LA VIDA ALS MASOS

PROJECTE: "TOTA PEDRA FA PARET"

El dissabte 10 juny, juntament amb la Associacion de Veïns del Mas d'Avall, vam començar la jornada, passejant entre corrals i casetes de pedra en sec. Per, posteriorment, al local social de l'associació, veure un microdocumental de Itinerantur, sobre la vida als masos, que va portar a una interessant conversa amb els mes grans, sobre com van viure ells en els masos de Costur. Distribució de les cases, com i que es menjava, d'on treien l'aigua, animals, agricultura .... Per acabar, després de compartir uns entrepans, veient una pelicula.

Un dia interessant, siguirem compartint.

COMENÇA EL PROJECTE “TOTA PEDRA FA PARET”

ACTIVITAT “LA VIDA ALS MASOS”

Enguany, l'Associació Cultural La Fontanella de Costur estem planificant una sèrie d'activitats al voltant del paisatge costurenc orientades especialment a valorar la utilització de la pedra en la seua configuració. Aquestes activitats són un homenatge i un reconeixement als nostres avantpassats, els quals van transformar les muntanyes ben escarpades en indrets aptes per al cultiu, i que ara es mostren com a museus al aire lliure en perill d'extinció.

A l'AC La Fontanella pensem que es important reflexionar sobre aquest paisatge, el que va ser i el que queda. Com ha canviat en els últims 50 anys. Com ho veu la joventut i com ho entén. Què podem ferper a conservar-lo. Amb aquest projecte volem plantejar també una reflexió sobre altres usos de la pedra com, per exwmple, un de caràcter més lúdic com la utilització de les muntanyes de pedra per a l'escalada o les vies ferrates.

Amb aquest objectiu hem dissenyat una sèrie d'activitats que van començar l'últim diumenge de maig amb la visita per conèixer el paisatge de la pedra en sec d'Ulldecona i que culminaran al mes d'octubre amb les jornades sobre la pedra en sec. Per a la realització d'aquestes activitats han participat les diferents associacions del poble: Associació de veïns del Mas d'Avall, Associació de Jubilats, AMPA del CEIP de Costur, CEM de Costur, CEIP de Costur, Club de Caçadors Sant Pere Màrtir i Coop. Agrícola de Costur. També col.labora l'Ajuntament. Aquest projecte compta amb l'acompanyament técnic de Patrimoni- PEU de la Universitat Jaume I.

La vida als masos 

El 10de juny tindrà lloc dins del projecte “Tota pedra fa paret” l'activitat “La vida als masos” al local social del Mas d'Avall. Aquesta activitat ha sigut organitzada per l'Associació de Veïns i l'AC La Fontanella.

A les 18h tindrà lloc una excursió a la Sima i visita a construccions de pedra en sec. A les 19h s'iniciarà la tertúlia i la projecció del documental “Vida als masos”. En acabar, sopar de pa i porta i cinema per a tots.

VIATGE A ULLDECONA

El diumenge 28 de maig ens vam anar d'excursió al límit de la província de Tarragona, a Ulldecona. La idea era visitar oliveres mil·lenàries. Només arribar ens trobem amb Paco, el nostre guia, que ens va anar explicant coses sobre les seues oliveres. Pel que sembla, a les Terres del Sènia i especialment a Ulldecona es troba la concentració més gran d'oliveres mil·lenàries del món, han rebut premis per la protecció del paisatge i això els ha ajudat que investigaren entre les seues oliveres, amb noves tècniques, per datar els monuments fòssils vius que tenen en els seus camps. Així van trobar a "La farga de l'Arión" plantada l'any 314 dC, amb el mandat del romà Constantí I.

