Mostrando entradas con la etiqueta Pous. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pous. Mostrar todas las entradas

viernes, 28 de octubre de 2016

DIA DE PATRIMONI A L'ESCOLA

TEXTURES DEL MEU POBLE-COSTUR

GAUDIM DEL PATRIMONI AMB TOTS ELS SENTITS




El Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur hem organitzat una activitat a l'escola del poble. Es tracta d’una jornada per a donar a conèixer als alumnes el medi que els envolta. Inclou un itinerari didàctic i un taller posterior, on hem comptat amb la col·laboració del Museu de Ceràmica de l’Alcora, unint el patrimoni i la ceràmica a través d’una activitat amb caràcter participatiu i divulgatiu.

Entre els objectius del Grup de Patrimoni està el donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni. I quina millor manera que començar amb el xiquets. Per això, amb aquesta activitat destaquem la importància de conèixer l'entorn de Costur i el paisatge, per a empoderar el territori i a les seves gents i conèixer els usos tradiconals i actuals del territori, incidint en els valors naturals i socials del paisatge natural i agrícola. Aquesta activitat també pretén aproximar els participants al material ceràmic i descobrir les textures com a element estètic i funcional.

També hem comptat amb l'ajuda per a l'organització d'Ángel Portolés, del programa PEU de la UJI.


Un itinerari didàctic

Recorregut: CEIP de Costur- Mas de Reró o del Ginebral- Mas de la Cega- Cocó de la Llastra- CEIP Costur

Reconeixent textures

El paisatge de Costur està caracteritzat per la seva orografia abrupta i un sòl poc fèrtil (molt rocós), aquest fet ha condicionat en gran manera la seva explotació agrícola i ramadera i les formes de poblament.

Camí del Mas de Rero al Mas de la Cega

Durant l’itinerari hem pogut analitzar, descobrir, tocar i conèixer diferents elements del paisatge i els seus aprofitaments:
  • Els pous: elements artificials construïts a prop dels masos que constituïen espais de recollida d’aigües d’escorrentia i d’emmagatzematge de les mateixes. Són la font d’aigua potable per als habitants d’aquests masos.
Ensenyant un pou de pedra en sec

  • Elements hidrogràfics naturals com ara: Les basses, depressions naturals del terreny amb sòl impermeable d’argila que retenen temporalment l’aigua, aquests llocs abasteixen des d’antic al ramat i a la fauna salvatge.
Tere, del Museu de Ceràmica de l'Alcora
ens monstra l'argila de les basses

  • Els cocons: cavitats naturals formades per dissolució de les roques calcàries. L’aigua que es conservava al seu interior després de la pluja s’utilitzava per a consum humà, principalment per part dels pastors.
Visitant el cocó

  • Els habitatges: L’explotació dels terrenys agrícoles a tot l’Alcalatén va fer nàixer un tipus de població dispersa que es concentrava als “masos” on en moltes ocasions només hi vivia una o dues famílies; és el cas del mas de la Cega i el Mas del Rero.
Vicent, el propietari del Mas de  la Cega ens parla del mas


Metodologia

L’interacció directa amb el patrimoni natural i etnològic de l’alumnat és la clau per a la consecució dels objectius d’aquesta activitat.
Per tal d’afavorir-la, utilitzar diversos jocs i accions al voltant dels elements de la ruta, on els nens han descobert els elements patrimonials (bassa, cocó, mas, pou, etc) i els seus usos, a través del seu aspecte i de les característiques tàctils i visuals de la seva superfície.

Aprenent a "caçar" textures


L’acció principal va consistir en tocar: les pedres de la paret, el pou, les roques erosionades, els reglons, el llit de la bassa, les plantes; i recollir objectes com ara: fulles seques, pedretes i altres.
Els “caçadors de textures” és una acció consistent en aconseguir emportar-se aquesta textura mitjançant uns fragments de fang que se’ls facilitaren.

le textures al fang





Finalment, a les instal·lacions del centre, vam treballar amb les textures recollides i les vam traslladar a un obra artística individual que vam realitzar en ceràmica.

