JORNADES
SOBRE LA PEDRA EN SEC
Amb
aquestes jornades vam reflexionar sobre la importància i valor de la
pedra en sec per al nostre paisatge, a partir de l’experiència del
projecte local de Torrebesses (Tarragona), que el seu alcalde, Mario
Urea, ens va explicar.
Vam
donar veu als paredadors que queden en el poble, reconeixent el seu
treball i animant a la gent jove a continuar amb aquesta tradició, i
vam poder gaudir del patrimoni natural amb la visita guiada pel terme
de Costur.
El
dia 21 d’octubre va començar la jornada amb la intervenció de
Pamela Andrés, presidenta de l'Associació Cultural La Fontanella de
Costur, que va donar la benvinguda a tots els assistents i
participants i ens va fer un repàs de l'inici de l'Associació i del
seu treball per la cultura i el patrimoni de la població.
Seguidament, Albert López, director del Servei d'Activitats
Socioculturals de la Universitat Jaume I, va destacar la importància
del procés iniciat a Costur perquè el patrimoni local siga valorat
i sentit per la ciutadania, assenyalant la relació entre la
universitat i el territori. Finalment, Ángel Portolés, coordinador
del projecte Patrimoni – PEU, va presentar l'horari i programa de
les jornades i va donar pas a la conferència de Mario Urrea, alcalde
del municipi de Torrebesses (Lleida)
XERRADA
DE MARIO URREA
Mario
Urrea Marsal és professor jubilat d’electrònica de l’Institut
Caparrella de Lleida, on ha desenvolupat tasques directives,
coordinador provincial de diversos projectes del Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, alcalde de
Torrebesses, Conseller comarcal del Segrià en diverses legislatures,
membre de la comissió executiva del Museu de Lleida, president de
diverses institucions de caràcter social de Lleida i, sobretot, un
apassionat de la història i de la manera de viure dels nostres
avantpassats.
Presentem
un resum de la seua xerrada:
Torrebesses és
un municipi de 300 habitants de la comarca del Segrià, situat a 25
quilòmetres de Lleida. Des d’un temps cap aquí, des de
l’Ajuntament s’intenta portar a terme una sèrie d’accions per
tal de protegir i donar valor al patrimoni existent amb la finalitat
que siguen un recurs per revitalitzar l’economia. El principal
repte de Torrebesses és detenir el despoblament i, amb aquest
objectiu, una de les iniciatives que s'han dut a terme és la
consideració de la pedra en sec com a element central des del qual
desenvolupar accions que incentiven l'arribada de visitants. En
aquest projecte, la primera tasca realitzada va ser la documentació
i l'inventariat dels elements de pedra en sec de la població. Per a
aquest treball, es va comptar amb la participació d'especialistes,
l’IPEC - Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, un equip
multidisciplinari de la Universitat de Lleida i amb la col·laboració
dels veïns i veïnes de la població. Fruit d'aquest treball es van
documentar un total de 617 elements entre els quals es van
referenciar aljubs, basses, pous, sèquies, marges i parets, cabanyes
de volta, cabanyes de falsa cúpula i molins fariners i d'oli.
El
projecte desenvolupat a Torrebesses per a convertir el patrimoni de
la pedra en sec en element principal comença en la seua posada en
valor i la seua conservació. En aquest camí conflueixen les
figures jurídiques per a la protecció i conservació del patrimoni
en conjunció amb tot un seguit d’iniciatives públiques i privades
destinades a dotar d'un ús al patrimoni. Torrebesses compta amb un
Centre d'Interpretació entés com a element dinamitzador del poble i
espai per a la cultura. Es tracta del punt de partida des del qual
vertebrar les diferents accions culturals i socials de la població.
El Centre compta amb un xicotet Museu, sales d'exposicions i aules
per al desenvolupament de tallers i la seua gestió és externa.
El
projecte de Torrebesses parteix de la necessitat d'elevar
l'autoestima dels veïns pel seu patrimoni perquè ho senten com a
propi i que els ajuden a aconseguir més recursos econòmics,
fomentar el desenvolupament de convenis amb els veïns, la implicació
dels treballadors locals en les reparacions dels elements i la
inserció en el POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) dels
elements més emblemàtics.
