PATRIMONI VEGETAL CULTURAL

EL MARGALLÓ

El margalló és un vegetal dioic – és a dir, hi ha individus que són masculins i altres són femenins- de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes), amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, flors grogues en raïms densos i fruits semblants als dàtils.

Com l’olivera (Olea europaea), la garrofera (Ceratonia siliqua) o l’alzina (Quercus ilex) i la carrasca (Quercus coccifera), el margalló pot considerar-se com un dels elements més representatius de la vegetació mediterrània.

Entre els insectes que pol·linitzen el margalló, hi ha el coleòpter Derelomus chamaeropsis, l’epítet específic del qual, chamaeropsis, fa referència al seu lligam amb el margalló (Chamaerops). Aquest coleòpter pon el ous a les flors dels peus masculins del margalló, ja que s’alimenta del pol·len, però els peus femenins imiten l’olor del pol·len i així atrauen els coleòpters que, carregats de pol·len de les plantes mascles, faciliten la pol·linització.

Una qualitat particular del margalló és la sua resistència al foc: és una planta que rebrota amb molta facilitat després d’haver-hi hagut un incendi.

Les fulles del margalló les coneixem amb el nom de palmes. Antigament cada estiu es tallaven les fulles tendres, a ser possible en lluna nova, per ser assecades posteriorment, bé penjant-les o bé posant-les en canyissos. Quan s’havien d’utilitzar, les mullaven en aigua perquè foren més flexibles i es treien les làmines més curtes per fer cordes trenades, sogalls, que servirien per a rematar el cistell i fer les nanses. Amb la resta es feia la llata,que era la base per a la confecció de cabassos, graneres i altres estris domèstics.

La medul·la o tronxo del margalló és comestible, però de gust un poc amarg, de manera que en alguns llocs se sol prendre barrejada amb mel. També són bons per menjar els dàtils que produeix aquesta palmera nana, els quals ací a Costur s’anomenen palmisons.

Ens conta la gent major que, fa alguns anys, era tradició anar el segon dia de Nadal a la Bassa Roja a fer margallons. Els joves anaven a peu i, una vegada allí, cada grup es buscava un lloc per dinar, per fer margallons, per divertir-se, per festejar...Anava la rondalla i es cantava i ballava. Era una festa esperada i a la qual acudia gent dels pobles veïns.

ELS PAISATGES CULTURALS COM A MOTOR DE DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DE LES NOSTRES COMARQUES (estracte)

ITINERANTUR.

Memòria viva 7.Publicació del projecte de Patrimoni del Programa d’Extensió Universitaria. Universitat Jaume I

El paisatge és el resultat de segles d’interacció entre els elements vius i no vius del nostre entorn. És el resultat també de la coevolució d’aquests elements i de l’evolució d’aquelles interaccions. Els humans, per tant, també hem sigut agents del modelatge dels nostres paisatges, sobre tot en el Mediterrani -regió del planeta habitada i transformada durant milers d’anys.

Hem de ser conscients que formen part del paisatge que ens envolta, del qual obtenim, en cada instant, milers de dades, la majoria de les quals, imperceptibles. El paisatge és el nostre habitat (és a dir, el conjunt d’elements que ens permet viure) i el nostre comportament altera la seua forma, el seu aspecte, la seua estructura interna i la seua imatge externa.

El paisatge és, segons la nostra opinió i segons la nostra experiència professional, un importantíssim actiu patrimonial i, per tant, susceptible de ser aprofitat responsablement per una comunitat local per a generar un potencial atractiu turístic que ajude a dinamitzar l’economia del municipi o la comarca.

A més, en el medi mediterrani, naturalesa i cultura sempre ven agafats de la mà: no es pot entendre el nostre paisatge sense la intervenció ancestral de l’esser humà per al seu aprofitament, de la mateixa manera que els nostres costums s’han adaptar a les característiques naturals del nostre territori. Murs, bancals, séquies, basses, masies, hortes, camins, empedrats, barraques, molins, abeuradors...omplin els nostres paisatges culturals fins on arriba la vista i atorguen als nostres municipis un immens valor sumat a la importància ambiental dels nostres ecosistemes súper biodiversos.

EL MAS DE LA CEGA

Trobem aquest mas baixant pel barranc Fornet i al final girant a l'esquerra pel Pas del Morrals.

El primer que es veu en arribar és un pou de pedra en sec, que abastia d'aigua a la família que vivia en el mas.

La construcció principal és de dues èpoques diferents. Està el que era l'antic mas, amb els seus departaments i un pis superior, i un forn exterior; i a la seva esquerra, adossat, la construcció més moderna, amb el forn i llar de foc junts i a l'interior de la casa. També està, encara que ara arreglat, la quadra del matxo, al qual se li guardava un lloc privilegiat a la casa perquè era molt important per a la subsistència de la família. I al pis superior, les habitacions.

Forn exterior

Construcció del sostre

També es pot veure l'antic corral on es guardaven els animals. Tot de construcció en pedra en sec.

Una mica més allunyat, trobem un altre pou d'aigua amb la volta de pedra, que protegeix l'aigua de l'exterior.

En l'actualitat, no hi ha animals ja al mas, i s'han aprofitat tots els racons per sembrar hortalisses.

"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.

L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCAS."

FIGUEROLES: LA FONT DE MILOCA

ANY 1959

LOCALITZACIÓ

L’exemple més palés d’aprofitament intensiu hídric que trobem a Figueroles, i que encara gaudim, són les obres de conducció d’aigua des de la font de la Miloca fins a la plaça de l’Església. La font de la Miloca es troba al terme de Llucena, però a escassos 1.000 metres del nucli urbà de Figueroles.

