Tal vegada el nom “Senders i patrimoni” ja et sona, fa ja 10 anys que traiem tres rutes pel terme municipal de Costur vinculades al projecte del Grup de patrimoni de l'AC La Fontanella “ L’aprofitament de l'aigua”.
Ara hem utilitzat estes rutes com a nexe d'unió dels elements de pedra en sec catalogats. I perquè tingues fàcil trobar este patrimoni mentres passeges hem utilitzat wikiloc.
Tens estes tres rutes amb tota la informació, perquè passeges i visites eixos elements de la nostra història
UN RECULL DE PATRIMONI CULTURAL DE COSTUR I DE TOTA LA COMARCA DE L'ALCALTEN
Textos d'Alicia Pastor
Representació avui, 18 de desembre, la 20a edició del romanç nadalenc EL betlem a Costur, un Betlem per a l'Alcalatén, organitzat per l'Associció Cultural La Fontanella. El 20é aniversari és una data important i simbólica per a fer balanç assaborir les anécdotes i les vivècies que hem compartit i recordad les persones que ho han fet possible. Permeteu-me, per tant, amb aquest escrit fer una miqueta de memòria.
En primer lloc he de dir que els meus fills són el motor que em mou i que hi ha quatre persones a que no podem oblidar: Juan Manuel Vilar, Juan Juan Forés, Teresa Pallarés i, com no, el meu estimat Joan que va ser el vertader planificador de tot EL Betlem de Costur. La idea inicial del betlem era ben senzilla,embolicar xiquets i majors en un projecte participatu al voltant del patrimoni cultural i social de Costur, sense oblidar la riquesa i la personalitat de la comarca, per tal de posar en valor i donar a conèixer els nostres costums i la nostra història. I així els ho vaig proposar a Arturo Palomar i a Fina García, i enguany, quan fa ja vint anys, és el moment d'agrair-los el recolzament i la confiança que sempre ens ha mostrat, agraïment que faig extensiu a tots els participants que han aparegut i apareixen als crèdits dels programes de mà.
Al llarg de vint anys hem recollit cançons i romanços que es cantaven al carrer, a l'escola, mentre es feia costura o mentre tota la familia feia llata a la vora de la llar. Adiós Costur de mi vida, El dia de carnaval, La Mare de Déu quan era xiqueta, La Virgen está sentada debajo de una alameda i moltes altres cançons, són trossets de música i literatura popular que ens ha cantat gent del poble de la qual je ens n'hem fet ressò en altres ocasions. Avui volem recordar especialment la sinyó Amparo, la molinera, i la seua filla Luisa que ens han obert les portes de sa casa en moltes ocasions i que, amb una memòria prodigiosa,ens han deixat un magnific llegat. I tampoc podem oblidar el marit de Luisa, Juan José Redón.
Els personatges típics del betlem són aquells que ens recorden els betlemets de taula que tots hem parat en un raconet de casa, amb un pontet sobre un riu de paper platejat, un molinet de suro, pastors i ovelles, rentadores...i els Reis d'Orient arribant per un costat. Màgia pura en una infantessa plena d'innocència i d'il.lusions. I així ens vam proposar, des del principi, que fóra el nostre Betlem de Costur: un grandíssim betlem que comptara amb la presència d'un rei, Herodes i el tradicional castell, el de l'Alcalatén i tampoc podien faltar les rentadores del riu, que nosaltres situem en els llavadors del poble. Però, per damunt de tot, voliem un betlem ple de valors com ara la fraternitat i la generositat que hem viscut i experimentat al llarg d'aquests vint anys i que han fet possible que aquesta obreta arrelara a Costur i es fera indispensable a Nadal.
El temps pasa i les persones i els pobles evolucionen però el fred i la neu vesteixen el Cabeço de blanc, encara que siga simbolicament, Nadal arriba cada any i roda la bola de la vida i tot torna a començar eternament. Per això,situem aquest betlem en el temps de l'hivern i la devoció viscuda per personatges com Jaume I i el governador moro de Valencia tornem per a recordar-nos els nostres orígens, una pinzellada sobre la partició i la conquesta dels nostres pobles, perquè tot el que va fer Jaume I ho va fer en nom de Santa Maria i del seu fill, Crist, el Salvador,que donen nom de les esglésies que ell va manar construir.