Preparant per fer els encunys







els encunys

aplicant les textures a la ceràmica



les obres 





Les obres finals seran exposades públicament al Museu de Ceràmica de l’Alcora. Del 19 de desembre al 8 de gener.


jueves, 17 de marzo de 2016


EL MAS DE LA CEGA





Trobem aquest mas baixant pel barranc Fornet i al final girant a l'esquerra pel Pas del Morrals.



El primer que es veu en arribar és un pou de pedra en sec, que abastia d'aigua a la família que vivia en el mas.



La construcció principal és de dues èpoques diferents. Està el que era l'antic mas, amb els seus departaments i un pis superior, i un forn exterior; i a la seva esquerra, adossat, la construcció més moderna, amb el forn i llar de foc junts i a l'interior de la casa. També està, encara que ara arreglat, la quadra del matxo, al qual se li guardava un lloc privilegiat a la casa perquè era molt important per a la subsistència de la família. I al pis superior, les habitacions.


Forn exterior


Construcció del sostre


També es pot veure l'antic corral on es guardaven els animals. Tot de construcció en pedra en sec.




Una mica més allunyat, trobem un altre pou d'aigua amb la volta de pedra, que protegeix l'aigua de l'exterior.





En l'actualitat, no hi ha animals ja al mas, i s'han aprofitat tots els racons per sembrar hortalisses.



jueves, 18 de febrero de 2016


EL POU DEL MAS DEL RERO
LA PEDRA EN SEC I L'APROFITAMENT DE L'AIGUA


Al Mas del Rero arriben pel barranc Fornet, a la partida el Ginebral
Trobarem un mas no molt gran i un pou.

El pou és una construcció de pedra en sec, a excepció del got que ha sigut restaurat amb ciment perquè l'aigua no es perda. Si fiquem el cap per la seva porta, veurem el sostre del pou formant una volta, que es conserva en molt bones condicions; aquesta volta té la funció de protegir l'aigua del sol i de les impureses que el vent pot portar.






L'aigua dels pous s'utilitzava per  beure les persones, per això, a la boca dels pous es posava algun impediment, com una porta o un brocal, perquè no pogueren entrar els animals. Per a ells, al costat de la porta, podem trobar una piqueta on es posava l'aigua perquè begueren.






El pou, en conjunt, es conserva en molt bon estat.



jueves, 4 de febrero de 2016

"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.
L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCAS."

LES USERES
POUS I SÈNIES.

POU NOU


POUS

Com a conseqüència del gran augment de la cabanya ramadera userana, tant dels particulars del terme com de les raberes dels pastors que venien del Baix Aragó, a partir del s.XV es va experimentar una abundància de nombrosos pous al llarg i ample del barranc de la Ramblella.

POU D'EN CALVO

POU DELS SERRANS

El primer pou documentat ens arranca amb la visita de Sant Vicent Ferrer l’any 1412, concretament al Pou anomenat de l’Ullastre. A més a més, en el Pleit contra la vila d’Atzeneta (1635 - 1722) apareixen el Pou dels Serrans, el Pou de les Artesses i el Pou d’en Camanyes.
Al llarg de la 2º meitad del s.XVIII, amb l’increment del sector vinícola, apareixen més pous escampats per les diferents partides i sorts useranes: el Pou d’en Calvo, el Pou del Coixo, el Pou del Buitre.
POU DEL COIXO


SÈNIES

SÈNIA DE PAUET

SÈNIA DE CASANOVA

Les sènies són pous d’aigua naixent amb un sistema de calaixos que pujen l’aigua fins a la superfície.
També al llarg de la 2º meitad del s.XVIII, amb l’increment del sector vinícola, apareixen sènies junt als pous per les diferents partides useranes. Alguns exemples són la Sènia de Rosa o la Sènia de Saïnes.

SÈNIA DE COSCOLLARES

SÈNIA DE PAUET