estem preparant  exposicions i diferents activitats centrades amb el tema de l’aigua i el seu aprofitament a tota la comarca de l’Alcalatén.

 Tots sabem que l’aigua sempre ha sigut al llarg de la història un be necessari per a la subsistència de les comunitats. La seva disponibilitat en cada territori, les infraestructures per al seu aprofitament, (cisternes, pous, basses, cocons, sènies...) han sigut  de vital importància per als seus habitants i  una  part fonamental de la cultura de cada poble.

Per tant és una oportunitat per a parar un moment i posar la mirada en tots els elements que configuren la cultura de l’aigua, que ha marcat una forma de viure, el  caràcter de les persones i el paisatge que ens rodeja.

Al Museu de Ceràmica de l'Alcora

 Així a través de  les  diferents exposicions i activitats organitzades és podrà  fer un repàs visual de com s’ha aprofitat  l’aigua en les terres de l’Alcalatén:  com s’ ha recollit , conduit  i emmagatzemat  l’aigua naixent i la de la pluja. I com després s’ha utilitzat per al consum humà, per als animals, per a regar i fer moure els molins. Per a finalment seguir serpentejant per els barrancs fins la rambla, els pantans i el mar, quan les pluges ho han fet possible. 

Allí on hi aigua hi ha vida. 

Mulla’t i gaudeix!!! T’esperem el 6  de Juny a Costur!!!

COCONS

Cocó al Barranc del Soldat

A més de les basses com elements per a captar o emmagatzemar l’aigua de pluja existeixen altres dipòsits naturals, que han anat determinant l’arquitectura del paisatge rural. Com són els bassols, bassots, clotxes, cocons...

Cocó Calderis (Bassa Roja)

Els cocons són dipòsits naturals o excavats en la roca per guardar l'aigua de pluja; encara que són de petites dimensions la seva profusió els convertia en importants per abeurar els ramats a les zones on no es disposava d'altres recursos,  en ocasions servien per al consum humà. Poden presentar una coberta senzilla, normalment de pedra en sec, per evitar l'evaporació.  

Cocó de les Malladetes (Bassa Roja)

Per designar-los són freqüents el nom del propietari de la finca, el nom de la partida o es troba. També s'empren referències a plantes, animals o fenòmens morfològics.

Cocó de la Sotarranya

La terminologia cocó és d'origen incert i no se sap ben bé si prové de l'etimologia llatina o si més aviat ibèric. Certament aquest mot és usat a les Terres de l'Ebre i nord de Castelló, així com molt viu a Les Balears. Fora d'aquest àmbit són anomenats cadolles.

Cocó de la Roca Roja

Bibliografia: "L'arquitectura de l'aigua"

PAISATGE I PATRIMONI

CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE

(Florència 20.X.2000)

Aquest conveni té per objectiu promoure la protecció, la gestió i l’ordenació dels paisatges, com també organitzar la cooperació europea en aquest camp.

Conscients que el paisatge contribueix a la formació de les cultures locals i que és un component fonamental del patrimoni natural i cultural europeu, que contribueix al benestar dels éssers humans i a la consolidació de la identitat europea;

Reconeixent que el paisatge és un element important de la qualitat de vida de les poblacions en totes parts: en els mitjans urbans i rurals, en les zones degradades i de gran qualitat, en els espais de reconeguda bellesa excepcional i en els més quotidians;

Convençuts que el paisatge és un element clau del benestar individual i social i que la seua protecció, gestió i ordenació impliquen drets i responsabilitats per a tots;

Cada part es compromet a:

a. Reconéixer jurídicament els paisatges com a element fonamental de l'entorn humà, expressió de la diversitat del seu patrimoni comú cultural i natural i com a fonament de la seua identitat;

b. Definir i aplicar en matèria de paisatges polítiques destinades a la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge 

d. Integrar el paisatge en les polítiques d'ordenació territorial i urbanística i en les seues polítiques en matèria cultural, ambiental, agrícola, social i econòmica, com també en qualssevol altres polítiques que puguen tindre un impacte directe o indirecte sobre el paisatge.