GRUP D'ESTUDI DEL PATRIMONI DE COSTUR

"L'ECOLOGIA TRADICIONAL DE L'AIGUA.

L'APROFITAMENT D'UN RECURS ESCAS."

FIGUEROLES: LA FONT DE MILOCA

ANY 1959

LOCALITZACIÓ

L’exemple més palés d’aprofitament intensiu hídric que trobem a Figueroles, i que encara gaudim, són les obres de conducció d’aigua des de la font de la Miloca fins a la plaça de l’Església. La font de la Miloca es troba al terme de Llucena, però a escassos 1.000 metres del nucli urbà de Figueroles.

                                         Festa de la inauguració de la Font. 

Al costat de la font apareix Ignasi Villalonga i la seva dona Carmen Jaudenes. 

                                                       10-1-1932.

HISTÒRIA

El projecte és relativament recent, ja que va culminar el 10 de gener de 1932 en una gran festa. No era per a menys, perquè el procés va ser llarg (les obres van començar el 7 d’agost de 1931 però la burocràcia ja feia més d’una dècada que anava) i car, molt car. Va ser una obra faraònica per als pressupostos municipals d’aquella època, tot i que per fer-lo possible l’Estat va córrer amb el 50% de les despeses totals, que eren de 33.949,18 pessetes i a més va fer un préstec del 40% que l’Ajuntament va haver de tornar en 20 anualitats de 526,03 pessetes. Tanmateix, s’havia d’indemnitzar amb 12.600 pessetes als regants de l’horta del Pla del Bou per la devaluació del valor de les finques. Açò últim es va poder fer gràcies al préstec sense interessos de 29 habitants de Figueroles. Era una inversió forta que demostra el valor que se li donava a l’aigua.

    Festa d’inauguració de la Font, amb la banda de Tales. 10-1-1932.

APROFITAMENT DE L'AIGUA

Poder gaudir d’aigua contínua i abundant al bell mig de la plaça del poble va donar lloc a una gran millora en la qualitat de vida del municipi. Però l’aigua que no s’utilitzava no es perdia, ja que, en primer lloc, omplia l’abeurador que es va fer al carrer de l’Alcora i que estava pensat per les cavalleries, tan importants per al treball al camp. Altra canonada omplia, i ompli, els llavadors municipals. Açò va permetre a les dones no haver de baixar el desnivell fins al riu a l’hora de fer la colada. Els llavadors a més han sigut un important espai de sociabilitat fins a l’extensió de l’ús de les llavadores. Però l’aigua dels llavadors encara no es deixava perdre. Baix d’ells hi ha una altra bassa destinada al reg i, per tant, es van poder transformar terres de secà en terres de regadiu, tot i que no eixia debades per als llauradors. Esta aigua era arrendada anualment sota subhasta a benefici de l’Ajuntament i els propietaris havien de pagar-la a l’arrendador, que era el millor postor, per poder fer-ne ús. Tanmateix a les hortes del Pla de Bou es deixava un cabal mínim per regar. L’aprofitament era màxim. 

Llavadors municipals. 2010.