Mostrando entradas con la etiqueta educació. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta educació. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de septiembre de 2021

 

TALLER: PREHISTÒRIES DIDÀCTIQUES

Data: 22 juliol 2018




Per Miquel Guardiola Fígols. Arqueòleg i especialista en arqueologia experimental

MÉS DE DOS MILIONS I MIG D’ANYS FABRICANT EINES DE PEDRA : aquesta activitat tracta d’una exhibició de talla centrada en explicar l’evolució de les eines de pedra i el us del silex fins temps històrics. S’instal·la un espai de talla , amb pells, banyes, ossos i pedres, des de on el conferenciant fa una explicació molt didàctica i entenedora sobre l’evolució de les eines de pedra. Mentrestant, es fabriquen en directe algunes de les eines, s’explica el context mediambiental i els canvis evolutius de la cultura humana. S’utilitzen eines didàctiques per explicar el pas del temps, i es permet al públic, tocar les peces que són fabricades en directe. Aquesta activitat s’acaba, amb una demostració d’encesa de foc.


 

EL REG DE L'HORTA DEL MAS D'AVALL.

 23 de juny 2018






Lloc de realització: Centre de Cultura del Mas d'Avall

Coordinada per l'Associació de Veïns del Mas d'Avall i patrocinada per el PEU de la Universitat Jaume I

Esta activitat encara que no està directament relacionada en la pedra, va ser propossada per l'Associació de Veïns del Mas d'Avall i pensem que podria entrar perfectament, perquè el paisatge que dibuixen l'horta, la font i la bassa així com la tradicional forma de reg entren perfectament dins d'aquest projecte.

Va ser una jornada completa en la que vam tindre ocasió de conèixer i passar el dia amb Luis Pablo Martinez, tècnic de la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana, investigador i expert en el tema del regadiu.

A les 10 del matí vam començar el recorregut per les fonts de Costur, va ser un matí tranquil i relaxat, vam tindre oportunitat de descobrir de la ma de Luis Pablo, detalls del nostre patrimoni que de vegades ens passen desapercebuts, amb la càmera de fotos Luis Pablo va deixar impreses imatges del nostre terme, parets de pedra en sec, solsides, reconstruccions de parets amb formigó, granotes, passavins fins i tot cablejats de la llum, tot amb els ulls creatius d’una persona apassionada per el patrimoni i la seu cura. Ens fa faltar visitar la font del Collao, però el matí no va donar per a mes. Vam pensar que seria una oportunitat per a retrobar-se en una altra ocasió.

Després d’un dinar va arribar a la xerrada de Luis Pablo Martinez : “Les hortes històriques valencianes patrimoni viu de la humanitat”, ens va parlar del Palmeral d’Elx, del Tribunal de les Aigües, i de la forma tradicional de reg a la Comunitat Valenciana i els problemes al voltant de la intenció, no sempre encertada, de modernització d’estos sistemes tradicionals de reg.

A les 6 de la vesprada ens vam anar a la font perquè els regants ja estaven preparats per a explicar la partició de l’aigua de la bassa del Mas d’Avall.

Ximo va medir l’aigua de la bassa amb la canya i desprès va fer la partició amb uns fils, com es tradicional. La bassa tenia dos pams d’aigua escassos però a l’obrir la clau per a regar pareixia haver augmentat, l’aigua es va precipitar sèquia avall, la vam seguir fins a l’horta, on s’anava a regar una taula de fesols.

Com estava prop el lloc on es diu que hi havia un antic molí, ens vam apropar guiats per Juanma.


Al voltant de les 7 de la vesprada vam tornar al local social i Josep Miquel va explicar “El repartiment de l'aigua de reg a les hortes de Costur”. També va explicar com va conèixer a Luis Pablo quan aquest va trobar en les seues investigacions un document antic sobre la forma de reg d’alguna font de Costur, segons Josep Miquel de la font del Mas d’Avall.

Amb un col·loqui sobre el futur de les hortes de Costur en el que se va concloure que fa falta jovens emprenedors que puguen redescobrir el fruit del treball del camp, vam acabar amb les xerrades, va ser una vesprada molt interessant i didàctica.

Desprès de sopar vam fer el passe del audiovisual “La vida als masos”, gravat en el terme de Vilafamés. Va ser Josep Miralles i Joan Ahis, el director, els encarregats de presentar-lo.

Josep fa fer una reflexió sobre la importància i valor del patrimoni mes proper, el que envolta a la gent que ha viscut en els masos, i que de vegades deixem un poc oblidat. El col·loqui posterior podria haver sigut mes extens, però ja era molt tard i la gent estavem cansats.