Al llarg d'aquests vint anys,ens han sorprés una crisi econòmica i una crisi de valors, estafes bancàries i polìtiques i querres terribles que no esperàvem, com a conseqüència de les quals hem tornat a patir el fenomen de l'emigració, un fenimen que no és nou per a nosaltres. Desprès de la nostra guerra molta gent, massa, també se'n va haber d'anar,obligada, a l'estranger. En aquells anys quaranta, va haver una cançó que es va convertir en l'himne de tots els emigrants que anaven pel món. A la censura se li va passar el vertader significat de protesta que tenien aquelles coples que tot el món cantava i que enguany recordem lligades a la figura del tio Trabuc, que, des de l'Havana, es mostra esperançat per la proximitat del retorn al seu poble per a poder cantar les albades davall del balcó de la seua núvia, il.lusionat per ballar amb ella les danses enmig de la plaça, i orgullós de tornar a obrir, de bat a bat, les portes de sa casa.
Tan orgullosos com el tio Trabuc ens sentim nosaltres d'obrir les portes del nostre betlem, les portes de la casa nostra, les portes del nostre poble, Costur, per a tots aquells que ens acompanyeu. Fins l'any que ve! Passeu molt bones festes i que durant els próxims vint anys puguem prendre, amb tots vosaltres, un gotet de moscatell amb ametlla torradeta. Alicia Pastor, Nadal 2016
TALLER COM TRANSFORMAR UN
RECURS NATURAL EN UN PRODUCTE DE TURISME DE NATURALESA
Comencem aquest mes de
juliol amb una proposta d'un taller que ens arriba a traves del
programa Patrimoni de l'UJI. El taller es titula "Com
transformar un recurs natural en un producte de turisme de natura"
Impartit per Nando de l'empresa Viunatura, empresa que treballa en
això, en aprofitar el nostre paisatge més proper i ensenyar-nos una
altra forma de veure-ho, convertint-lo en turisme actiu.
El taller ha estat un
primer pas per mirar al nostre voltant amb altres ulls, per saber què
i com podem donar al nostre patrimoni natural un valor turístic
perquè puguin gaudir-ho i conèixer-ho altres persones, de fora i
d'aquí.
Un recorregut pel nostre terme municipal, sense moure'ns de
la sala, pensant en el paisatge des d'una altra pespectiva. I un
passeig, aquest cop real, al Cabeço, recopilant idees que mostrar
als nostres futurs visitants.
Un bon taller, que ens
deixa deures per fer, avançar per aquest camí i buscar propostes
que, des de Patrimoni de l'UJI, ens ajudaran a avançar.
jueves, 30 de junio de 2016
EMPRESES QUE TREBALLEN AMB EL PATRIMONI
LABRIT PATRIMONI
Sara González Cambreiro
Labrit
és una empresa especialitzada en la recopilació, anàlisi i
transmissió del Patrimoni
Cultural Immaterial. Labrit Patrimoni recopila les històries de vida
dels nostres
majors en format audiovisual digital d'alta definició perquè, amb
una pluralitat
de
fonts orals directes, es puga salvaguardar el PCI del segle XX.
A
aquest efecte, compte
en la seua plantilla amb persones titulades en Antropologia Social i
Cultural i amb
experts en Comunicació. Avui en dia, el projecte d'aquestes
característiques de major
envergadura en execució per part de Labrit Patrimoni és l'Inventari
del Patrimoni Oral
Immaterial de Navarra (www.navarchivo.com), un projecte promogut per
la Universitat
Pública de Navarra que pretén executar 5.000 entrevistes en tota
Navarra i de
les quals ja s’han realitzat 1.800.
L'àrea
que denominem Labrit Multimèdia, per la seua banda, se centra en
planificar, desenvolupar
i investigar sobre models de transmissió perquè el Patrimoni
recopilat de la societat. En el següent
enllaç es poden
veure els resultats de tots els productes desenvolupats en els últims
anys
https://vimeo.com/labritmultimedia.
Us
destaquem, a manera d'exemple, alguns vídeos representatius del
treball de Labrit:
https://www.youtube.com/watch?v=8_MwDekEaRU
https://vimeo.com/157985061
https://vimeo.com/157133591
jueves, 23 de junio de 2016
PATRIMONI CULTURAL
GASTRONÓMIC
PASTISOS DE CARABASSA
BACONERA
Dins del nostre patrimoni
cultural es troben les receptes de gastronomia que durant anys s'han
estat fent al nostre poble, i en pobles de la comarca. Les receptes i
trucs a l'hora d'elaborar-los han anat passant de mares a filles fins
a l'actualitat. A la AC La Fontanella intentem conservar, i si cal
recuperar, aquestes receptes per escrit, publicant-les a la revista
perquè considerem que són part de la nostra història, de la nostra
cultura i del nostre patrimoni.
Avui us explicarem com es
fan els pastisos de carbassa baconera.