                                         Festa de la inauguració de la Font. 

Al costat de la font apareix Ignasi Villalonga i la seva dona Carmen Jaudenes. 

                                                       10-1-1932.

HISTÒRIA

El projecte és relativament recent, ja que va culminar el 10 de gener de 1932 en una gran festa. No era per a menys, perquè el procés va ser llarg (les obres van començar el 7 d’agost de 1931 però la burocràcia ja feia més d’una dècada que anava) i car, molt car. Va ser una obra faraònica per als pressupostos municipals d’aquella època, tot i que per fer-lo possible l’Estat va córrer amb el 50% de les despeses totals, que eren de 33.949,18 pessetes i a més va fer un préstec del 40% que l’Ajuntament va haver de tornar en 20 anualitats de 526,03 pessetes. Tanmateix, s’havia d’indemnitzar amb 12.600 pessetes als regants de l’horta del Pla del Bou per la devaluació del valor de les finques. Açò últim es va poder fer gràcies al préstec sense interessos de 29 habitants de Figueroles. Era una inversió forta que demostra el valor que se li donava a l’aigua.

    Festa d’inauguració de la Font, amb la banda de Tales. 10-1-1932.

APROFITAMENT DE L'AIGUA

Poder gaudir d’aigua contínua i abundant al bell mig de la plaça del poble va donar lloc a una gran millora en la qualitat de vida del municipi. Però l’aigua que no s’utilitzava no es perdia, ja que, en primer lloc, omplia l’abeurador que es va fer al carrer de l’Alcora i que estava pensat per les cavalleries, tan importants per al treball al camp. Altra canonada omplia, i ompli, els llavadors municipals. Açò va permetre a les dones no haver de baixar el desnivell fins al riu a l’hora de fer la colada. Els llavadors a més han sigut un important espai de sociabilitat fins a l’extensió de l’ús de les llavadores. Però l’aigua dels llavadors encara no es deixava perdre. Baix d’ells hi ha una altra bassa destinada al reg i, per tant, es van poder transformar terres de secà en terres de regadiu, tot i que no eixia debades per als llauradors. Esta aigua era arrendada anualment sota subhasta a benefici de l’Ajuntament i els propietaris havien de pagar-la a l’arrendador, que era el millor postor, per poder fer-ne ús. Tanmateix a les hortes del Pla de Bou es deixava un cabal mínim per regar. L’aprofitament era màxim. 

Llavadors municipals. 2010. 

 

 MOLLONS O PILONS DE PARTICIÓ DEL TERME DE COSTUR

Per marcar la partició del terme es feien mollons de pedra amb morter de calç.

Els mollons, visibles d'un a l'altre, tenien aproximadament l'alçada d'un home.

Aquest pilons rebien el nom de la partida on estaven

També es marcaven amb creus les particions dels termes municipals.

PILONS DEL TERME

SERRA 1

SERRA 2

SERRA 3

SERRA 4

FERRERA

PAS DE LLONGANISSA

MATAMOROS

BARRANC SABINAR

POU DEL VINYÉ

RABOSERES

RAMBLA

SOTARRANYA

VINYÉ

CREUS AL COSTATS DELS PILONS

SERRA

MORRALS

VINYÉ

Fotos de http://patrimonidecostur.blogspot.com.es/

EL POU DEL MAS DEL RERO

LA PEDRA EN SEC I L'APROFITAMENT DE L'AIGUA

Al Mas del Rero arriben pel barranc Fornet, a la partida el Ginebral
Trobarem un mas no molt gran i un pou.

El pou és una construcció de pedra en sec, a excepció del got que ha sigut restaurat amb ciment perquè l'aigua no es perda. Si fiquem el cap per la seva porta, veurem el sostre del pou formant una volta, que es conserva en molt bones condicions; aquesta volta té la funció de protegir l'aigua del sol i de les impureses que el vent pot portar.

L'aigua dels pous s'utilitzava per  beure les persones, per això, a la boca dels pous es posava algun impediment, com una porta o un brocal, perquè no pogueren entrar els animals. Per a ells, al costat de la porta, podem trobar una piqueta on es posava l'aigua perquè begueren.

El pou, en conjunt, es conserva en molt bon estat.

LA BASSETA DEL SORD

És una font d’aigua naixent, amb una bassa en la qual es recull la seva aigua. És a prop del poble, a uns 200 metres pel camí dels llavadors.

S’ha utilitzat per al reg de les hortes que té al voltant.

A la basseta del Sord es rega una extensió de 2.20ha d’horta, repartida en tres bancals. 

El primer bancal és al costat de la bassa. És el més gran i li pertoquen 6 dies d’aigua, que es reparteixen entre tres propietaris.

 El segon bancal és més menut, només li pertoquen tres dies d’aigua i està repartit entre 5 propietaris, un dels quals té un dia d’aigua i la resta només mig dia cadascú. 

El tercer bancal també té tres dies d’aigua, repartits entre dos propietaris, a un dels quals li correspon un dia d’aigua i al altre dos.

 El repartiment no presenta cap conflicte. Si només hi ha un regant, rega de vesprada; i si n’hi ha dos, un rega de matí i l’altre de vesprada. El del matí tanca la bassa abans de les 9:00h i el de la vesprada abans de les 21:00h.