Un dia empleat per a parlar, admirar i sentir el patrimoni costurenc i valencià

 

EXCURSIÓ A TORTOSA

Data 27 de maig 2018



Visita a Tortosa, una ciutat monumental i amb vinculació històrica amb els nostre poble, ja que el bisbe que va donar consentiment per a construir l’església de Costur va ser el de Tortosa. A mes vam visitar la cova de les Meravelles i la cova de dos de Benifaió, com a referents per a promocionar les coves del terme de Costur

Comencem la primera activitat del projecte; “Tota pedra fa paret 2018”, este any hem anat a Tortosa (Tarragona), en baixar del bus, ens vam dirigir a l’oficina de turisme, situada a l’antic escorxador, que ara alberga el museu històric i arqueològic de les terres de l’Ebre , vam replegar uns mapes i ens vam partir en diversos grups. Al nostre grup com hi havia xiquets ens van donar un full on havien que fer una gimcana i anar omplint el que allí se’ls demanava; pel centre històric vam buscar, el Portal dels Jueus, la Sinagoga o casa de Sant Jordi, la Terriseria o la Carnisseria; als Jardins del Príncep que alberguen uns antics banys de principis del segle XIX, hi havia un Museu d’escultures de Santiago on vam formar una frase de les lletres que apareixen a cada escultura, tot açò buscant la Cucafera, que per cert, no la vam trobar; conta la llegenda que un dia va arribar a Tortosa un noi molt alt anomenat Rufolet va venir d'un país molt i molt llunyà per rescatar la princesa Rubí, encantada per un bruixot i tancada en una cova de la rodalia. Va sortir de la ciutat pel portal de Remolins tot dirigint-se a la bassa de Xaco quan va sentir uns crits. En acostar-se a la bassa s'adonà que s'ofegava un follet i el va salvar entrant ell mateix a l'aigua. El follet es deia Xaco i, molt agraït, va dir-li que sabia on era la princesa i el va portar fins a la cova. Però el va advertir que la bèstia que hi habitava a dins, de nom Cucafera, treia bromera per la boca i foc pels ulls: Li va explicar que perdria els seus poders malèfics si li tallava la cua i les orelles. Xaco i els seus companys follets van esmolar bé l'espasa d'en Rufolet, així que ell entrà a la fosca cova i, quan trobà la fera, li va tallar d'un cop les orelles i la cua: immediatament la fera s'amansí. Fou d'aquesta manera que en Rufolet, la Rubí, els follets i la Cucafera feren altre cop cap a Tortosa on es van trobar en plena processó del Corpus al so de dolçaines i tabals. L'estranya comitiva va sorprendre tant la ciutadania tortosina que, des de llavors, cada dia de Corpus es disfressen per recordar i reproduir l'esdeveniment. En Rufolet i els seus amics van marxar al seu país llunyà i encara avui no han tornat.




 

JORNADES SOBRE LA PEDRA EN SEC

Amb aquestes jornades vam reflexionar sobre la importància i valor de la pedra en sec per al nostre paisatge, a partir de l’experiència del projecte local de Torrebesses (Tarragona), que el seu alcalde, Mario Urea, ens va explicar.

Vam donar veu als paredadors que queden en el poble, reconeixent el seu treball i animant a la gent jove a continuar amb aquesta tradició, i vam poder gaudir del patrimoni natural amb la visita guiada pel terme de Costur.


El dia 21 d’octubre va començar la jornada amb la intervenció de Pamela Andrés, presidenta de l'Associació Cultural La Fontanella de Costur, que va donar la benvinguda a tots els assistents i participants i ens va fer un repàs de l'inici de l'Associació i del seu treball per la cultura i el patrimoni de la població. Seguidament, Albert López, director del Servei d'Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I, va destacar la importància del procés iniciat a Costur perquè el patrimoni local siga valorat i sentit per la ciutadania, assenyalant la relació entre la universitat i el territori. Finalment, Ángel Portolés, coordinador del projecte Patrimoni – PEU, va presentar l'horari i programa de les jornades i va donar pas a la conferència de Mario Urrea, alcalde del municipi de Torrebesses (Lleida)

XERRADA DE MARIO URREA



Mario Urrea Marsal és professor jubilat d’electrònica de l’Institut Caparrella de Lleida, on ha desenvolupat tasques directives, coordinador provincial de diversos projectes del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, alcalde de Torrebesses, Conseller comarcal del Segrià en diverses legislatures, membre de la comissió executiva del Museu de Lleida, president de diverses institucions de caràcter social de Lleida i, sobretot, un apassionat de la història i de la manera de viure dels nostres avantpassats.

Presentem un resum de la seua xerrada:

Torrebesses és un municipi de 300 habitants de la comarca del Segrià, situat a 25 quilòmetres de Lleida. Des d’un temps cap aquí, des de l’Ajuntament s’intenta portar a terme una sèrie d’accions per tal de protegir i donar valor al patrimoni existent amb la finalitat que siguen un recurs per revitalitzar l’economia. El principal repte de Torrebesses és detenir el despoblament i, amb aquest objectiu, una de les iniciatives que s'han dut a terme és la consideració de la pedra en sec com a element central des del qual desenvolupar accions que incentiven l'arribada de visitants. En aquest projecte, la primera tasca realitzada va ser la documentació i l'inventariat dels elements de pedra en sec de la població. Per a aquest treball, es va comptar amb la participació d'especialistes, l’IPEC - Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, un equip multidisciplinari de la Universitat de Lleida i amb la col·laboració dels veïns i veïnes de la població. Fruit d'aquest treball es van documentar un total de 617 elements entre els quals es van referenciar aljubs, basses, pous, sèquies, marges i parets, cabanyes de volta, cabanyes de falsa cúpula i molins fariners i d'oli.

El projecte desenvolupat a Torrebesses per a convertir el patrimoni de la pedra en sec en element principal comença en la seua posada en valor i la seua conservació. En aquest camí conflueixen les figures jurídiques per a la protecció i conservació del patrimoni en conjunció amb tot un seguit d’iniciatives públiques i privades destinades a dotar d'un ús al patrimoni. Torrebesses compta amb un Centre d'Interpretació entés com a element dinamitzador del poble i espai per a la cultura. Es tracta del punt de partida des del qual vertebrar les diferents accions culturals i socials de la població. El Centre compta amb un xicotet Museu, sales d'exposicions i aules per al desenvolupament de tallers i la seua gestió és externa.

El projecte de Torrebesses parteix de la necessitat d'elevar l'autoestima dels veïns pel seu patrimoni perquè ho senten com a propi i que els ajuden a aconseguir més recursos econòmics, fomentar el desenvolupament de convenis amb els veïns, la implicació dels treballadors locals en les reparacions dels elements i la inserció en el POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) dels elements més emblemàtics.

PRESENTACIÓ PER JOAQUIM ESCRIG DE L'EXPOSICIÓ COMARCAL DE L'ALCALATÉN ”L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA”


Una vegada finalitzada la conferència sobre l'exemple del municipi de Torrebesses, va tenir lloc la presentació per part de Joaquim Escrig de l'exposició de la comarca de L'Alcalatén: “L'ecologia tradicional de l'aigua”. Aquesta exposició va ser creada l'any 2015 per a la Mostra Cultural de l'Alcalatén, que va tindre lloc a Costur. Va ser coordinada per l'A.C. la Fontanella i cada poble va fer un panell amb elements patrimonials relacionats amb l'aigua .

En la presentació, Joaquim Escrig ens va contextualitzar la importància de l'aigua per a l'ésser humà i per al desenvolupament de la vida, i es va posar especial èmfasi en el concepte de l'ecologia i sostenibilitat de l'aigua. Es va parlar de l'escassetat d'aigua dolça al planeta, de la pluviometria a la Comunitat Valenciana, on o no plou o plou massa, i com els nostres avantpassats van buscar la manera d'aprofitar aquestes circumstàncies. Aquests inicis de la domesticació de l'aigua van ser romans i musulmans.

Després va comentar que l’exposició, formada per 12 panells, pretén posar en valor tots els sistemes de recollida i aprofitament de l'aigua que vam heretar dels andalusins.

TAULA RODONA



A continuació, Ángel Portolés va coordinar una taula redona en la qual es va reflexionar sobre el patrimoni de la pedra en sec a partir de tot un seguit de preguntes que van generar un interessant debat entre els assistents: Què va ser i què queda de la pedra en sec? Com ha canviat en els últims anys? Com ho veu i ho entén la ciutadania? Quins són els principals reptes als quals ens enfrontem davant aquest patrimoni? Què podem fer perquè siga un recurs per al desenvolupament social, cultural i econòmic del nostre territori? Amb les aportacions realitzades durant la taula redona va sorgir l’escrit que a continuació presentem:

Què va ser i què queda de la pedra en sec? Primeres reflexions per a un futur Manifest sobre la pedra en sec

El patrimoni de la pedra en sec no és un testimoni. Existeix. És real i constitueix una part molt important de la nostra cultura i del nostre territori. Ens queden casetes, pous, parets i altres elements, tant de pedra com de records. Reuneix una part sentimental que ens apropa i ens connecta amb les nostres arrels més profundes i amb nosaltres mateixos.

El patrimoni de la pedra en sec és un patrimoni tan invisible com fràgil. A les sulsides i a l’abandonament progressiu se suma la pèrdua dels coneixements tècnics que van fer possible aquest tipus de construcció tan característic del nostre mediterrani. El nostre treball implica recuperar aquest patrimoni per a tota la ciutadania. Treballant braç a braç amb les administracions, escoles, institucions, associacions i interessats perquè coneguen el valor del nostre patrimoni. Sensibilitzant a la ciutadania per a evitar la destrucció dels nostres camins empedrats. Documentant els usos tradicionals com a punt de partida per a trobar nous espais per a la creació de llocs de treball i oportunitats de futur. Socialitzant el nostre patrimoni de la pedra en sec com a punt de partida per al seu coneixement i estima. Per a la seua apropiació d’un patrimoni que és de tots.

En aquest procés per a reconèixer la importància del nostre patrimoni pensem que és fonamental la suma de mirades de dins i fora. Tant de la gent del poble com de visitants i interessats que s’acosten a Costur a descobrir, junts, el valor del nostre patrimoni. Entendre, en definitiva, el patrimoni com a un tot que va més enllà del nostre poble. Un punt de trobada per a encetar accions comunitàries i integradores amb el patrimoni com a element distribuïdor que connecta a les persones en xarxes d’iguals.

TALLER DE PEDRA EN SEC




Ja per la vesprada, l'arquitecta Ivana Ponsoda va realitzar un taller sobre la pedra en sec juntament amb els assistents a les jornades i una bona representació dels paredadors de Costur. Braç a braç, els que van voler, van retornar una sulsida i van conèixer i compartir la tècnica i les claus d'aquest treball en el qual la pedra es va col·locant sense la utilització de cap tipus d'argamassa o ciment. El dia va acabar amb la visita als pous del poble i amb una actuació musical a càrrec de la rondalla “Ronda Vila de Llucena”.

sábado, 30 de septiembre de 2017

A SOBRE DE LES PEDRES

Intervenció artística en un espai natural de Costur


Activitat: workshop del Museu de Ceràmica per al projecte “Tota pedra fa paret”

Dintre del projecte “Tota Pedra fa Paret” de la A.C la Fontanella, el Museu de Ceràmica de l’Alcora ha elaborat una proposta per a la creació d’un obra que pugua formar part del paisatge de Costur. Un taller artístic per a l’alumnat del CEIP de Costur i obert a la participació de la resta de la població que culminarà amb la instal·lació d’un obra artística en un espai natural de Costur; es a dir una intervenció artística que s’engloba dintre de la tendència de l’art contemporani del landscape.
La iniciativa s’engloba dintre de les diferents accions que l’associació ha preparat durant l'estiu de 2017 i que pretenen reivindicar el paper de la pedra com a recurs turístic i actual del paisatge de Costur: s’inclouen activitats deportives, xerrades, excursions, tertúlies, música, dansa, etnologia, etc.
El projecte consta de dues propostes: Les altres pedres de Costur i el workshop ”Tota pedra fa paret”. A la primera proposta aconseguirem les matèries primes per a realitzar l’obra artística a l’entorn natural de la localitat (argila, sorra, guix) i a la segona modelarem els elements que s’instal·laran a l’espai natural.

Les altres pedres de Costur
El divendres 29 de septembre vam anar, des de l'escola a la mina de la partida Algepsar, situada entre els termes de Costur i l’Alcora (al final del Camí de l’Algepsar de Costur). Allí trobem vetes d’argila i de guix; d’aquí vam extraure el material necessari per a elaborar les peces ceràmiques que constituiran la nostra obra.
  • Excursió comentada fins a la mina de l’Algepsar
  • Recollida de materials de superfície.
  • Xerrada y pràctica dels mètodes tradicionals de preparació de l’argila: decantació en tines, colat del fang en sedàs, pastat del fang
  • Pràctica: preparació de l’argila. Una vegada colada, l’argila és quedarà a l’escola en un espai al aire lliure, però amb protecció per a la pluja. Els nens deuran comprovar l’estat en que es troba durant tota la setmana. En el moment en que es troba en estat plàstic el retiraran de les tines i el taparan en plàstic per a poder utilitzar-lo en el workshop.
    Contiunuarem l'activitat el proper divendres 6 d'octubre.