Per començar cal preparar la mica. S'utilitzen les carabasses
ben
granades, quan ja
ens hem cansat de fer truites de carabassa, olla d'estiu o puré,
deixem de collir-les i que es facen grans, poden arribar a medir 60,
70 cm. Una vegada estan a punt es poden conservar uns mesos.
Carabasses
Quan es volen fer els pastissos es tritura la polpa i es prepara una
melmelada utilitzant sucre i mel, i amb un toc final de ratlladura de
llimona i canyella.
Mica
Aquest serà el farciment
dels pastisos i la massa porta els següents ingredients:
- Un litre d'oli
- Mig litre d'aiguardent
- Una mica de moscatell
- Farina, la que admeta.
La massa no ha de quedar dura.
Es
fan boletes de pasta que despres amb l'ajuda de dos paperets
s'aplanen i s'omplin amb la mica, sols queda posar sucre per
sobre i al forn.
També es poden farcir de
boniato o cabell d'àngel
Val la pena
viernes, 8 de abril de 2016
ELS PAISATGES CULTURALS COM A MOTOR DE
DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DE LES NOSTRES COMARQUES (estracte)
ITINERANTUR.
Memòria viva 7.Publicació del projecte de
Patrimoni del Programa d’Extensió Universitaria. Universitat Jaume I
El paisatge és el
resultat de segles d’interacció entre els elements vius i no vius del nostre
entorn. És el resultat també de la coevolució d’aquests elements i de l’evolució
d’aquelles interaccions. Els humans, per tant, també hem sigut agents del
modelatge dels nostres paisatges, sobre tot en el Mediterrani -regió del
planeta habitada i transformada durant milers d’anys.
Hem de ser
conscients que formen part del paisatge que ens envolta, del qual obtenim, en
cada instant, milers de dades, la majoria de les quals, imperceptibles. El
paisatge és el nostre habitat (és a dir, el conjunt d’elements que ens permet viure)
i el nostre comportament altera la seua forma, el seu aspecte, la seua estructura
interna i la seua imatge externa.
El paisatge és,
segons la nostra opinió i segons la nostra experiència professional, un
importantíssim actiu patrimonial i, per tant, susceptible de ser aprofitat
responsablement per una comunitat local per a generar un potencial atractiu
turístic que ajude a dinamitzar l’economia del municipi o la comarca.
A més, en el medi
mediterrani, naturalesa i cultura sempre ven agafats de la mà: no es pot
entendre el nostre paisatge sense la intervenció ancestral de l’esser humà per
al seu aprofitament, de la mateixa manera que els nostres costums s’han adaptar
a les característiques naturals del nostre territori. Murs, bancals, séquies,
basses, masies, hortes, camins, empedrats, barraques, molins,
abeuradors...omplin els nostres paisatges culturals fins on arriba la vista i atorguen
als nostres municipis un immens valor sumat a la importància ambiental dels
nostres ecosistemes súper biodiversos.
jueves, 12 de noviembre de 2015
LA FESTA
DEL VI DE VIVER
El Grup de
Patrimoni de Viver porta uns anys rescatant de l’oblit el patrimoni cultural
del vi. Avui dia, poc queda ja d’aquella vida centrada en el vi. Alguns
records, paraules i històries importants i instal·lades quasi sense voler, en l’imaginari
col·lectiu de Viver.
I, entre mitjà,
el cubs de vi. Encara presents en moltes de les cases de la població.
Reconvertits alguns d’ells a cellers, a punt de caure o definitivament
desapareguts. Construccions potents amb parets de bitlles de riu, argamassa i
folrats de rajoles de tova. Alguns circulars. Altres rectangulars. Alguns per a
allotjar el vi d’una família i uns altres amb capacitat de 30 o 40 mil litres
de vi.
Però tots ells
presents i molts d’ells, gràcies al Grup de Viver, localitzats: més de 70 fins
al moment i, al costat d’ells, destil·leries, teixiries, cellers, cantines,
rutes de distribució... En definitiva, tot un Patrimoni Cultural per a
redescobrir per una població, que fins al treball del grup no havia pensat, com
ho fa ara, en el valor i la importància simbòlica i identitària d’aquest patrimoni
que ens parla d’esforç, sacrifici i vi.
Els dies 22 i 23
d’octubre van viure un d’aquests moments patrimonials màgics a Viver, quan, més
de 150 xiquets i xiquetes del Col·legi d’Educació Infantil i Primària “Historiador
Diago” de la població, van acudir a la vinya a veremar acompanyats pels seus
professors i pels membres del Grup de Recuperació de la Cultura de Viver. I ho
van a tornar a veure també l’endemà, quan tots ells van arribar als voltants
del cub de vi de la “Rocha Palmera”, proveïts amb botes d’aigua i moltíssima il·lusió
per a trepitjar aquest raïm – el seu raïm- i fer mots. I celebrar, tots junts,
la Festa del vi.
Interior cub de la Rocha Palmera
Per al Grup de
recuperació de la Cultura de Viver, la Festa del vi suposa el compliment d’un
dels objectius principals: la connexió amb la població per a donar a conèixer
el seu patrimoni cultural. I en aquesta ocasió, amb la complicitat i implicació
del Col.legi de Viver per a, entre els dos, articular tot el coneixement
arreplegat en aquests anys pel Grup en una activitat d’Educació Patrimonial
integrada en l’horari escolar i destinada a socialitzar u patrimoni que volen
siga conegut per tots com a punt de partida per a la sua valoració i estima.
Volem compartir amb vosaltres La Festa
del vi de Viver (22 y 23 d’octubre). Aquest document arreplega dos intensos dies de verema i
elaboració tradicional de most i defineix lacol•laboració en matèria d'Educació Patrimonial entre el Grup de
recuperació de la cultura de Viver, el Col•legi “Historiador Diago” i
l'Ajuntament de Viver. Aquest video ha segut realitzar pel Programa d'Extensió Universitària de la
Universitat Jaume I de Castelló per al projectePatrimoni en el marc de l'Acompanyamentdel Grup
de recuperació de la cultura de Viver
Costur va acollir el dia 6 de Juny la XVII Mostra Cultural de l'Alcalatén que va tindre com a eix central l'Aprofitament de l'aigua. Junt amb la localitat amfitriona van participar Figueroles, l'Alcora, La Foia, Les Useres, Xodos i Benafigos.
Cantant l'albada
Un paraigua cap per avall va ser el símbol utilizat per l'AC La Fontanella per identificar el recorregut "L'Aprofitament de l'aigua" que començava al llavador públic i arribava als Pous del poble. Al llarg de l'itinerari es podia gaudir de diferents formes de recollir i aprofitar l'aigua, tot barrejant de forma natural les antigues tradicions amb les noves. El llavador, l'abeurador i les basses, botes d'aigua, bosses d'aigua, aquarel.les, canterelles, saferos, cànters, marraixes, tines i poals; caragols, la rambla i molts paraigües.
Reciclatge de ampolles d'aigua
També es va poder visitar exposicions en locals, com la del Museu de Ceràmica de l'Alcora, les pintures de Vidal Serrulla o una cuina tradicional amb tota la família. I al carrer, les pintures de Laurentino Martí i Jean VIlar, tots dos nascuts a Costur, juntament amb un grup d'artistes locals i amics; l'exposició comarcal al voltant de l'aigua; i a les eres, la burra i els canyissos de figues seques, un preciós mirador encarat al pla de les Useres, Cabanes u Vilafamés; una pluja de ceràmica en un racó idíl.llic i, si hom arribava al Pou del Poble, podia tastar un refrescant granissat de poliol com premi.
Família a la cuina tradicional
La rambla
El mirador
La burra i el canyissos
L'exposició comarcal
A banda de l'itinerari, les exposicions i el mercat tradicional, el poble es va omplir també d'acuacions al carrer i a l'església. L'acte més matiner va ser la inauguració de la jornada amb el lliurament de la Clau de la Mostra i el cant de l'albada dedicada a l'aigua, amb la qual es va recuperar una tradició perduda l'any 1940. Les rentadores del Betlem de Costur van representar una escena costumista al llavador junt a Cavanilles i a continuació es va fer una visita guiada a la font del Poble, que va acabar amb la demostració magistral de l'aquarel.lista costurenc Laurentino Martí.
El descens del campanari
El Grup de Dolçainers i tabaleters de l'Alcalatén va recórrer diverses vegades els carrers i també va actuar el Grup de Cambra de l'Escola de Música Vicent Serrano Gil de l'Alcora, la Rondalla Jove de l'AC de LLucena i la "Ronda Villa de Llucena". El folklore comarcal va anar a càrrec del grup de Danses la Font d¡Aixart i la Rondalla l'Alcalatén de l'Alcora; la Rondalla Els Kimbol's de Figueroles; el grup de Danses l'Ullal, acompanyat per l'Unió Musical Santa Cecñilia de les Useres; el grup Folkloric la Perla de la Muntanya de Llucena i el grup de danses y rondalla la Fontanella de Costur. La jornada es va rematar amb un bureo final a la Plaça Major.
