jueves, 4 de junio de 2015


VICENT PITARCH A COSTUR


El passat 29 de maig, com una activitat prèvia a la XVII Mostra Cultural de l'Alcalatén, Vicent Pitarch va estar a Costur parlant-nos de la presentació que va escriure en la reedició del llibre "Valencians de secà" de Gaetà Huguet.
Vicent és doctor en filologia catalana i membre de l’institut d’Estudis Catalans, ha concentrat la seua dedicació intel·lectual en l’anàlisi i divulgació de la llengua i cultura catalanes.
En la seva xerrada ens va parlar de Gaetà Huguet, pare i fill, i del llibre "Valencians de secà". Llibre format per diferents estampes de la vida en els masos.
L'últim capítol està dedicat a "L'aigua i les escoles", transcrivim un paràgraf:
Doncs, bé. Aquell xicot de Barcelona, amic del metge, em va preguntar… què és el que feia un llaurador que hi vam trobar, que llaurava un garroferal. Li vaig contestar que llaurar el garroferal. I em demanà que per què ho feia. Li vaig dir que allò era bo per a la terra i per als arbres, i ell retrucà amb un munt de preguntes, a les quals jo no parava de donar-li explicacions. Vaig comprendre, a la fi, que aquell senyor no entenia ni un brot de res del camp. Pensava aleshores, i pense també ara, que en aqueixes capitals tan grans que hi ha pel món, que compten per milions les persones i per milers les cases, hi haurà molta gent que, voltats de cases, hores i més hores, hi naixeran, es casaran i viuran tota la vida sense saber per què es llaura un garroferal, sense adonar-se de quina és la vida i el paper de la terra en el món. Aquesta gent, clar està que tots saben, per bé que no se n’adonen, que en aquest viure tots xuclen de la mateixa mamella que és la terra; que si ella es perdés, tots ens perdríem, tant es valdria ser músic com notari, comerciant com cabiscol…, tots ens quedaríem a la lluna de València, morts de fam. La terra és la mare de tot; de la terra surt el quemenjar dels hòmens i dels animals;… fins l’aigua per a regar la mateixa terra, que, per a nosaltres els llauradors, és la cosa principal de totes”

Valencians de secà. Gaetà Huguet.

No hay comentarios:

Publicar un comentario