ELS SAFAREIGS
Els safareigs ja no són
mítica Amazònia,
regne de dones
de cossi i roba.
Són ara llac en calma,
no li remouen les aigües
els secrets de les alcoves
ni es renten amb lleixiu
els pecats i les vergonyes.
No hi ha riures,
ni crits, ni paraules, ni consells.
No està la jove, la pupil.la,
la casada, la viuda, la pubilla,
ni la iaia, ni la néta,
ni la mare, ni la filla.
No ve l’enginy
Ni habita la picardia.
I d’un safareig a l’altre,
cau l’aigua ara neta
d’olors I escumes,
mentre una brisa suau
centrifuga fugissera,
el record de la bugada.
“Sota
el cel dels hometerra” Josep-Joan
Miralles
Llavadors a Costur
 |
Llavadors al Mas d'Avall
 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario