LAURENTINO MARTÍ 

A LA XVII MOSTRA CULTURAL DE L'ALCALATÉN 

A COSTUR

"Preludi de tempesta" Laurentino Martí

Com molts de vosaltres ja sabeu, es va acostant el dia de la Mostra Cultural, que enguany es celebrarà  a Costur el proper 6 de juny. Un intel·ligent canvi de perspectiva li donarà a aquesta mostra un carácter més monogràfic, centrat com tots sabeu en l’aigua, un bé que mai sabrem valorar com cal.

Des de l’àmbit artístic que represento, com s’ha fet altres vegades, tractarem d’aportar part del nostre esforç. Ho farem amb una exposició que anomenem “Al voltant de l’aigua”, perquè la tindrà com a fil conductor.

Tindrem la sort de comptar amb la participació d’un amic d’infantesa, Jean Vilar, costurenc resident a França des d’adolescent, un excel·lent pintor que ho sap gairebé tot de materials per tècniques mixtes i que durant molt temps s’ha dedicat a la tauromàquia, on ha captat com a ningú el moviment.

"Cascada" Jean Vila

Com a vells amics que som, farem entre els dos un amistós mà a mà amb una dotzena d’obres de cadascú, moltes d’elles fetes expressament. Podeu veure’n dues peçes.

Ens acompanyarà l’obra d’alguns artistes més -alguns familiars i tots amics-, entre ells Montse Aguasca, Daniel Gozalbo, Clara Martí, Sebastià Planchadell, Miquel V.Ribés, Ramón Rubert i F. Vidal Serrulla, amb un doble objectiu, augmentar l’interés de la propia exposició i demostrar el nostre agraïment a alguns d’ells per la seva influència en la nostra dedicació artística, tant la de Jean Vilar com la meva.

Ho farem a l’aire lliure, a l’espai obert  de casa, si els “Gats Sense Fronteres” ens ho permeten.

Procurarem que sigui una interessant experiència plàstica per a tots els que la voldran viure, com crec que també va ser la de l’any 2007, que sempre guardaré en la memòria.

Esteu tots convidats, tot i no ser bon temps per la lírica, com diria el desaparegut Coppini.

Records cordial des de Barcelona.

Laurentino Martí, 20 d’abril 2015

BASSA LA SELLETA

Aquesta és una altra de les basses naturals de Costur. Situada a la partida que li dóna nom "La Selleta".

Aquestes festes de Pasqua passades, aprofitant que la lluna era al moment adequat, una part del Grup de Patrimoni es va fer l’ànim a fer neteja.

Abans de la neteja

Si, segons ens han explicat els nostres majors, perquè les basses siguin impermeables i aguantin l'aigua, influeix en quina fase de la lluna fem la neteja o remous el fons, en lluna vella. 

Ara esperarem que torni a ploure per comprovar que recull aigua i la manté.

En aquest enllaç de wikiloc trobareu com arribar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9387199

LES NOSTRES BASSES

Després de les pluges les nostres basses han recollit molta aigua i estan espectaculars, us les ensenyem.
Esperem que aquesta aigua dure molt i a la primavera estiguin plenes de vida.

La bassa del Cabeço

La bassa Blanca

La bassa La  Fortuna

La bassa dels Morrals

La bassa Roja

... I per fi la pluja

Semblava que no arribaria mai. Miràvem els programes del temps en totes les cadenes de TV i ens deien que venia la pluja. Però primer era dimecres ... i no va arribar, que per al dissabte ... ja no ens ho crèiem ...

BASSA BLANCA

RAMBLA (26/03/2015)

FONTANELLA

Però ens hem  entusiasmat de  veure  ploure tant  "Doncs ja fa temps que no plovia tant, seria el que abans deien un temporal  ". Ha plogut i molt. Els carrers baixaven plens, les fonts han ressorgit ... i la rambla de gom a gom!!! Dóna gust veure així el terme.

BASSA DE LA FONT DEL COLLAO

FONT DEL MAS D'AVALL

BASSA ROJA

POUS DE PEDRA

A la fi, vam  passar a dir, “Què no pararà ja? Que guarda una mica per més endavant”. Van començar a caure parets, els bancals s’han quedat negats...

BARRANC DEL PLA

I quant ha plogut ?? Doncs veïns que ho mesuren ens han comentat que 370 l/m2. Podem dir, que segons ens va dir Facsa, l'any 2014 en tot l'any van caure un total de 350 l/m2.

