PATRIMONI CULTURAL GASTRONÓMIC

PASTISOS DE CARABASSA BACONERA

Dins del nostre patrimoni cultural es troben les receptes de gastronomia que durant anys s'han estat fent al nostre poble, i en pobles de la comarca. Les receptes i trucs a l'hora d'elaborar-los han anat passant de mares a filles fins a l'actualitat. A la AC La Fontanella intentem conservar, i si cal recuperar, aquestes receptes per escrit, publicant-les a la revista perquè considerem que són part de la nostra història, de la nostra cultura i del nostre patrimoni.

Avui us explicarem com es fan els pastisos de carbassa baconera.

Per començar cal preparar la mica. S'utilitzen les carabasses ben granades, quan ja ens hem cansat de fer truites de carabassa, olla d'estiu o puré, deixem de collir-les i que es facen grans, poden arribar a medir 60, 70 cm. Una vegada estan a punt es poden conservar uns mesos. 

Carabasses

Quan es volen fer els pastissos es tritura la polpa i es prepara una melmelada utilitzant sucre i mel, i amb un toc final de ratlladura de llimona i canyella.

Mica

Aquest serà el farciment dels pastisos i la massa porta els següents ingredients:

- Un litre d'oli

- Mig litre d'aiguardent

- Una mica de moscatell

- Farina, la que admeta. La massa no ha de quedar dura.

Es fan boletes de pasta que despres amb l'ajuda de dos paperets s'aplanen i s'omplin amb la mica, sols queda posar sucre per sobre i al forn.

També es poden farcir de boniato o cabell d'àngel

Val la pena

"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.

L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCAS."

FIGUEROLES: LA FONT DE MILOCA

ANY 1959

LOCALITZACIÓ

L’exemple més palés d’aprofitament intensiu hídric que trobem a Figueroles, i que encara gaudim, són les obres de conducció d’aigua des de la font de la Miloca fins a la plaça de l’Església. La font de la Miloca es troba al terme de Llucena, però a escassos 1.000 metres del nucli urbà de Figueroles.

                                         Festa de la inauguració de la Font. 

Al costat de la font apareix Ignasi Villalonga i la seva dona Carmen Jaudenes. 

                                                       10-1-1932.

HISTÒRIA

El projecte és relativament recent, ja que va culminar el 10 de gener de 1932 en una gran festa. No era per a menys, perquè el procés va ser llarg (les obres van començar el 7 d’agost de 1931 però la burocràcia ja feia més d’una dècada que anava) i car, molt car. Va ser una obra faraònica per als pressupostos municipals d’aquella època, tot i que per fer-lo possible l’Estat va córrer amb el 50% de les despeses totals, que eren de 33.949,18 pessetes i a més va fer un préstec del 40% que l’Ajuntament va haver de tornar en 20 anualitats de 526,03 pessetes. Tanmateix, s’havia d’indemnitzar amb 12.600 pessetes als regants de l’horta del Pla del Bou per la devaluació del valor de les finques. Açò últim es va poder fer gràcies al préstec sense interessos de 29 habitants de Figueroles. Era una inversió forta que demostra el valor que se li donava a l’aigua.

    Festa d’inauguració de la Font, amb la banda de Tales. 10-1-1932.

APROFITAMENT DE L'AIGUA

Poder gaudir d’aigua contínua i abundant al bell mig de la plaça del poble va donar lloc a una gran millora en la qualitat de vida del municipi. Però l’aigua que no s’utilitzava no es perdia, ja que, en primer lloc, omplia l’abeurador que es va fer al carrer de l’Alcora i que estava pensat per les cavalleries, tan importants per al treball al camp. Altra canonada omplia, i ompli, els llavadors municipals. Açò va permetre a les dones no haver de baixar el desnivell fins al riu a l’hora de fer la colada. Els llavadors a més han sigut un important espai de sociabilitat fins a l’extensió de l’ús de les llavadores. Però l’aigua dels llavadors encara no es deixava perdre. Baix d’ells hi ha una altra bassa destinada al reg i, per tant, es van poder transformar terres de secà en terres de regadiu, tot i que no eixia debades per als llauradors. Esta aigua era arrendada anualment sota subhasta a benefici de l’Ajuntament i els propietaris havien de pagar-la a l’arrendador, que era el millor postor, per poder fer-ne ús. Tanmateix a les hortes del Pla de Bou es deixava un cabal mínim per regar. L’aprofitament era màxim. 

Llavadors municipals. 2010. 

"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.

L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCAS."

LES USERES
POUS I SÈNIES.

POU NOU

POUS

Com a conseqüència del gran augment de la cabanya ramadera userana, tant dels particulars del terme com de les raberes dels pastors que venien del Baix Aragó, a partir del s.XV es va experimentar una abundància de nombrosos pous al llarg i ample del barranc de la Ramblella.

POU D'EN CALVO

POU DELS SERRANS

El primer pou documentat ens arranca amb la visita de Sant Vicent Ferrer l’any 1412, concretament al Pou anomenat de l’Ullastre. A més a més, en el Pleit contra la vila d’Atzeneta (1635 - 1722) apareixen el Pou dels Serrans, el Pou de les Artesses i el Pou d’en Camanyes.

Al llarg de la 2º meitad del s.XVIII, amb l’increment del sector vinícola, apareixen més pous escampats per les diferents partides i sorts useranes: el Pou d’en Calvo, el Pou del Coixo, el Pou del Buitre.

POU DEL COIXO

SÈNIES

SÈNIA DE PAUET

SÈNIA DE CASANOVA

Les sènies són pous d’aigua naixent amb un sistema de calaixos que pujen l’aigua fins a la superfície.

També al llarg de la 2º meitad del s.XVIII, amb l’increment del sector vinícola, apareixen sènies junt als pous per les diferents partides useranes. Alguns exemples són la Sènia de Rosa o la Sènia de Saïnes.

SÈNIA DE COSCOLLARES

SÈNIA DE PAUET

"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.

L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCAS."

XODOS
FONTS EN ZONES DE MUNTANYA

A les terres altes de l'Alcalatén l'aigua, molt probablement, ha estat un bé escàs des de l'època dels primers pobladors. Potser és per això, que les prioritats quant a l'ús d'aquest bé tan apreciat han estat sempre explícites i qualsevol veí sap que primer són les persones, després els animals, a continuació els usos domèstics i en acabant el reg dels horts. Tot i que moltes d'aquestes utilitats són compatibles, de manera que la mateixa aigua es pot fer servir unes quantes vegades amb diverses funcions, com ara moldre i en acabant, regar.

 La cura en l'aprofitament de l'aigua potable en indrets per damunt dels 1000 metres d'alçada i en tres tipus d'accions diferents. Les que fan una font partint d'un ullal que brolla de la terra o enmig de l'herba; les que aprofiten l'aigua, més escassa o més abundant, que raja per una junta d'una roca; i les fonts que han hagut de cercar la vena subterrània i amb eixe fil d'aigua, més o menys permanent, fer un pou que done servei a les necessitats humanes i animals que abans hem esmentat.

En cadascun del tres tipus d'accions, les imatges van de la solució  tecnològicament més senzilla a la més complexa. 

1. FONTS D'AIGUA D'UN ULLAL

Font de la Roca de les Penyes

Les Fonts

Font de la Canaleja

Font de Gargant

2. FONTS D'AIGUA QUE RAJA D'UNA ROCA

Font del Cantal

Font de la Solanilla

Font de la Cova del Torreter

Font de l'Argivello

3. FONTS D'AIGUA SUBTERRÀNIA

"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.

L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCAS."

BENAFIGOS

CISTERNES I POUS

CISTERNES

La cisterna és un dipòsit subterrani  on es recull l'aigua de pluja. Hi podem observar dues parts ben diferenciades; una exterior, el coll, que serveix per facilitar l'extracció de l'aigua; l'altra, subterrània, l'olla, que sol excavar-se en forma de pera.

