POUS DE PEDRA EN
SEC
L’absència de
rius, l’eixut i les temperatures elevades de l’estiu han fet de l’aigua un bé
molt preuat al llarg de tota la nostra
història. Aquesta escassesa va obligar els nostres avantpassats a crear enginys
per captar l’aigua subterrània i també per emmagatzemar l’aigua de pluja.
El relleu de les
terres valencianes, la geoestructura calcària d’aquesta orografia accidentada,
escassament coberta de terra, és la gènesi d’un paisatge pedregós. L’home, fent
de la necessitat virtut, ha utilitzat la sobreabundància de roca en la muntanya
mediterrània com a matèria primera exclusiva per a la minimalista i imaginativa
arquitectura de la pedra en sec, sense argamassa de compactació, encaixades les
peces amb mestratge i travades pel seu propi pes.
La pedra en sec
també ha estat el material que ha permès al llarg del segle fer pous que han
possibilitat l’aprofitament d’aigües subterrànies d’escassa profunditat i/o
l’aigua de pluja. Aquests pous són perforacions de forma cilíndrica o el·líptica.
La forma exterior del pou era variable i sempre condicionada a la forma d’extorsió
de l’aigua, si donaven aigua amb quantitat suficient per a regar o es tracta de
petits pous per a subministrar aigua per a beure les persones i els animals. El
més comú és que el pou tingui un acabat exterior amb el mateix aspecte que una
barraca de pedra, de dimensions reduïdes. Pot estar aïllat o integrat amb un marge
i altres construccions de pedra en sec.
A Costur contem
amb moltes pous de pedra per el terme, però tenim una gran construcció que
sempre ha sigut coneguda com el Pou del Poble
El Pou va ser
construït fa 140 anys, l’any 1875, (la data es pot llegir en una de les llindes
de la porta d’accés) i el principal paredador que hi va treballar va ser Pepo
del Mas Roig. La construcció consta de dos dipòsits que recullen l’aigua de
pluja, coberts per singles voltes de pedra en sec i comunicats per un passadís
interior. No sabem ben bé quina és la capacitat del pou perquè amb el pas dels
anys el fons s’ha anat enrunant amb aportacions sòlides procedents de
l’aigüera.
Tot i que
l’aspecte extern de la construcció presenta una aparença prou basta, l’interior
de les voltes semiesfèriques està perfectament executat. Les voltes es van
tancant per aproximació de filades fins que es rematen amb la clau que tanca la
volta i subjecta.
A l’interior s’hi
accedies, a través de la porta, per unes pedres col·locades en forma d’escala
des de les quals s’omplien cànters i poals quan el nivell de l’aigua descendia
fins la part més baixa del pou.
 |
| Pou abans de 2009 |
Entre els mesos
de gener i febrer de l’any 2009, l’Ajuntament de Costur va rehabilitar l’entorn
del pou, però es va cometre l’error de carregar sobre les voltes una gran
quantitat de pedra, segurament perquè algú es va pensar que l’obra no estava
acabada i calia millorar-ne l’aspecte exterior. Res més lluny de la realitat.
El pou estava acabat i se’l va carregat amb un pes innecessari que potser
convindria descarregar abans que afecte l’estructura de les voltes.
Bibliografía:
Revista “La
Fontanella” nº35 novembre 2015. Article:”Visita guiada a la Font i al Pou del
Poble” Josep- Miquel Ribés
No hay comentarios:
Publicar un comentario