PRESENTACIÓ
PER JOAQUIM ESCRIG DE L'EXPOSICIÓ COMARCAL DE L'ALCALATÉN
”L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA”
Una
vegada finalitzada la conferència sobre l'exemple del municipi de
Torrebesses, va tenir lloc la presentació per part de Joaquim Escrig
de l'exposició
de la comarca de L'Alcalatén: “L'ecologia tradicional de l'aigua”.
Aquesta exposició va ser creada l'any 2015 per a la Mostra Cultural
de l'Alcalatén, que va tindre lloc a Costur. Va ser coordinada per
l'A.C. la Fontanella i cada poble va fer un panell amb elements
patrimonials relacionats amb l'aigua .
En la
presentació, Joaquim Escrig ens va contextualitzar la importància
de l'aigua per a l'ésser humà i per al desenvolupament de la vida,
i es va posar especial èmfasi en el concepte de l'ecologia i
sostenibilitat de l'aigua. Es va parlar de l'escassetat d'aigua dolça
al planeta, de la pluviometria a la Comunitat Valenciana, on o no
plou o plou massa, i com els nostres avantpassats van buscar la
manera d'aprofitar aquestes circumstàncies. Aquests inicis de la
domesticació de l'aigua van ser romans i musulmans.
Després
va comentar que l’exposició, formada per 12 panells, pretén posar
en valor tots els sistemes de recollida i aprofitament de l'aigua que
vam heretar dels andalusins.
TAULA
RODONA
A
continuació, Ángel Portolés va coordinar una taula
redona en la qual es va reflexionar sobre el patrimoni de la pedra en
sec a
partir de tot un seguit de preguntes que van generar un interessant
debat entre els assistents: Què va ser i què queda de la pedra en
sec? Com ha canviat en els últims anys? Com ho veu i ho entén la
ciutadania? Quins són els principals reptes als quals ens enfrontem
davant aquest patrimoni? Què podem fer perquè siga un recurs per al
desenvolupament social, cultural i econòmic del nostre territori?
Amb les aportacions realitzades durant la taula redona va sorgir
l’escrit que a continuació presentem:
Què
va ser i què queda de la pedra en sec? Primeres reflexions per a un
futur Manifest sobre la pedra en sec
El
patrimoni de la pedra en sec no és un testimoni. Existeix. És real
i constitueix una part molt important de la nostra cultura i del
nostre territori. Ens queden casetes, pous, parets i altres elements,
tant de pedra com de records. Reuneix una part sentimental que ens
apropa i ens connecta amb les nostres arrels més profundes i amb
nosaltres mateixos.
El
patrimoni de la pedra en sec és un patrimoni tan invisible com
fràgil. A les sulsides i a l’abandonament progressiu se suma la
pèrdua dels coneixements tècnics que van fer possible aquest tipus
de construcció tan característic del nostre mediterrani. El nostre
treball implica recuperar aquest patrimoni per a tota la ciutadania.
Treballant braç a braç amb les administracions, escoles,
institucions, associacions i interessats perquè coneguen el valor
del nostre patrimoni. Sensibilitzant a la ciutadania per a evitar la
destrucció dels nostres camins empedrats. Documentant els usos
tradicionals com a punt de partida per a trobar nous espais per a la
creació de llocs de treball i oportunitats de futur. Socialitzant el
nostre patrimoni de la pedra en sec com a punt de partida per al seu
coneixement i estima. Per a la seua apropiació d’un patrimoni que
és de tots.
En
aquest procés per a reconèixer la importància del nostre patrimoni
pensem que és fonamental la suma de mirades de dins i fora. Tant de
la gent del poble com de visitants i interessats que s’acosten a
Costur a descobrir, junts, el valor del nostre patrimoni. Entendre,
en definitiva, el patrimoni com a un tot que va més enllà del
nostre poble. Un punt de trobada per a encetar accions comunitàries
i integradores amb el patrimoni com a element distribuïdor que
connecta a les persones en xarxes d’iguals.
TALLER
DE PEDRA EN SEC
Ja
per la vesprada, l'arquitecta Ivana Ponsoda va realitzar un taller
sobre la pedra en sec juntament
amb els assistents a les jornades i una bona representació dels
paredadors de Costur. Braç a braç, els que van voler, van retornar
una sulsida i van conèixer i compartir la tècnica i les claus
d'aquest treball en el qual la pedra es va col·locant sense la
utilització de cap tipus d'argamassa o ciment. El dia va acabar amb
la visita als pous del poble i amb una actuació musical a càrrec de
la rondalla “Ronda Vila de Llucena”.