 1- CISTERNA DEL MAS DE COLLADOS

Localització: Partida Sòl del Terme. Construïda en 1940

Aprofitament: Aquesta cisterna també es externa a la casa, arreplega l’aigua de pluja per mig d’una aigüera. Al forat d’entrada de l’aigua es posava  una argelaga que servia  de filtre, per evitar l’entrada de  brosses. A l’ interior podem trobar dos piques des d’on eixia l’aigua a un safareig  per un costat i a unes piques  per un altre, on es podia abeurar al matxo i omplir els cànters .

2- CISTERNA DE LA CASETA DE HIGINIA

Localització: Masos de la partida de Tarragó, construïda en 1930.

Aprofitament:  Aquesta cisterna es externa a la casa, i és recull l’aigua de la pluja  per mig d’una fila de teules  superposades que serveixen de canal que condueix l’aigua de la teulada a la cisterna. Aquesta aigua la utilitzaven la gent que vivia en els masos per a beure, cuinar, llavar i per als animals.

POUS 

És un tipus de pou del qual l'aigua emergeix espontàniament: l'aigua subterrània arriba directament a la superficie sense cap auxili mecànic perquè tendeix a sorgir per efusió

3- POU PEPET

Localització: Lloma de Benafigos, en un “sargallat” de difícil accés

Aprofitament: Pou d’aigua naixent  utilitzat per els pastor per beure.

4- POU DEL PLA D’ESTEVE

Localització: Pla d’Esteve, en la partida del  Sòl del Terme

Aprofitament: Pou d’aigua naixent i també arreplega l’aigua de pluja. S’utilitzava en els masos propers per beure quan encara no hi havia aigua potable. Al costat es pot veure un forat amb escales que arriba a una galeria subterrània per on baixava la gent per omplir els cànters

MAPA:

"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.

L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCÀS."

L'ALCORA

LLAVADORS I ABEURADORS

El primer llavador que es va construir estava en la part de la bassa que

limitava amb el barri de la Mare de Déu del Carme, paral·lel al que hui es

coneix com a carrer de la Bassa. La seua construcció va ocasionar una gran

controvèrsia entre el Sindicat de Regs i l’Ajuntament.

El llavador construït en 1910 va funcionar fins a 1947, moment en el qual,

amb motiu de les obres de revestiment de la Bassa de la Vila es va construir

el nou.

LLAVADORS EN LA BASSA DE LA VILA

Sobre finals dels seixanta o principis dels setanta, la coberta del llavador

realitzada en fusta i teula catalana amenaçaven ruïna, l’Ajuntament sense

variar el traçat ni el corrent del llavador i sense derrocar la paret posterior del

mateix el va modi ficar, construint una estructura metàl·lica que suportava

un sostre metàl·lic. Aquest va ser l’últim llavador.

El llavador va estar operatiu fins a la seua demolició, junt amb la Bassa

de la Vila, per a construir en el seu lloc l’actual edifici de l’Ajuntament.

El 4 de febrer de 1979 en Junta General Extraordinària, presidida per D.

Lorenzo Sanz Capilla, l’assemblea de la Comunitat de Regants prengué

l’acord d’acceptar la proposta de l’Ajuntament sobre el trasllat de la Bassa

de la Vila, per a la construcció del nou Ajuntament.

LLAVADORS DE SANT MIQUEL

LLAVADORS DE SANT FRANSECS

El 15 d’agost de 1751, davant de l’aparició del preat brollador de la Font

Nova, es va acordar començar els treballs de l’esmentada font i que es fera

«festa a Sant Cristòfol» i que la dita festa es fera tots els anys, el dia que la

vila triara.

LA FONT NOVA

També es va construir el llavador a l’agost de 1754. El 5 de maig de 1754 es

va acordar aprofundir el llit de la font i fer dues parets de calç i cantell als

costats perquè l’obra quedara amb major perfecció. El 31 d’agost de 1754

es va acordar descobrir la font, que es traguera aquesta al cap de la costa, i

que per al servici comú, es feren i es construïren llavadors perquè les dones

pogueren fer la bugada i un abeurador per a les cavalleries.

ABEURADOR DE LA SALLE