Esperem que la primavera sigua plujosa

ULLAL DE M CRISTINA

XVII MOSTRA CULTURAL DE L’ALCALATÉN 2015

Aquest any 2015 ha arribat el moment a Costur de organitzar la XVII Mostra Cultural de l’Alcalatén, el 6 de Juny. És temps de retrobar-se amb els pobles de la comarca, de fer realitat tot el que durant mesos s’ha gestat. De mostrar les nostres tradicions i gastronomia.

En aquesta edició de la Mostra a Costur, aprofitant el treball començat per el Grup d’Estudi del Patrimoni de la AC La Fontanella, estem preparant  exposicions i diferents activitats centrades amb el tema de l’aigua i el seu aprofitament a tota la comarca de l’Alcalatén.

 Tots sabem que l’aigua sempre ha sigut al llarg de la història un be necessari per a la subsistència de les comunitats. La seva disponibilitat en cada territori, les infraestructures per al seu aprofitament, (cisternes, pous, basses, cocons, sènies...) han sigut  de vital importància per als seus habitants i  una  part fonamental de la cultura de cada poble.

Per tant és una oportunitat per a parar un moment i posar la mirada en tots els elements que configuren la cultura de l’aigua, que ha marcat una forma de viure, el  caràcter de les persones i el paisatge que ens rodeja.

Al Museu de Ceràmica de l'Alcora

 Així a través de  les  diferents exposicions i activitats organitzades és podrà  fer un repàs visual de com s’ha aprofitat  l’aigua en les terres de l’Alcalatén:  com s’ ha recollit , conduit  i emmagatzemat  l’aigua naixent i la de la pluja. I com després s’ha utilitzat per al consum humà, per als animals, per a regar i fer moure els molins. Per a finalment seguir serpentejant per els barrancs fins la rambla, els pantans i el mar, quan les pluges ho han fet possible. 

Allí on hi aigua hi ha vida. 

Mulla’t i gaudeix!!! T’esperem el 6  de Juny a Costur!!!

COCONS

Cocó al Barranc del Soldat

A més de les basses com elements per a captar o emmagatzemar l’aigua de pluja existeixen altres dipòsits naturals, que han anat determinant l’arquitectura del paisatge rural. Com són els bassols, bassots, clotxes, cocons...

Cocó Calderis (Bassa Roja)

Els cocons són dipòsits naturals o excavats en la roca per guardar l'aigua de pluja; encara que són de petites dimensions la seva profusió els convertia en importants per abeurar els ramats a les zones on no es disposava d'altres recursos,  en ocasions servien per al consum humà. Poden presentar una coberta senzilla, normalment de pedra en sec, per evitar l'evaporació.  

Cocó de les Malladetes (Bassa Roja)

Per designar-los són freqüents el nom del propietari de la finca, el nom de la partida o es troba. També s'empren referències a plantes, animals o fenòmens morfològics.

Cocó de la Sotarranya

La terminologia cocó és d'origen incert i no se sap ben bé si prové de l'etimologia llatina o si més aviat ibèric. Certament aquest mot és usat a les Terres de l'Ebre i nord de Castelló, així com molt viu a Les Balears. Fora d'aquest àmbit són anomenats cadolles.

Cocó de la Roca Roja

Bibliografia: "L'arquitectura de l'aigua"

PAISATGE I PATRIMONI

CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE

(Florència 20.X.2000)

Aquest conveni té per objectiu promoure la protecció, la gestió i l’ordenació dels paisatges, com també organitzar la cooperació europea en aquest camp.

Conscients que el paisatge contribueix a la formació de les cultures locals i que és un component fonamental del patrimoni natural i cultural europeu, que contribueix al benestar dels éssers humans i a la consolidació de la identitat europea;

Reconeixent que el paisatge és un element important de la qualitat de vida de les poblacions en totes parts: en els mitjans urbans i rurals, en les zones degradades i de gran qualitat, en els espais de reconeguda bellesa excepcional i en els més quotidians;

Convençuts que el paisatge és un element clau del benestar individual i social i que la seua protecció, gestió i ordenació impliquen drets i responsabilitats per a tots;

Cada part es compromet a:

a. Reconéixer jurídicament els paisatges com a element fonamental de l'entorn humà, expressió de la diversitat del seu patrimoni comú cultural i natural i com a fonament de la seua identitat;

b. Definir i aplicar en matèria de paisatges polítiques destinades a la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge 

d. Integrar el paisatge en les polítiques d'ordenació territorial i urbanística i en les seues polítiques en matèria cultural, ambiental, agrícola, social i econòmica, com també en qualssevol altres polítiques que puguen tindre un impacte directe o indirecte sobre el paisatge.