ROSETA, SEMPRE
AMB TU
Ahir va ser un dia
trist per a nosaltres, Roseta, membre del Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur
i de l'AC la Fontanella, i sobretot, amiga, ens ha deixat. Ha estat tan ràpid
que no hem tingut temps de fer-nos a la idea, ni d'acomiadar-nos. Pel que des
d'aquí volem dir adéu, o millor "Fins sempre", perquè sempre estarà
en els nostres cors.
El nostre record
d'ella és amb el seu barret i el seu somriure, gaudint d'un passeig per la
muntanya, per les seves terres, el seu Mas d'Avall. Gaudint xerrant amb la
gent, gaudint de tot el que l'envoltava, gaudint ...
Hi ha un poema
que per a mi s'acobla molt bé a la nostra estimada amiga:
“El día que yo me
muera,
no me vengáis a llorar.
Yo no estaré bajo tierra,
soy viento de
libertad”
Roseta, et volem,
et trobem a faltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario