jueves, 28 de enero de 2016



LES CISTERNES


Cisterna de Charo i Pep Lluis



Les cisternes són dipòsits subterranis on es recull l’aigua de la pluja. Hi podem observar dues parts ben diferenciades: una exterior, el coll, que serveix per facilitar l’extracció de l’aigua; i l’altra, subterrània, l’olla, on s’emmagatzema.

Cisterna d'Encarna Garcia


A Costur, un poble amb pocs recuros hídrics, les cisternes eren quasi a totes les cases. Aquesta aigua s’utilitzava per a beure i cuinar. L’aigua de cisterna té un sabor molt especial, és aigua de pluja, com no passa per terra no porta minerals.

Cisterna de Laurentino Martí




En l’actualitat hi ha poca gent que manté les cisternes en condiciones per a poder utilitzar-les per al consum humà, però encara podríem fer un tast d’aquesta aigua.

Aquest dibuix estava, el dia de la Mostra Cultural de l'Alcalatén 2016,
pegat en la porta de les cases que tenen cisterna.
(Dibuis de Conrado Garcia)

jueves, 21 de enero de 2016


"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.
L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCAS."

XODOS
FONTS EN ZONES DE MUNTANYA


A les terres altes de l'Alcalatén l'aigua, molt probablement, ha estat un bé escàs des de l'època dels primers pobladors. Potser és per això, que les prioritats quant a l'ús d'aquest bé tan apreciat han estat sempre explícites i qualsevol veí sap que primer són les persones, després els animals, a continuació els usos domèstics i en acabant el reg dels horts. Tot i que moltes d'aquestes utilitats són compatibles, de manera que la mateixa aigua es pot fer servir unes quantes vegades amb diverses funcions, com ara moldre i en acabant, regar.
 La cura en l'aprofitament de l'aigua potable en indrets per damunt dels 1000 metres d'alçada i en tres tipus d'accions diferents. Les que fan una font partint d'un ullal que brolla de la terra o enmig de l'herba; les que aprofiten l'aigua, més escassa o més abundant, que raja per una junta d'una roca; i les fonts que han hagut de cercar la vena subterrània i amb eixe fil d'aigua, més o menys permanent, fer un pou que done servei a les necessitats humanes i animals que abans hem esmentat.

En cadascun del tres tipus d'accions, les imatges van de la solució  tecnològicament més senzilla a la més complexa. 

1. FONTS D'AIGUA D'UN ULLAL

Font de la Roca de les Penyes

Les Fonts

Font de la Canaleja

Font de Gargant


2. FONTS D'AIGUA QUE RAJA D'UNA ROCA

Font del Cantal

Font de la Solanilla

Font de la Cova del Torreter

Font de l'Argivello


3. FONTS D'AIGUA SUBTERRÀNIA





jueves, 14 de enero de 2016



POUS DE PEDRA EN SEC





L’absència de rius, l’eixut i les temperatures elevades de l’estiu han fet de l’aigua un bé molt preuat al llarg de  tota la nostra història. Aquesta escassesa va obligar els nostres avantpassats a crear enginys per captar l’aigua subterrània i també per emmagatzemar l’aigua de pluja.

El relleu de les terres valencianes, la geoestructura calcària d’aquesta orografia accidentada, escassament coberta de terra, és la gènesi d’un paisatge pedregós. L’home, fent de la necessitat virtut, ha utilitzat la sobreabundància de roca en la muntanya mediterrània com a matèria primera exclusiva per a la minimalista i imaginativa arquitectura de la pedra en sec, sense argamassa de compactació, encaixades les peces amb mestratge i travades pel seu propi pes.



La pedra en sec també ha estat el material que ha permès al llarg del segle fer pous que han possibilitat l’aprofitament d’aigües subterrànies d’escassa profunditat i/o l’aigua de pluja. Aquests pous són perforacions de forma cilíndrica o el·líptica. La forma exterior del pou era variable i sempre condicionada a la forma d’extorsió de l’aigua, si donaven aigua amb quantitat suficient per a regar o es tracta de petits pous per a subministrar aigua per a beure les persones i els animals. El més comú és que el pou tingui un acabat exterior amb el mateix aspecte que una barraca de pedra, de dimensions reduïdes. Pot estar aïllat o integrat amb un marge i altres construccions de pedra en sec.



A Costur contem amb moltes pous de pedra per el terme, però tenim una gran construcció que sempre ha sigut coneguda com el Pou del Poble



El Pou va ser construït fa 140 anys, l’any 1875, (la data es pot llegir en una de les llindes de la porta d’accés) i el principal paredador que hi va treballar va ser Pepo del Mas Roig. La construcció consta de dos dipòsits que recullen l’aigua de pluja, coberts per singles voltes de pedra en sec i comunicats per un passadís interior. No sabem ben bé quina és la capacitat del pou perquè amb el pas dels anys el fons s’ha anat enrunant amb aportacions sòlides procedents de l’aigüera.

Tot i que l’aspecte extern de la construcció presenta una aparença prou basta, l’interior de les voltes semiesfèriques està perfectament executat. Les voltes es van tancant per aproximació de filades fins que es rematen amb la clau que tanca la volta i subjecta.
A l’interior s’hi accedies, a través de la porta, per unes pedres col·locades en forma d’escala des de les quals s’omplien cànters i poals quan el nivell de l’aigua descendia fins la part més baixa del pou.

Pou abans de 2009


Entre els mesos de gener i febrer de l’any 2009, l’Ajuntament de Costur va rehabilitar l’entorn del pou, però es va cometre l’error de carregar sobre les voltes una gran quantitat de pedra, segurament perquè algú es va pensar que l’obra no estava acabada i calia millorar-ne l’aspecte exterior. Res més lluny de la realitat. El pou estava acabat i se’l va carregat amb un pes innecessari que potser convindria descarregar abans que afecte l’estructura de les voltes.


Bibliografía:

Revista “La Fontanella” nº35 novembre 2015. Article:”Visita guiada a la Font i al Pou del Poble” Josep- Miquel Ribés