DETERIORACIÓ DEL PATRIMONI DE COSTUR, ELS POUS DEL POBLE

Ens hem adonat de la deterioració que han patit els pous del poble, amb caiguda de diferents pedres de la seua estructura. Des de l'AC La Fontanella hem fet un escrit a l'ajuntament comunicant aquest fet perquè ho considerem de gran importància, els informen, i preguem que prenguen els mesures pertinents i és realitze una revisió dels pous del poble. S'ha de tindre en compte que la construcció de pedra en sec és patrimoni cultural immaterial, que aquests pous són elements territorials amb un valor natural, cultural i paisatgístic que considerem s'ha de protegir.

La Constitució Espanyola, en l'article 46 estableix que els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels béns que l'integren.

Des de la Generalitat Valenciana, amb la finalitat d'impulsar la conservació, promoció i difusió del patrimoni cultural valencià, es convoquen subvencions dirigides a la catalogació de béns immobles de pedra en sec, així com per a promoure la recuperació, el manteniment, la conservació i la protecció de l'arquitectura de la pedra en sec en el nostre territori.

 CATALOGACIÓ D'ELEMENTS DE PEDRA EN SEC DEL PATRIMONI DE COSTUR

Des de l'AC La Fontanella i el seu Grup d'estudi del patrimoni de Costur, hem sol·licitat una subvenció de Conselleria d'educació, investigació, cultura i esport per a la catalogació de béns immobles de pedra en sec.

Com ja sabeu, la pedra en sec és una tècnica constructiva que es caracteritza per utilitzar la pedra com a únic material de construcció, sense morters, ni aigua, tradicionalment emprada en la construcció d'elements vinculats al desenvolupament de les activitats agrícoles i ramaderes, amb gran diversitat tipològica: ribassos, casetes, aljubs, paviments, etc.

Les construccions de pedra en sec formen part d'aqueix conjunt ampli i divers que constitueix l'arquitectura popular anònima tradicional. Construïdes pels seus propis usuaris, les més de les vegades i sense gran repercussió social en el seu entorn, més enllà de la funcionalitat directa que suposava per als seus propietaris.

Les fitxes de cada element d'aquest catàleg vindran referides exclusivament a construccions de pedra en sec, i a més indicaran el tipus constructiu resultant de l'ús concret a què està destinat, una descripció detallada d'aquest i tota la informació gràfica i històrica que es requereix, també ens interessa ampliar aquesta informació vinculant o agrupant aquests elements dins de conjunts patrimonials de major envergadura, ressaltant la seua funció dins del conjunt i el vincle amb altres construccions o elements

Per a això hem contractat, com demanen les bases de la subvenció, un equip redactor, ressaltant l'experiència en la redacció de catàlegs de proteccions i de projectes d'intervenció o investigació relacionats amb el patrimoni cultural. Ivana Ponsoda Revert i Sixto Daniel Lozano Esteban, arquitectes Nivell 3 Màster, Màster en Paisatge Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València, ETSAV-UPV.

Han passejat per nostre terme municipal, acompanyats per Miguel Vicente i en breu disposarem dels elements que han considerat amb millors característiques per a formar part d'aquest primer catàleg. Què intentarem anar completant en següents anys.

 

UNA HORA I MITJA PER AL RECORD

Sempre recordarem a Toni i quina millor manera de fer-ho que gaudint del nostre terme, amb tota la calma del món, en bona companyia i desviant-nos mil vegades de la ruta per a descobrir pouets, redones o casetes de pedra amagades entre coscolls i argelagues. I així ho vam fer en la passada setmana cultural: vora les huit del matí ens vam reunir una bona colla de costurenques i costurencs, desitjosos de gaudir d’una passejada tranquil·la, però sobretot, de recordar a Toni i tot el que ell ens va ensenyar.

