GRUP D'ESTUDI DEL PATRIMONI DE COSTUR

EL BETLEM A COSTUR. UN BETLEM PER A L'ALCALATÉN

20a REPRESENTACIÓ

UN RECULL DE PATRIMONI CULTURAL DE COSTUR I DE TOTA LA COMARCA DE L'ALCALTEN

Textos d'Alicia Pastor

Representació avui, 18 de desembre, la 20a edició del romanç nadalenc EL betlem a Costur, un Betlem per a l'Alcalatén, organitzat per l'Associció Cultural La Fontanella.
El 20é aniversari és una data important i simbólica per a fer balanç assaborir les anécdotes i les vivècies que hem compartit i recordad les persones que ho han fet possible. Permeteu-me, per tant, amb aquest escrit fer una miqueta de memòria.

En primer lloc he de dir que els meus fills són el motor que em mou i que hi ha quatre persones a que no podem oblidar: Juan Manuel Vilar, Juan Juan Forés, Teresa  Pallarés i, com no, el meu estimat Joan que va ser el vertader planificador de tot EL Betlem de Costur.
La idea inicial del betlem era ben senzilla,embolicar xiquets i majors en un projecte participatu al voltant del patrimoni cultural i social de Costur, sense oblidar la riquesa i la personalitat de la comarca, per tal de posar en valor i donar a conèixer els nostres  costums i la nostra història. I així els ho vaig proposar a Arturo Palomar i a Fina García, i enguany, quan fa ja vint anys, és el moment d'agrair-los el recolzament i la confiança que sempre ens ha mostrat, agraïment que faig extensiu a tots els participants que han aparegut i apareixen als crèdits dels programes de mà.

Al llarg de vint anys hem recollit cançons i romanços que es cantaven al carrer, a l'escola, mentre es feia costura o mentre tota la familia feia llata a la vora de la llar. Adiós Costur de mi vida, El dia de carnaval, La Mare de Déu quan era xiqueta, La Virgen está sentada debajo de una alameda i moltes altres cançons, són trossets de música i literatura popular que ens ha cantat gent del poble de la qual je ens n'hem fet ressò en altres ocasions. Avui volem recordar especialment la sinyó Amparo, la molinera, i la seua filla Luisa que ens han obert les portes de sa casa en moltes ocasions i que, amb una memòria prodigiosa,ens han deixat un magnific llegat. I tampoc podem oblidar el marit de Luisa, Juan José Redón.

Els personatges típics del betlem són aquells que ens recorden els betlemets de taula que tots hem parat en un raconet de casa, amb un pontet sobre un riu de paper platejat, un molinet de suro, pastors i ovelles, rentadores...i els Reis d'Orient arribant per un costat. Màgia pura en una infantessa plena d'innocència i d'il.lusions. I així ens vam proposar, des del principi, que fóra el nostre Betlem de Costur: un grandíssim betlem que comptara amb la presència d'un rei, Herodes i el tradicional castell, el de l'Alcalatén i tampoc podien faltar les rentadores del riu, que nosaltres situem en els llavadors del poble. Però, per damunt de tot, voliem un betlem ple de valors com ara la fraternitat i la generositat que hem viscut i experimentat al llarg d'aquests vint anys i que han fet possible que aquesta obreta arrelara a Costur i es fera indispensable a Nadal.

El temps pasa i les persones i els pobles evolucionen però el fred i la neu vesteixen el Cabeço de blanc, encara que siga simbolicament, Nadal arriba cada any i roda la bola de la vida i tot torna a començar eternament. Per això,situem aquest betlem en el temps de l'hivern i la devoció viscuda per personatges com Jaume I i el governador moro de Valencia tornem per a recordar-nos els nostres orígens, una pinzellada sobre la partició i la conquesta dels nostres pobles, perquè tot el que va fer Jaume I ho va fer en nom de Santa Maria i del seu fill, Crist, el Salvador,que donen nom de les esglésies que ell va manar construir.

Al llarg d'aquests vint anys,ens han sorprés una crisi econòmica i una crisi de valors, estafes bancàries i polìtiques i querres terribles que no esperàvem, com a conseqüència de les quals hem tornat a patir el fenomen de l'emigració, un fenimen que no és nou per a nosaltres. Desprès de la nostra guerra molta gent, massa, també se'n va haber d'anar,obligada, a l'estranger. En aquells anys quaranta, va haver una cançó que es va convertir en l'himne de tots els emigrants que anaven pel món. A la censura se li va passar el vertader significat de protesta que tenien aquelles coples que tot el món cantava i que enguany recordem lligades a la figura del tio Trabuc, que, des de l'Havana, es mostra esperançat per la proximitat del retorn al seu poble per a poder cantar les albades davall del balcó de la seua núvia, il.lusionat per ballar amb ella les danses enmig de la plaça, i orgullós de tornar a obrir, de bat a bat, les portes de sa casa.

Tan orgullosos com el tio Trabuc ens sentim nosaltres d'obrir les portes del nostre betlem, les portes de la casa nostra, les portes del nostre poble, Costur, per a tots aquells que ens acompanyeu.
Fins l'any que ve! Passeu molt bones festes i que durant els próxims vint anys puguem prendre, amb tots vosaltres, un gotet de moscatell amb ametlla torradeta.

Alicia Pastor, Nadal 2016