viernes, 28 de octubre de 2016

DIA DE PATRIMONI A L'ESCOLA

TEXTURES DEL MEU POBLE-COSTUR

GAUDIM DEL PATRIMONI AMB TOTS ELS SENTITS




El Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur hem organitzat una activitat a l'escola del poble. Es tracta d’una jornada per a donar a conèixer als alumnes el medi que els envolta. Inclou un itinerari didàctic i un taller posterior, on hem comptat amb la col·laboració del Museu de Ceràmica de l’Alcora, unint el patrimoni i la ceràmica a través d’una activitat amb caràcter participatiu i divulgatiu.

Entre els objectius del Grup de Patrimoni està el donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni. I quina millor manera que començar amb el xiquets. Per això, amb aquesta activitat destaquem la importància de conèixer l'entorn de Costur i el paisatge, per a empoderar el territori i a les seves gents i conèixer els usos tradiconals i actuals del territori, incidint en els valors naturals i socials del paisatge natural i agrícola. Aquesta activitat també pretén aproximar els participants al material ceràmic i descobrir les textures com a element estètic i funcional.

També hem comptat amb l'ajuda per a l'organització d'Ángel Portolés, del programa PEU de la UJI.


Un itinerari didàctic

Recorregut: CEIP de Costur- Mas de Reró o del Ginebral- Mas de la Cega- Cocó de la Llastra- CEIP Costur

Reconeixent textures

El paisatge de Costur està caracteritzat per la seva orografia abrupta i un sòl poc fèrtil (molt rocós), aquest fet ha condicionat en gran manera la seva explotació agrícola i ramadera i les formes de poblament.

Camí del Mas de Rero al Mas de la Cega

Durant l’itinerari hem pogut analitzar, descobrir, tocar i conèixer diferents elements del paisatge i els seus aprofitaments:
  • Els pous: elements artificials construïts a prop dels masos que constituïen espais de recollida d’aigües d’escorrentia i d’emmagatzematge de les mateixes. Són la font d’aigua potable per als habitants d’aquests masos.
Ensenyant un pou de pedra en sec

  • Elements hidrogràfics naturals com ara: Les basses, depressions naturals del terreny amb sòl impermeable d’argila que retenen temporalment l’aigua, aquests llocs abasteixen des d’antic al ramat i a la fauna salvatge.
Tere, del Museu de Ceràmica de l'Alcora
ens monstra l'argila de les basses

  • Els cocons: cavitats naturals formades per dissolució de les roques calcàries. L’aigua que es conservava al seu interior després de la pluja s’utilitzava per a consum humà, principalment per part dels pastors.
Visitant el cocó

  • Els habitatges: L’explotació dels terrenys agrícoles a tot l’Alcalatén va fer nàixer un tipus de població dispersa que es concentrava als “masos” on en moltes ocasions només hi vivia una o dues famílies; és el cas del mas de la Cega i el Mas del Rero.
Vicent, el propietari del Mas de  la Cega ens parla del mas


Metodologia

L’interacció directa amb el patrimoni natural i etnològic de l’alumnat és la clau per a la consecució dels objectius d’aquesta activitat.
Per tal d’afavorir-la, utilitzar diversos jocs i accions al voltant dels elements de la ruta, on els nens han descobert els elements patrimonials (bassa, cocó, mas, pou, etc) i els seus usos, a través del seu aspecte i de les característiques tàctils i visuals de la seva superfície.

Aprenent a "caçar" textures


L’acció principal va consistir en tocar: les pedres de la paret, el pou, les roques erosionades, els reglons, el llit de la bassa, les plantes; i recollir objectes com ara: fulles seques, pedretes i altres.
Els “caçadors de textures” és una acció consistent en aconseguir emportar-se aquesta textura mitjançant uns fragments de fang que se’ls facilitaren.

le textures al fang





Finalment, a les instal·lacions del centre, vam treballar amb les textures recollides i les vam traslladar a un obra artística individual que vam realitzar en ceràmica.

Preparant per fer els encunys







els encunys

aplicant les textures a la ceràmica



les obres 





Les obres finals seran exposades públicament al Museu de Ceràmica de l’Alcora. Del 19 de desembre al 8 de gener.