També ens va explicar per què les oliveres es consideren un regal dels déus. Segons explica la mitologia grega, l'olivera sorgeix d'una competició entre dos dels seus déus, exactament entre Pales Atenea (deessa de la saviesa) i Posidó (déu dels mars), per veure que déu podia oferir el bé més preuat als ciutadans hel·lens. Posidó va emergir un cavall fort, ràpid i àgil, mentre que Atenea va fer brollar l'olivera a les portes de l'Acròpoli amb el qual, segons relata la llegenda, va indicar que "no només els seus fruits serien bons per menjar sinó que s'obtindria un líquid extraordinari per aliment dels homes, per alleujar les seves ferides i capaç de donar flama per il·luminar les nits".

Vam poder contemplar bells exemplars d'oliveres, encara que els nostres agricultors consideraven que ells els cuidarien d'una altra manera, necessitaven alguna poda, entre altres coses. I envoltats d'un paisatge similar al nostre, amb parets i casetes de pedra en sec.

Vam acabar la visita provant quatre varietats diferents d'oli de la zona, inclòs l'oli d'olivera mil·lenària.

Vam menjar a l'ermita de la Pietat, situada en un mirador natural. On per arribar, el conductor de l'autobús va fer gala de la seva perícia al volant.

La tarda va ser tranquil·la passejant per Ulldecona, prenent alguna cosa fresca per combatre la calor, i tornada a casa.

EL BETLEM A COSTUR. UN BETLEM PER A L'ALCALATÉN

20a REPRESENTACIÓ

UN RECULL DE PATRIMONI CULTURAL DE COSTUR I DE TOTA LA COMARCA DE L'ALCALTEN

Textos d'Alicia Pastor

Representació avui, 18 de desembre, la 20a edició del romanç nadalenc EL betlem a Costur, un Betlem per a l'Alcalatén, organitzat per l'Associció Cultural La Fontanella.
El 20é aniversari és una data important i simbólica per a fer balanç assaborir les anécdotes i les vivècies que hem compartit i recordad les persones que ho han fet possible. Permeteu-me, per tant, amb aquest escrit fer una miqueta de memòria.

En primer lloc he de dir que els meus fills són el motor que em mou i que hi ha quatre persones a que no podem oblidar: Juan Manuel Vilar, Juan Juan Forés, Teresa  Pallarés i, com no, el meu estimat Joan que va ser el vertader planificador de tot EL Betlem de Costur.
La idea inicial del betlem era ben senzilla,embolicar xiquets i majors en un projecte participatu al voltant del patrimoni cultural i social de Costur, sense oblidar la riquesa i la personalitat de la comarca, per tal de posar en valor i donar a conèixer els nostres  costums i la nostra història. I així els ho vaig proposar a Arturo Palomar i a Fina García, i enguany, quan fa ja vint anys, és el moment d'agrair-los el recolzament i la confiança que sempre ens ha mostrat, agraïment que faig extensiu a tots els participants que han aparegut i apareixen als crèdits dels programes de mà.

Al llarg de vint anys hem recollit cançons i romanços que es cantaven al carrer, a l'escola, mentre es feia costura o mentre tota la familia feia llata a la vora de la llar. Adiós Costur de mi vida, El dia de carnaval, La Mare de Déu quan era xiqueta, La Virgen está sentada debajo de una alameda i moltes altres cançons, són trossets de música i literatura popular que ens ha cantat gent del poble de la qual je ens n'hem fet ressò en altres ocasions. Avui volem recordar especialment la sinyó Amparo, la molinera, i la seua filla Luisa que ens han obert les portes de sa casa en moltes ocasions i que, amb una memòria prodigiosa,ens han deixat un magnific llegat. I tampoc podem oblidar el marit de Luisa, Juan José Redón.