Va ser Mari Cruz qui va prendre la paraula per a donar veu als pensaments i sentiments que a tots ens rondaven pel cap i el cor en aquell moment, en aquell precís moment tan corrent i alhora tan significatiu per a tots nosaltres. ¿Quantes vegades ens havíem reunit en aquell mateix lloc seguint les indicacions del nostre guia preferit, sentint el fred del matí i veient despuntar les primeres llums del dia, a l’espera d’una altra excursió (que sabíem que tan bé s’havia preparat amb el seu mapa, les seues parades, els seus temps, etc.), i que ens descobriria un altre grapat de racons desconeguts a través de la mirada entusiasta i curiosa del nostre guia particular? No, no era un moment qualsevol i així ho va expressar Mari Cruz, amb la veu entretallada, fent evident la inesborrable petjada que Toni va deixar en nosaltres com a associació, però també com a persones. Va ser ella qui va recordar tantes excursions que no hagueren sigut possibles sense ell, però també tantes experiències, tantes amistats, tantes rialles i tants aprenentatges. Perquè una pujada a Penyagolosa o una baixada al mar amb Toni era molt més que una estona caminant: era saber que tots teníem cabuda, estar segur que no t’anaves a quedar enrere per més lent que anares, era aprendre a estimar la natura, a gaudir-la sense presses, era la xerradeta intergeneracional en les sendes planes i el suport incondicional en les costeres, era mirar el terme amb uns altres ulls, era descobrir noves sendes perquè segur que no aniríem pel mateix lloc, era atrevir-se a prendre reptes personals i celebrar l’arribada a meta amb un bon sopar. Fer una ruta amb Toni era moltes coses, i tot això va explicar Mari Cruz, ja que és el que des de l’Associació Cultural volíem recordar i agrair amb aquella volteta d’hora i mitja per eixe terme que tant s’estimava. Per últim, va proposar que, tot i que era la primera, no fora l’última excursió d’hora i mitja per a així no oblidar mai i seguir transmetent tot allò que ell ens va ensenyar.

Així, amb aquesta meravellosa motivació, vam començar la ruta, guiada aquesta vegada per Jordi Seguer, que ens va portar fins al Mas d’Avall pel camí de la Fontanella per a enfilar la senda cap a la Font del Collao. Una vegada allí, el guia va decidir donar un poquet més de volta pujant per la senda que dona a la part més amuntera del Collao, perquè hi havia un pouet i unes parets de pedra en sec que bé es mereixien el quilòmetre de més. Allí Jordi, junt amb Jorge Ribés, ens van explicar que aquells bancals els van construir fent primer les parets i omplint després l’espai amb terra, i no al revés com se solia fer. Més endavant, una vegada ja en el Cabeço, vam entrar a veure l’eix geodèsic, les trinxeres de la Guerra Civil, les parets de l’antic poblat i la redona de la via pecuària. Allí ens van explicar moltes fites, com la utilitat dels eixos geodèsics per a la cartografia, el significat de les marques de la rodona o la data exacta de la construcció de les trinxeres aprofitant el mur del poblat que hi havia. D’allí ja vam tornar al poble pels pous, satisfets d’haver complit amb tots els requisits que ens havia ensenyat Toni per a una ruta com cal: quedar ben de matí (però si es fa un poquet tard, no passa res), eixir-se’n un poc de la ruta per a descobrir elements del patrimoni que desconeixíem, emportar-se algun que altre arrap d’argelaga, aprendre coses noves i gaudir de la natura i la bona companyia. Això sí, vam fallar en una coseta, aquesta vegada la volta sí que va ser exactament d’hora i mitja. Així que, des dels nostres cors, estigues on estigues, Toni, mil gràcies per tot el que ens vas donar.

Ester Palomar

 

LA RECERCA DEL TRESOR

Quan estàvem pensant les activitats per a la setmana cultural, vam idear l’activitat del Geocaching per llocs del terme de Costur com a una activitat per a participants de totes les edats, però també pensàrem que es quedava un poc gran per als xiquets del poble, ja que era una activitat que necessitarien fer amb els pares i que podia ser un poc llarga per als més menuts.

Així que decidirem donar-li unes voltes al cap per veure com podíem fer un joc de pistes com el Geocaching, però per dins del poble. I així, vam pensar pistes fàcils per a identificar alguns llocs, on els xiquets havien de fer una prova basada en l’observació de l’entorn i així aconseguir una altra pista que els portaria a un altre lloc. Seguint un mapa del poble com uns grans pirates en la seua recerca del tresor, havien de completar sis proves que els portarien a un baül ple de premis.

Quan els xiquets arribaren a la plaça, els donarem un mapa per a cadascun d’ells i els organitzarem per grups als quals els assignàrem un color (cada color tenia un recorregut) i una pista per a anar a un lloc diferent, així evitàvem que anaren tots junts a un mateix lloc.

A poc a poc anaven acudint al lloc indicat amb la pista i aconseguien fer la prova, fins arribar a l’última, on obtenien una peça d’un trencaclosques que farien entre tots per a trobar les claus del baül i aconseguir el premi.

En totes les pel·lícules de pirates al més pur estil Piratas del Caribe, els personatges s’enfronten a grans tempestes enmig del mar; en la nostra recerca no podien faltar aquestes dificultats i el temps també va voler participar, i fer la seua aparició deixant caure unes gotes d’aigua per a fer més interessant el final de la prova.

Aquesta recerca del tresor no pretenia ser una prova de competició, volia apropar als xiquets als indrets del poble i a l’observació del seu entorn, on el més important no era arribar en primer lloc sinó passar una vesprada divertida, i a la col·laboració entre tots per tal d’aconseguir el gran premi.

Lorena García Pallarés

 

GEOCACHING COSTUR

Per a qui no conega el Geocaching, és un joc que consisteix a amagar i encontrar caixes, anomenades geocachés, amb ajuda del GPS i del mòbil. Actualment hi ha geocachés repartits per tot el món, molts d’ells formant rutes per conéixer el territori.

En la nostra versió del joc eliminem el GPS i el substituïm per pistes amagades dins de caixes de metall. Les caixes donen pistes però, de vegades, també és necessari preguntar per tal d'obtenir més informació i arribar al lloc, amb la qual cosa volem motivar la transmissió de les històries i la cultura entre els habitants del nostre poble i els jugadors.

L’objectiu d’aquesta activitat és conéixer el terme de Costur, amb llocs que moltes vegades, a pesar de tindre’ls molt a prop, ens passen desapercebuts. Durant el recorregut passem per construccions de pedra en sec, basses, pous i fonts, i construccions desaparegudes però permanents en el record. Cada pista ens porta d’un lloc a un altre, fins a un total de set espais diferents.

El període de l’activitat era d’una setmana, però el vam allargar un poc més perquè molta gent es va quedar amb ganes de jugar!

L’últim dia de la Setmana Cultural vam fer entrega dels premis i obsequis als participants. Esperem que tots ho hàgeu passat molt bé i vos queden ganes de repetir!

 

BALLANT PELS RACONS DE COSTUR

UN HOMENATGE AL PATRIMONI COSTURENC

El Grup de Danses organitza esta activitat a finals del mes de juliol de 2020, quan es plantegen com poder seguir assajant, retrobant-se els membres del Grup de Ball i Rondalla dins de les mesures de seguretat imposades. Habitualment assajaven als locals municipals però, al no ser possible per ser espais tancats, es plantegen assajar als carrers i llocs emblemàtics del poble, llocs amb un valor patrimonial, cultural o natural rellevant per al municipi de Costur.

A esta proposta s'unix el pensar que possiblement no es podria fer l'actuació ja tradicional a la plaça del poble on junt al Grup de Ball local actuava algun grup convidat. Per tant, es decidix gravar els assajos i compartir els vídeos a les xarxes socials per què tot el món puga gaudir en este nou format dels balls i músiques tradicionals.

Les jotes que s'han ballat i s'han tocat en diferents indrets de Costur formen part del repertori del Grup de Ball que, de la mà d'Alicia Pastor, ha aprés amb il·lusió i passió durant estos trenta anys de trajectòria.

Alícia Pastor, estudiosa dels balls, ha tingut una visió amplia i global al mateix temps que arrelada al nostre poble i les comarques veïnes, que ha fet possible que dins del repertori del Grup de Ball es troben des de la jota de Costur a les Seguidilles Arromangades de Llucena, la Jota de Requena, la de Moixent o el Fandango de Sant Mateu. Tot en un afany per conèixer i compartir este patrimoni tan ric i divers.

Esta visió es veu reflexada en esta activitat, una selecció de balls de diferents comarques valencianes i castellonenques en homenatge al patrimoni costurenc.

Els llocs que se van escollir per a ballar tenen tots un valor patrimonial i cultural important per a Costur. Podem separar-los en dos grups:

1- Els que estan dins dels tres nuclis de població que formen Costur:

El Mas d'Avall, la Font

L'Urbanització Lloma Blanca, el parc

El nucli de població de Costur, en l'església i el calvari, una entrada del poble, els llavadors

2- Els que formen part del patrimoni natural del nostre poble:

Els pous del poble, edificació de pedra en sec que es conserva en bon estat

La Bassa Roja, una bassa natural

La Rambla, és la Rambla de la Viuda al seu pas per la partició del terme entre Costur i Vilafamés

La Fontanella, la font més important de Costur, on s'anava en càntirs a per aigua per a beure.

Ressenyem les cançons que van ballar en cada lloc amb una xicoteta pinzellada de la comarca a la que pertanyen i el seu origen:

• Bolero Estrella, al Calvari i al carrer de l’Església.

• Tarantena, a l’entrada del poble davant una paret de pedra en sec.

• Perdiueta, a la font del Mas d’Avall.

• Copeo, al carrer de l’Església.

• Jota d’Alfar, a la font de la Fontanella.

• Seguidilles Arromangades de Llucena, a la Bassa Roja. Es van ballar per commemorar els 50 anys de la creació del Grup Folklòric la Perla de la Muntanya de Llucena del Cid, recuperades a principis dels anys 80.

• Fandango de Sant Mateu, a la Rambla de la Viuda.

• Barxeta, als Pous.

• Jota d’Altura, al parc de l’Urbanització.

• Pedreguera, a la Plaça Nova.

• Requena, a la font del Mas d’Avall.

• Ball del Barril de Costur, a la Bassa Roja.

• Jota de la Picor, als Pous. Va ser creada per Salvador Bayo, membre de la rondalla i trobador, Oscar Aicart ha escrit la partitura i Alícia Pastor i el grup de ball han posat els passos.

• Xixarra, al parc de l’Urbanització.

• Jota Masovera de Llucena, als Llavadors.

• Jota de Costur, davant de l’Església.

Podeu veure els vídeos en el canal de YouTube de l'AC La Fontanella:

https://www.youtube.com/channel/UCu5M5YAVZdcb20JCxVcnmJA/videos

 

#colornatura

ACTIVITAT FOTOGRÀFICA:

ELS COLORS DE LA NATURA DE COSTUR

L’Associació Cultural la Fontanella de Costur organitza aquesta Activitat Fotogràfica amb el tema Els colors de la natura a Costur.

ACTIVITAT:

Diuen que el pintor ha de ser un bon observador, com observem nosaltres la vegetació del nostre terme? Els arbres, els matolls, les plantes medicinals... la varietat de colors que ens presenten. Com observem el cel, la terra, les pedres?

Siguem com el pintor, un bon observador, en primer lloc amb els nostres ulls i després amb la càmera fotogràfica.

Passeja pel terme i fotografia les oliveres, els pins, la mançanilla, la molsa..., el cel. Te proposem que faces fotografies del nostre terme fixan l'atenció amb els colors. Així podrem crear una paleta de color mitjançant l’observació i documentació de les diferents tonalitats de color que trobem en la natura que envolta el poble de Costur. Aquesta paleta o guia de color l’organitzarem en targetes individuals on veurem una fotografia d’un fragment de natura i les diferents tonalitats que extraurem d’aquesta.

L'últim pas seria crear un document que agrupe totes les targetes, amb l'objectiu de difondre-les i poder observar entre tots la diversitat de color del terme de Costur.

BASES

1. El tema de les fotografies ha d'estar relacionat amb el color que podem trobar quan observem la natura que envolta el terme de Costur.

2. Es presentaran dues fotografies per cada fragment de natura que vulgam representar. Una ha de mostrar una visió general i l'altra ha de ser un detall d'allò que vulgam mostrar. La primera ens ajudarà a identificar el detall de la segona, de la qual extraurem els colors que ens han cridat l'atenció.

3. Les obres s’han de presentar en format JPG i enviar-les al correu electrònic: aclafontanelladecostur@gmail.com . En l’assumpte ha de posar #colornatura

4. S’indicaran les següents dades:

- nom i cognoms de l'autor

- telèfon de l'autor

- correu electrònic de l'autor

- títol de l’obra

- lloc on s'ha fet i data de l’obra

5. El termini d’admissió de les obres:

   Distribuirem l'any en tres períodes per a poder recollir fotos de totes les estacions.

   1r període fins al 25 d'abril. Sortejarem entre els participants un trípode per a càmera i mòbil

   2n període del 26 d'abril fins al 31 d'agost. Sortejarem entre els participants en aquest període un llibre de fotografia

   3r període, de l'1 de setembre al 15 de desembre. Sortejarem entre els participants en els tres períodes una càmera de fotos

6. Les fotografies quedaran en poder de l’organització, la qual es reserva el dret de publicar-les esmentant l’autor

7. La participació en aquest concurs implica l’acceptació de totes i cadascuna de les bases anteriors.

 

L'any 2020 per al Grup Patrimoni de Costur ha sigut un any de parada, la pandèmia de la COVID-19 ens ha fet aturar-nos en molts aspectes i este és un d'ells.

Per altra banda, potser també este temps de confinament i aïllament social ens ha permés fixar els ulls i el pensament en la riquesa i senzillesa de tot el que ens envolta, ens ha permés valorar un poc més el que ja pareixia que valoràvem. El patrimoni d'un poble com Costur, així com el de tants altres, ha sigut el punt de mira des de les finestres de casa, des de les fotografies que teníem arxivades, des de les converses en les famílies, des de les moltes propostes culturals que en format online han mostrat racons tan volguts i estimats. Per això, també ha sigut un temps de reflexió, de pensar en futurs projectes i també de mirar enrere i valorar el treball realitzat .

Va ser l'any 2017 quan vam publicar la primera revista “Tota Pedra fa paret”, on es recollien les activitats de la primera jornada “Tota pedra fa paret”. Tot i això, com tots sabem, des de l'any 2012 que es va crear el Grup Patrimoni de Costur, s'han dut a terme activitats patrimonials que s'han anat publicant puntualment en les diferents revistes de la Fontanella i també en la revista Memòria Viva del Grup Patrimoni de l'UJI.

Esperem poder tornar a la normalitat molt prompte i fer realitat eixos nous projectes que de moment sols són esquemes en un full en blanc, però que sempre tenen al patrimoni costurenc com a eix central.

 VISITA DE LA CONVENCIÓ DE FARO DEL CONSELL D'EUROPA A COSTUR

El passat 10 de setembre 2019, una representació de la Convenció de Faro del Consell d’Europa va visitar Costur i el projecte del Grup de Patrimoni – Associació Cultural La Fontanella. Aquesta visita va formar part del procés d’avaluació del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I i dels seus grups per a la seua consideració com a grup oficial de la Xarxa de Comunitats Patrimonials de Faro.

Com a representació de la Convenció de Faro va participar el seu coordinador Francesc Pla i Prosper Wanner, tècnic i expert de la Xarxa de la Convenció de Faro, acompanyats en aquesta visita pel coordinador de Patrimoni - PEU Ángel Portolés.

L’objectiu d’aquesta visita va ser el de conéixer una mostra dels projectes de Patrimoni per tal de comprendre millor les seues característiques i evolució. En línies generals, els vam explicar que l’A.C. la Fontanella està treballant en Costur en el món de la cultura des de l’any 1990, i a partir de l’any 2012, quan es pretenia instal·lar una mina a cel obert en un dels paratges naturals més importants del nostre terme, comencem a treballar per posar en valor el patrimoni costurenc. En aquest moment va ser en el que es va contactar amb el PEU de la Universitat Jaume I de Castelló i es va crear el Grup Patrimoni de Costur.

En el transcurs de la reunió, Pla i Wanner van explicar alguns punts importants de la Convenció de Faro, com ara és la importància què els projectes patrimonials incloguen a tota la ciutadania, intentant que totes i tots s’identifiquen amb el projecte. Es van interessar pel nostre poble, habitants, forma de vida... i els va paréixer interessant el treball que portem a terme. Van posar especial interés a saber la interrelació que manteníem amb altres pobles o comunitats per tal de compartir, treballar i difondre conjuntament les iniciatives relacionades amb el patrimoni.

Des del Grup de Patrimoni de Costur vam enumerar i comentar algunes experiències determinants per a comprendre l’evolució del nostre projecte:

• Treball en la comarca, puntualment en la Mostra Cultural 2015, en la realització d’una exposició conjunta sobre l’aprofitament de l’aigua als pobles de l’Alcalatén.

• La participació en el Recercat de Reus, on vam conéixer a Mario Urea, alcalde de Torrebesses, que des del pressupost de l’ajuntament va restaurar molts marges i elements de pedra en sec, i que va vindre a explicar a Costur el seu treball en les I Jornades “Tota Pedra fa paret”.

• La visita al Sud de França organitzat pel Peu de l’UJI per conéixer experiències culturals, on van participar membres del Grup Patrimoni de Costur. D’aquell viatge es va contactar amb dos artistes d’Osca que, en les II Jornades Tota Pedra fa Paret, van fer un taller sobre art en el paisatge.

• La xerrada del Grup de patrimoni d’Altura, experts en la restauració amb voluntariat d’elements de pedra en sec i que ens van explicar la seua experiència i la forma de treballar per a poder agafar exemple.

Un dels punts importants que es van tractar va ser la metodologia de treball ja utilitzada des de la Mostra cultural 2015, quan s’obre la participació de totes les associacions del poble a l’organització de les diferents activitats. També es va remarcar la participació del CEIP de Costur en les activitats d’educació patrimonial i ambiental, adreçada als xiquets i xiquetes de l’escola: «Les textures del meu poble: Costur. Gaudim del patrimoni amb tots els sentits», la “Paret Màgica” i “La Malea de Costur”.

Per últim, els representants de la Convenció de Faro es van interessar per la relació que manteníem amb el PEU i el Projecte Patrimoni de la Universitat Jaume I i els vam explicar que, per a nosaltres, aquesta relació ha sigut molt enriquidora perquè:

• Ens ha ajudat a orientar les propostes que sorgien i a organitzar-les correctament.

• Ens han facilitat formació.

• Ens han informat sobre activitats, cursos, congressos… en els que ens podíem inscriure, animant-nos a participar i, en alguna ocasió, ajudant-nos amb el finançament.

• També ha sigut important la relació amb la xarxa de grups a través de les visites tècniques.

• La participació en les Jornades anuals, on hem pogut participar exposant els nostres projectes, posant en comú les inquietuds i aprenent de les experiències allí presentades.

• Ens han donat l’oportunitat de publicar en la revista Memòria Viva el treball realitzat durant l’any i, a través de la web, ens han publicitat totes les activitats que hem anat realitzant.

No vam tindre temps de parlar de tots els projectes duts a terme però, al voltant d’una exposició fotogràfica i les memòries de les diferents activitats impreses, vam fer un repàs ràpid d’algunes d’elles com: Catalogació i seguiment de les bases naturals, participació en el projecte «Adopta una bassa», Conservadors de la biodiversitat - Grup Roncadell, participació en el Congrés Internacional «Regadiu, Societat i Territori» de València o els projectes “Tota pedra fa paret”.

Ens alegrem que, en l’àmbit europeu, es tinga en compte i es treballe per fer visible el patrimoni que hem heretat dels nostres avantpassats i siga un motor que motive a les institucions dels diferents països, comunitats, ciutats i pobles a donar-li la importància que té, perquè en ell està immersa la història que ens ha portat a ser el que som.

 

TALLER “ENTRE PARETS”

DE ELENA I CONCHA 2019

“El fem és un problema que afecta el món sencer i al qual ja no podem, simplement, continuar ignorant o sense donar-li la importància que es mereix. Al llarg de la història s'ha acumulat com a resultat d'una escassa responsabilitat social i insuficients programes de sostenibilitat. Mitjançant aquesta mena de tallers volem fer una crida a la societat sobre la urgència de convertir el fem en alguna cosa més que una deixalla”.

La idea d'aquest taller va sorgir després del contacte que vam establir amb Mari Cruz i Fina, components de l'Associació Cultural La Fontanella de Costur, en un viatge sobre Activitats i Desenvolupament Cultural en el Medi rural a França, organitzat per la Universitat Jaume I de Castelló i la Comarca de la Foia d'Osca. Allí vam conéixer el Projecte que porten a terme “Entre Parets”, el qual ens va semblar molt interessant i ens vam oferir per a aportar el nostre granet d'arena.

El passat 27 de Juliol, gràcies a l'Associació i al suport dins del marc del Projecte d'Acompanyament del Programa d'Extensió Universitària-Patrimoni de la Universitat Jaume I, portàrem a terme una sessió de treball amb un grup bastant nombrós format per persones de diferents edats, on treballàrem amb Plàstics (material Reciclat i Actual) com a elements d'unió amb la Pedra en Sec (material Natural i amb Història); prenent consciència de la gran problemàtica que hi ha en el nostre Medi Ambient i particularment en el fons dels nostres mars, creant entre els murs de pedra seca espais plens de color.

El nostre objectiu durant el taller va ser ensenyar a manipular i conéixer els diferents tipus de plàstics que hi ha en el nostre entorn diari i al nostre voltant, per a donar-los una nova Funció Estètica i Artística. A més, el reciclatge és un recurs mitjançant el qual es potencia molt el procés de la creativitat i la imaginació, molt important per al desenvolupament personal i col·lectiu.
Les obres que arribàrem a realitzar van ser “Tapís d'unió entre murs”, “Cascades de flors” i “Enfiladisses i plantes”. Gràcies a la bona participació i col·laboració dels assistents i, sobretot al bon ambient que va haver-hi en el transcurs del taller, el resultat va ser molt gratificant per a tots.

Actualment hi ha molts artistes que creen obres amb gran diversitat de materials reciclats, de tota mena. Us convidem a conéixer-les, algunes d'elles són espectaculars.

Elena i Concha

 

VISITA TÈCNICA DEL PEU-UJI

EL PATRIMONI DE L'ALCORA I COSTUR

El 15 de juny 2019 va tindre lloc la Visita Tècnica de Proximitat del PEU-UJI per a conéixer el projecte de la Reial Fàbrica de Ceràmica de L'Alcora (Castelló) i la seua dimensió territorial. Per acabar la jornada, es va realitzar un col·loqui sobre patrimoni a Costur.

Les visites tècniques es dirigeixen a la xarxa del PEU-UJI (xarxa tècnica, grups locals del Programa d'Acompanyament, amics i amigues del PEU i persones interessades). Els principals objectius d'aquestes visites són enfortir la xarxa del Programa d'Extensió Universitària, conéixer en profunditat projectes patrimonials i la seua dimensió cultural, patrimonial, social o educativa i desenvolupar espais col·laboratius per a la reflexió i l'anàlisi de projectes i activitats en curs.

El bonic d'aquestes visites, a més de conéixer de prop un projecte d'un dels grups del PEU, és la xerrada, la posada en comú, compartir les nostres experiències, activitats, inquietuds i aprendre els uns dels altres. Ens vam ajuntar gent de tota la província, començant per l'Alcora i Costur, a més d'Altura, Viver, Cirat, Suera, Vilanova d'Alcolea, Castelló, les Useres, Sant Rafael del Riu, i fins i tot, Ulldecona.

El matí va transcórrer entre la Reial Fàbrica i el Museu de Ceràmica de l'Alcora, on Tere, Eladi, Ana i Diana ens van explicar el projecte de rehabilitació i el que es coneix sobre el seu funcionament, que és molt. També ens van parlar dels projectes educatius que estan lligats a la Reial Fàbrica. Vam tenir la sort que, un company d'Altura, que havia treballat molts anys en forns similars als d'aquí, els forns moruns, ens va explicar de primera mà com ho feien. Al Museu, vam treballar el fang amb el torn i vam visitar l'exposició de peces que es conserven de la Reial Fàbrica. Un matí molt complet i interessant.

Després de dinar, el grup al complet es va desplaçar a Costur. Vam visitar els pous del poble de pedra en sec i, amb un petit passeig, ens ajuntem al pavelló municipal, on l'AC El Cantal d'Altura ens va presentar el seu projecte de rehabilitació de patrimoni de pedra en sec. Després vam passar a un interessant col·loqui sobre el patrimoni i la seua conservació, cura i posada en valor. I, de manera unànime, consideràvem que és imprescindible la implicació, per una part, de les noves generacions i, per una altra, de les administracions, de totes elles: comunitària, provincial i la local. Fruit d’aquestes converses, van sorgir idees sobre col·laboracions i convenis.