PATRIMONI VEGETAL
CULTURAL
EL MARGALLÓ
El margalló és un vegetal dioic – és a
dir, hi ha individus que són masculins i altres són femenins- de la família de
les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. Té fulles
grosses, en forma de ventall (palmatisectes), amb pecíols proveïts d’espines
vulnerants, flors grogues en raïms densos i fruits semblants als dàtils.
Com l’olivera
(Olea europaea), la garrofera (Ceratonia siliqua) o l’alzina (Quercus ilex) i
la carrasca (Quercus coccifera), el margalló pot considerar-se com un dels
elements més representatius de la vegetació mediterrània.
Entre els
insectes que pol·linitzen el margalló, hi ha el coleòpter Derelomus chamaeropsis, l’epítet específic del qual, chamaeropsis, fa referència al seu
lligam amb el margalló (Chamaerops).
Aquest coleòpter pon el ous a les flors dels peus masculins del margalló, ja
que s’alimenta del pol·len, però els peus femenins imiten l’olor del pol·len i així
atrauen els coleòpters que, carregats de pol·len de les plantes mascles,
faciliten la pol·linització.
Una qualitat
particular del margalló és la sua resistència al foc: és una planta que rebrota
amb molta facilitat després d’haver-hi hagut un incendi.
Les fulles del
margalló les coneixem amb el nom de palmes. Antigament cada estiu es tallaven
les fulles tendres, a ser possible en lluna nova, per ser assecades posteriorment,
bé penjant-les o bé posant-les en canyissos. Quan s’havien d’utilitzar, les
mullaven en aigua perquè foren més flexibles i es treien les làmines més curtes
per fer cordes trenades, sogalls, que servirien per a rematar el cistell i fer les
nanses. Amb la resta es feia la llata,que era la base per a la confecció de
cabassos, graneres i altres estris domèstics.
La medul·la o
tronxo del margalló és comestible, però de gust un poc amarg, de manera que en
alguns llocs se sol prendre barrejada amb mel. També són bons per menjar els
dàtils que produeix aquesta palmera nana, els quals ací a Costur s’anomenen palmisons.
Ens conta la gent
major que, fa alguns anys, era tradició anar el segon dia de Nadal a la Bassa
Roja a fer margallons. Els joves anaven a peu i, una vegada allí, cada grup es
buscava un lloc per dinar, per fer margallons, per divertir-se, per
festejar...Anava la rondalla i es cantava i ballava. Era una festa esperada i a
la qual acudia gent dels pobles veïns.
No hay comentarios:
Publicar un comentario