Els personatges típics del betlem són aquells que ens recorden els betlemets de taula que tots hem parat en un raconet de casa, amb un pontet sobre un riu de paper platejat, un molinet de suro, pastors i ovelles, rentadores...i els Reis d'Orient arribant per un costat. Màgia pura en una infantessa plena d'innocència i d'il.lusions. I així ens vam proposar, des del principi, que fóra el nostre Betlem de Costur: un grandíssim betlem que comptara amb la presència d'un rei, Herodes i el tradicional castell, el de l'Alcalatén i tampoc podien faltar les rentadores del riu, que nosaltres situem en els llavadors del poble. Però, per damunt de tot, voliem un betlem ple de valors com ara la fraternitat i la generositat que hem viscut i experimentat al llarg d'aquests vint anys i que han fet possible que aquesta obreta arrelara a Costur i es fera indispensable a Nadal.

El temps pasa i les persones i els pobles evolucionen però el fred i la neu vesteixen el Cabeço de blanc, encara que siga simbolicament, Nadal arriba cada any i roda la bola de la vida i tot torna a començar eternament. Per això,situem aquest betlem en el temps de l'hivern i la devoció viscuda per personatges com Jaume I i el governador moro de Valencia tornem per a recordar-nos els nostres orígens, una pinzellada sobre la partició i la conquesta dels nostres pobles, perquè tot el que va fer Jaume I ho va fer en nom de Santa Maria i del seu fill, Crist, el Salvador,que donen nom de les esglésies que ell va manar construir.

Al llarg d'aquests vint anys,ens han sorprés una crisi econòmica i una crisi de valors, estafes bancàries i polìtiques i querres terribles que no esperàvem, com a conseqüència de les quals hem tornat a patir el fenomen de l'emigració, un fenimen que no és nou per a nosaltres. Desprès de la nostra guerra molta gent, massa, també se'n va haber d'anar,obligada, a l'estranger. En aquells anys quaranta, va haver una cançó que es va convertir en l'himne de tots els emigrants que anaven pel món. A la censura se li va passar el vertader significat de protesta que tenien aquelles coples que tot el món cantava i que enguany recordem lligades a la figura del tio Trabuc, que, des de l'Havana, es mostra esperançat per la proximitat del retorn al seu poble per a poder cantar les albades davall del balcó de la seua núvia, il.lusionat per ballar amb ella les danses enmig de la plaça, i orgullós de tornar a obrir, de bat a bat, les portes de sa casa.

Tan orgullosos com el tio Trabuc ens sentim nosaltres d'obrir les portes del nostre betlem, les portes de la casa nostra, les portes del nostre poble, Costur, per a tots aquells que ens acompanyeu.
Fins l'any que ve! Passeu molt bones festes i que durant els próxims vint anys puguem prendre, amb tots vosaltres, un gotet de moscatell amb ametlla torradeta.

Alicia Pastor, Nadal 2016

TALLER COM TRANSFORMAR UN RECURS NATURAL EN UN PRODUCTE DE TURISME DE NATURALESA

Comencem aquest mes de juliol amb una proposta d'un taller que ens arriba a traves del programa Patrimoni de l'UJI. El taller es titula "Com transformar un recurs natural en un producte de turisme de natura" Impartit per Nando de l'empresa Viunatura, empresa que treballa en això, en aprofitar el nostre paisatge més proper i ensenyar-nos una altra forma de veure-ho, convertint-lo en turisme actiu.

El taller ha estat un primer pas per mirar al nostre voltant amb altres ulls, per saber què i com podem donar al nostre patrimoni natural un valor turístic perquè puguin gaudir-ho i conèixer-ho altres persones, de fora i d'aquí. 

Un recorregut pel nostre terme municipal, sense moure'ns de la sala, pensant en el paisatge des d'una altra pespectiva. I un passeig, aquest cop real, al Cabeço, recopilant idees que mostrar als nostres futurs visitants.

Un bon taller, que ens deixa deures per fer, avançar per aquest camí i buscar propostes que, des de Patrimoni de l'UJI, ens ajudaran a avançar.

DIA DE PATRIMONI A L'ESCOLA

TEXTURES DEL MEU POBLE-COSTUR

GAUDIM DEL PATRIMONI AMB TOTS ELS SENTITS

El Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur hem organitzat una activitat a l'escola del poble. Es tracta d’una jornada per a donar a conèixer als alumnes el medi que els envolta. Inclou un itinerari didàctic i un taller posterior, on hem comptat amb la col·laboració del Museu de Ceràmica de l’Alcora, unint el patrimoni i la ceràmica a través d’una activitat amb caràcter participatiu i divulgatiu.

Entre els objectius del Grup de Patrimoni està el donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni. I quina millor manera que començar amb el xiquets. Per això, amb aquesta activitat destaquem la importància de conèixer l'entorn de Costur i el paisatge, per a empoderar el territori i a les seves gents i conèixer els usos tradiconals i actuals del territori, incidint en els valors naturals i socials del paisatge natural i agrícola. Aquesta activitat també pretén aproximar els participants al material ceràmic i descobrir les textures com a element estètic i funcional.

També hem comptat amb l'ajuda per a l'organització d'Ángel Portolés, del programa PEU de la UJI.

Un itinerari didàctic

Recorregut: CEIP de Costur- Mas de Reró o del Ginebral- Mas de la Cega- Cocó de la Llastra- CEIP Costur

Reconeixent textures

El paisatge de Costur està caracteritzat per la seva orografia abrupta i un sòl poc fèrtil (molt rocós), aquest fet ha condicionat en gran manera la seva explotació agrícola i ramadera i les formes de poblament.

Camí del Mas de Rero al Mas de la Cega

Durant l’itinerari hem pogut analitzar, descobrir, tocar i conèixer diferents elements del paisatge i els seus aprofitaments:

• Els pous: elements artificials construïts a prop dels masos que constituïen espais de recollida d’aigües d’escorrentia i d’emmagatzematge de les mateixes. Són la font d’aigua potable per als habitants d’aquests masos.

Ensenyant un pou de pedra en sec

• Elements hidrogràfics naturals com ara: Les basses, depressions naturals del terreny amb sòl impermeable d’argila que retenen temporalment l’aigua, aquests llocs abasteixen des d’antic al ramat i a la fauna salvatge.

Tere, del Museu de Ceràmica de l'Alcora
ens monstra l'argila de les basses

• Els cocons: cavitats naturals formades per dissolució de les roques calcàries. L’aigua que es conservava al seu interior després de la pluja s’utilitzava per a consum humà, principalment per part dels pastors.

Visitant el cocó

• Els habitatges: L’explotació dels terrenys agrícoles a tot l’Alcalatén va fer nàixer un tipus de població dispersa que es concentrava als “masos” on en moltes ocasions només hi vivia una o dues famílies; és el cas del mas de la Cega i el Mas del Rero.

Vicent, el propietari del Mas de  la Cega ens parla del mas

Metodologia

L’interacció directa amb el patrimoni natural i etnològic de l’alumnat és la clau per a la consecució dels objectius d’aquesta activitat.

Per tal d’afavorir-la, utilitzar diversos jocs i accions al voltant dels elements de la ruta, on els nens han descobert els elements patrimonials (bassa, cocó, mas, pou, etc) i els seus usos, a través del seu aspecte i de les característiques tàctils i visuals de la seva superfície.

Aprenent a "caçar" textures

L’acció principal va consistir en tocar: les pedres de la paret, el pou, les roques erosionades, els reglons, el llit de la bassa, les plantes; i recollir objectes com ara: fulles seques, pedretes i altres.

Els “caçadors de textures” és una acció consistent en aconseguir emportar-se aquesta textura mitjançant uns fragments de fang que se’ls facilitaren.

le textures al fang

Finalment, a les instal·lacions del centre, vam treballar amb les textures recollides i les vam traslladar a un obra artística individual que vam realitzar en ceràmica.

Preparant per fer els encunys

els encunys

aplicant les textures a la ceràmica

les obres 

Les obres finals seran exposades públicament al Museu de Ceràmica de l’Alcora. Del 19 de desembre al 8 de gener.